Llegia que l’any 1839 – Sabadell no assolirà els 13.945 veïns fins al cens de 1857 - la Junta Governativa del Teatre Públic adquirí un terreny del Gremi de Paraires per tal d'edificar un Teatre.
Aquest primer edifici constava de dos pisos, platea i un petit escenari. Però no arribà a agafar massa prestigi, es feia difícil seguir amb el negoci alhora que l'edifici, degut a les addicions i construccions veïnes, oferia poca estabilitat arquitectònica. Per tot això s'arribà a l'acord de reconstruir-lo. A tal fi es forma una societat entre els propietaris i nous socis.
L'edifici fou dissenyat per Francesc Daniel Molina i Casamajó ( Vic, Osona, 1812 — Barcelona, Barcelonès, 1867 i la construcció va anar a càrrec del mestre d’obres i facultatiu municipal Josep Antoni Obradors Poch . Les obres començaren el mes de maig de 1883. El cost va ser de 145.500 pessetes. Es va inaugurar el dia 13 d'octubre de 1886.
Aquest teatre ha viscut diferents etapes, de luxós teatre de la burgesia a cinema, fins que va acabar tancant les portes. En els últims temps va acollir la programació del Teatre Municipal La Faràndula mentre aquest últim afrontava un procés de recuperació per a millorar-ne les instal·lacions. Un cop acabades les obres, van començar els treballs de rehabilitació del Teatre Principal el mes de març del 2003, un projecte dels arquitectes Lluís Dilmé Romagós (Salt, Gerona; 1960 i Xavier Fabré Carreras (Barcelona 1959), implicats també en la recuperació del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
El teatre consta de platea, dos pisos de llotgetes i un tercer pis destinat al galliner. La decoració va anar a càrrec dels pintors escenògrafs Marià Carreras Vila (Barcelona, 1831-1888 i el seu deixeble Joan Ballester Aiguals de Izco (Vinaròs, Baix Maestrat, 1835 — Barcelona, 1868) . L'interior era molt sumptuós, a l'entrada de la platea hi havia dues escultures de guix pintat, representatives de les muses de Talia, per la Comèdia i Melpòmene per la Tragèdia. Hi havia també un ric cortinatge de seda, gerros, exornats i el teló, obra dels pintors citats. L'escenari era de Joaquim Mansió, al seu frontis hi havia l'escut de Sabadell. La coberta representava una galeria amb quatre arcs petits i quatre grans. Hi col·laboren : A. Espinalt (ebenista) i M. Oms (guixaire).
Ens agradarà tenir noticia dels noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs de Joaquim Mansió, A. Espinalt, M. Oms; persisteix el mal costum de cites parcials i/o abreujades que s’imposaven en el ‘ manual de estilo’ per a desmerèixer el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya. El fet que l’aplicació de l’article 155, hagi suposat DE FACTO, recuperar l’agreujant MOLT QUALIFICADA ‘de ser catalan o vivir en cataluña’, lluny d’espantar-nos, ens ha d’esperonar en recuperar tant com sigui possible la memòria històrica , per la nostra pròpia dignitat, i per servar el record dels pares, avis, besavis. Rebesavis ,... , i el dret inalienable que tenen a saber la seva història, els fills, nets, besnéts, rebesnéts ,..., hi ha qui té 155 raons per evitar-ho, les nostres per recuperar i mantenir-ho son però, infinites, oi?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunyua@gmail.com
Antonio Mora Vergés
No hay comentarios:
Publicar un comentario