La descripció ens diu que la seva configuració, amb dues grans torres quadrades emmerletades i el cos central i les cantonades arrodonides i coronades amb pinacles, li atorguen un aire de castell medieval.
L'ornamentació escultòrica ha estat atribuïda a l’escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 1864 – 1933), habitual col•laborador de Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, amb qui treballà a l'edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa Rupert Garriga, el Via Crucis de Montserrat, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Parròquia del Sagrat Cor al Poblenou, l'agència de la Caixa de Pensions a Reus, ....
http://www.enricsagnier.com/la-obra/
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casal-de-la-previsio
Sense perjudici de revisar les conductes dels directius que facilitaven la ‘desaparició’ de la Caixes d’Estalvi de Catalunya – si algun dia s’assoleix la llibertat nacional - retrateu des dels edificis que foren seu de les Caixes d’Estalvi de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manlleu, Manresa, Mataró, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès,..., fins aquells en que es desenvolupaven activitats socials i/o culturals, perquè com tot, algun dia caldrà explicar a les generacions futures aquest espoli monumental.
No hay comentarios:
Publicar un comentario