miércoles, 29 de febrero de 2012

DANYS COL·LATERALS, O PROBLEMES IRRESOLTS ?


L'expressió dany col·lateral és un eufemisme – que dissortadament ha fet fortuna, tant als mitjans de comunicació, com a la parla ‘normal’ dels ciutadans. Va néixer – quina contradicció, oi ?. -  en el genocidi que va patir la població del Vietnam per part de les forces armades del EEUU, i s’utilitzava  per esmentar els morts i/o  els desperfectes causats de manera ‘no intencionada’, però totalment prevista.  Aquests danys es quantificaven en els ‘estudis’ dels Estats Majors.

El concepte es va ampliar per encabir les baixes del propi bàndol – aquí també els EEUU, son els campions - , i per descomptat les morts ‘evitables¡ - que no s’evitaran -  de civils, i/o la destrucció d'edificis sense ‘valor militar’ propers al blanc d'un atac que es veuran afectats.

En les ‘retallades’ tant del Gobierno, com del Govern, trobem a faltar aquesta dada – que ells, com els EEUU, coneixen a priori -; sabríem així l’abast veritable d’aquestes ‘ politiques’ que més enllà de les justificacions econòmiques, amaguen una intenció sinistra.

Això que diem es tradueix en un format d’aquest tipus :

Acció .  introducció del copagament sanitari.

Estalvi previst :    ?

Danys col·laterals :  1000 persones al mes, un 90% en els col·lectius més desfavorits i febles.

Acció :  Aprovació de la llei de Reforma laboral

Estalvi previst : ?

Danys col·laterals :  l’augment dels acomiadament i l’atur faran  augmentar :

    La necessitat de menjadors públics o socials. Sobre un 10% de la població pateix ‘ estat de necessitat’.

    Les peticions d’ajuda de persones i famílies sense llar. Actualment és un 2% de la població que augmentarà a mesura que s’esgotin els estalvis de les families.

     La necessitat de complementar la dieta de molts escolars – com ja es va fer en el primer feixisme – les malalties infantils relacionades amb la desnutrició tornen a fer-se presents.  Situat al voltant del 12% de la població escolar i clarament a l’alça en els propers dies i setmanes

Amb aquestes dades – o semblants a la mà –  el més assenyat fora sol·licitar l’ajut d’Organismes Internacionals com la UNICEF.

Particularment aquelles poblacions que no tenen el mandinga o el shuahili com la seva llengua nadiua. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario