IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA A L’EDIFICI DELS ANTICS JUTJATS QUE HAVIEN D’ACOLLIR LA SEU EPISCOPAL DE MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

Ens posavem les piles amb els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, i a dia d’avui, malgrat l’aplicació de l’article 155, les retallades exponencials que pateix el col·lectiu de jubilats i pensionistes, la gravíssima desatenció els drets socials, i l’atac – una vegada més – a la llengua i la cultura de Catalunya, assolíem la xifra de 1256 a: https://issuu.com/1coneixercatalunya , ens han posat tota mena d’entrebancs, hem rebut amenaces ,---, i malgrat tot continuem esperant trobar col·laboració, perquè la memòria històrica és alhora que un dret nostre, el que tenen les generacions futures en conèixer com era el món, i les passades en que reivindiquem justament el seu pas pel món.

Rebia un email del oac@ajmanresa.cat en el que em deien :

Antic Palau del Consell de la Ciutat de Manresa: (edifici construït a la Baixada de la Seu, conegut fins fa poc com els Jutjats Vells):

El dels antecedents històrics segons informe del doctor Josep Maria Gasol Almendros (Manresa, Bages 1924) , que consta en el “Avantprojecte de Restauració i Condicionament de l’Edifici destinat a Jutjats a Manresa”, de març de 1.972:

El sector urbà de la Baixada de la Seu va ser poblat en el segle XII, com a zona d’expansió del primitiu nucli de la ciutat, situat en l’esplanada superior del Puig Cardener.

En l’any 1.351 els “Consellers” de la ciutat van comprar al veí Francesc Jaffa, un pati i un petit hort annexa, ubicats en el que havia estat antic cementiri, amb l’objecte de construir-hi el palau municipal. Però l’obra no es va portar a terme.

En l’any 1.469 va ser establert com a lloc fixe de reunions la casa del veí Francesc Dalcampra, continua a aquells pati amb hortet annexa, i que a la mort del seu propietari va ser adquirida pel “Consell” com a “domus civitatis”. La planta baixa de l’actual edifici del Jutjat Municipal és segurament vestigi de l’antiga Casa de la Ciutat de Manresa.

La Baixada de la Seu es va formar front al portal nord de la Basílica de Santa Maria, a partit del 1.377, en que el Rei Pere el Cerimoniós autoritzà l’enderrocament de part de les velles muralles i del palau o casa del Senyor Rei, per a donar major vistositat a l’entrada de la basílica que s’estava construint.

Amb façana a la Baixada de la Seu, va iniciar-se l’any 1.661 la construcció del palau per al “Consell de la Ciutat”, sota projecte dels escultors-arquitectes manresans Joan i Francesc Grau.

A finals del segle XVII, davant la perspectiva de creació d’un Bisbat a Manresa, va destinar-se l’edifici en construcció per a seu del desitjat Bisbat.

Al no tenir efectivitat la creació de la nova diòcesis, les obres del palau van quedar aturades, per haver-se traslladat el “Consell Municipal” a la Plaça Major.

Els locals existents de la Baixada de la Seu van ser destinats a oficina del “Mestre Racional” de la ciutat.

A principis del segle XVIII va ser creat el Jutjat de 1ª Instància, establint-se com a seu aquest edifici, que ha estat ocupat ininterrompudament amb la mateixa finalitat fins l'any 2008. En la part de l’edifici sobrera dels jutjats, han tingut domicili unes escoles nacionals i la Comissaria de Policia. La part sobrera dels jutjats i de construcció inconclusa, també va ser destinada a presons, quadres per la cavalleria i caserna per la tropa.

L’any 1.820 va ser habilitat un petit Teatre, que va substituir fins la construcció d’una nova presó. Dita presó, obra de l’arquitecte barceloní Antonio Rovira i Trias (Barcelona, 27 de maig de 1816 - ibídem, 2 de maig de 1889) , va ser inaugurada l’any 1.860, i va ser utilitzada com a tal fins que va quedar antiquada i en desús. Les últimes obres abans de les de l’any 1.978 van ser en el 1.882 , per la instal·lació en els jutjats de l’Audiència de lo criminal, que va funcionar a Manresa fins l’any 1.892.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , Catalunya us ho agrairà, i recorde SEMPRE que els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,.. tenen TOT EL DRET a saber com van viure el seus avis, besavis, rebesavis,...,

Antonio Mora Vergés