NO HO VOLDRIA PAS

Vaig néixer esclau i pobre

Com Ilotes d’Esparta

Els meus avantpassats des del 1714

Son serfs d’Espanya

I els que ens vigilen, esclaus també com tots nosaltres,

Ho fan per poc menys d’un millor crostó de pa, o una medalla,

I es justifiquen dient que  ‘ algú ho ha de fer’

I et menystenen si preguntes, perquè ?  

Dissortadament ens tenen dividits; vetlla per tu i oblidat dels altres !

Ens falta un Gandhi, un esser d’unitat.

Ens sobren els ‘messies’ , apòstols, i pares de la pàtria,

No tenim bona gent, per això ens guanyen.

Els anys s’han anat succeint, en farà tres-cents , d’aquí a dos dies,

No em resigno a expirar com esclau,

Voldria poder-ho fer com home lliure.

Els espanyols tenen la majoria, nosaltres la raó,

La violència es seva, la resistència nostra.

 i us proposo exercir-la a la manera indhú.

Drets, fent cua tot pregant, davant de cada gos,

Retirant els companys agredits,colpejats i anar substituint-los,

Fins que se’ls fongui el cor !!!!.

Això no falla !!!!

Així assolirem la llibertat dels fills , dels nets,...

El que hem viscut per ells,

Jo no ho voldria.