El fenomen té una expressió intraduïble a la llengua catalana, que contràriament al que deia l’Adolfo Suarez és apta i útil, tant per les tasques científiques, com per les humanístiques , , manifestament però, curta enfront del castellà/espanyol per fer safareig. Em refereixo a la figura del ‘Yernisimo’, que Cristóbal Martínez-Bordiú, marqués de Villaverde, va ocupar durant la Regència Franquista; Alejandro TarikAgag Longo, casat amb la filla de José María Alfredo Aznar López, que fou President del Govern del Regne d’Espanya, sembla – hores d’ara – ser el més hàbil en el desenvolupament d’aquesta ‘ delicada tasca’; i l’inefable Ignacio Urdangarín Liebaert, duc de Palma de Mallorca, espòs de Cristina Federica Victoria Antonia de la Santísima Trinidad de Borbón y Grecia, Infanta de Espanya, i filla de Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, més conegut com Juan Carlos I de Borbón.
La justícia està investigant al ‘Yernisimo’ Ignacio Urdangarín Liebaert, la qüestió no hauria de fer-nos perdre ni un segon a tots plegats, ja que formalment vivim en un estat de dret, on la llei s’aplica a tothom per igual, sense cap mena de discriminació.
Em va començar a semblar inquietant que sobre el tema s’estimés necessari – no vull pensar que ho va fer de ‘motu propio’ – que una ‘personalitat’, tan qüestionada – i qüestionable – com la de l’ínclit GregorioPeces-Barba, es manifestés públicament.
S’ha de deixar treballar a la justícia – ara i sempre - , i vetllar perquè la instrucció d’aquest assumpte es dugui a terme en els terminis establers.
Si, com alguns esperen, això és el primer moviment d’una partida que pot acabar amb allò de ; Borbones, tocados , y .... ho veurem en el seu moment.
Darrerament els ulls del món estan fitxats en els Tribunals de Justícia de Regne d’Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario