jueves, 1 de febrero de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NENES DONADA PEL PATRICI FRANCESC GUMÀ FERRAN AL BARRI DE BAIX A MAR DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Deixava aquesta entrada a la pàgina La Vilanova d'abans ; l’any 1874 , Francesc Gumà i Ferran (Vilanova i la Geltrú, 27 de març de 1833 – 16 de desembre de 1912, donava una escola per a les nenes del barri de Baix-a-Mar. Teniu imatges d’aquell edifici?.

La Maria Engracia Soler ,ànima em la pàgina em contestava; aquest balcó que té la barana fosca és ara la Casa del mar, popularment el Posit vell, i en el inici les escoles que buscaves Antonio


Patrimoni Gencat en diu ; edifici entre mitgeres, de planta baixa, un pis i terrat. A la planta baixa, amb entrada que recorda la tipologia de cases de pescadors, hi ha tres obertures rectangulars, una tapiada. Al primer pis hi ha un balcó amb una gran obertura d'arc escarser dividida en sis parts, té barana de ferro colat que ocupa tota la façana i és sostingut per dues mènsules de maó. A banda i banda d'aquesta obertura dues pilastres enllacen la base del balcó amb la cornisa motllurada i amb la barana del terrat, formant una composició d'inspiració clàssica. És remarcable l'ús de les rajoles com a decoració, així com del mosaic utilitzat en la retolació a la barana.


L'origen de l'edifici està vinculat al gremi de Marejants i la confraria de Sant Elm, societats iniciades a Vilanova vers la fi del segle XVI i que en data indeterminada, possiblement al segle XIX, l'utilitzaren com a local social.

Cap el 1862 el gremi va ser dissolt per ordre governativa i fins 1898 no es reorganitzà.

En aquesta nova etapa es tornà a ocupar el local, que rebé el nom de "Pòsit de Pescadors" i que en l'actualitat és conegut per "Pòsit Vell" en traslladar el Casal a un altre edifici el 1925.

No hi ha cap referència a l’ús com escola.

Cal agrair al que encara tenen memòria, que col·laborin en aquesta recerca dels edificis que exercien com escola abans de la dictadura franquista, el temps en això – com en tantes coses – ens juga en contra.

Us insistim una vegada més, sou pregats d’ajudar-nos en aquesta recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per recuperar la memòria dels vostres pares, avis, besavis, rebesavis .. , i perquè en puguin gaudir els vostre fills, nets, besnéts, rebesnéts, ...

Catalunya us ho agrairà.

No espereu medalles, ni toisons, Catalunya no és d’eixe món.

Antonio Mora Vergés.

No hay comentarios:

Publicar un comentario