El jutge Baltasar Garzón i el ressorgiment del neofeixisme

Deixant apart la meva opinió sobre  Garzón com a persona i algunes  actuacions com  l’operació contra Terra Lliure, on s’acusa de tortures a la guàrdia civil contra independentistes catalans, sense que ell ho tingués en compte, i la posterior condemna dotze anys després,  de  l’estat espanyol pel Tribunal d’Estrasburg de Drets Humans,  per no procedir a la corresponent investigació, i obligat a indemnitzar als activistes torturats. Les investigacions ordenades  sobre l’esquerra abertzale.  Sobre que sobre ell existeix  una presumpta vendetta, per part  dels  més alts estaments  jeràrquics del sistema jurídic espanyol i  poders fàctics amagats.

La querella presentada contra Garzón, arrel de les investigacions pels crims del Franquisme, pel Sindicato Manos Limpias fundador Miguel Bestard, hereu de Blas Piñar  al Frente Naciona-Fureza Nueval i caballero de honor de la Fundación Nacional Francisco Franco, por los servicios en defensa de los ideales del Movimiento ,ultra dreta pura i “Asociación libertad e identidad”, mostra la punta de l'iceberg del neofeixisme ( o no tan neo). Put a claveguera. Escatològic: Merda.

Causes : Trama de corrupció Gurtel,  per les gravacions que ordenà  a les converses dels  presos i els seus advocats , que segons el jutge,  participaven en el blanqueig de doblers de la trama. Sentencia a Garzón a 11 anys d’inhabilitació per prevaricació.

Altre querella , per haver-se declarat competent per investigar els crims del Franquisme.

I  per  suborn, a l’haver acceptat uns doblers del Banc de Santander per uns cursos a NovaYork.  No s’investigarà al President del Banc Sr. Botin. Creia que en el   delicte de suborn, tan culpable és el que el rep com el que l’entrega, no? Cas en marxa

Gurtel: l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i a l’ex secretari general  del PP Valencià Ricardo Costa absolts pel Tribunal Popular, malgrat les converses telefòniques.  Alguns tenen cera del corpus, o no?

Garzón va seure a  la cúpula de la Dictadura Argentina al banquet dels acusats, per  crims comesos, en aquella  fosca etapa, contra persones espanyoles; I també obri el cas contra Pinotxet,  colpista contra el Govern de Salvador  Allende i la repressió, tortures i assassinats posteriors. Però, ailàs ! ,  si intenta esbrinar  els crims en contra del Franquisme.

Des de la ONU, i a través Rupert Colville,  portaveu de Navi Pillay, Alta comissionada  pels drets humans, donen suport  a Baltasar Garzón per la investigació dels crims del Franquisme i a més insten a Espanya, a derogar la Llei d’Aministia de 1977 ( l’esborrany i taula rasa de la Transició) ja que no és conforme amb les lleis Internacionals de Drets Humans. I que l’acusació de prevaricar que s’acusa a Garzón perquè va ignorar l’esmentada llei que l’impedia perseguir-los. No tan sols això, si no que afirmen que Espanya està obligada baix la llei internacional,  a investigar les greus violacions dels Drets Humans durant el règim de Franco i a processar i castigar als responsables si encara estan vius.

 Els crims de lesa humanitat mai prescriuen.

I per aquest motiu,  una jutgessa argentina  demana al Govern Espanyol, documentació sobre els afers de Fraga Iribarne quan fou ministre de Governació, recordau la  frase “La calle es mia”; els morts a la celebració de Montejurra. I la repressió que ell s’exercí. He vist  fotografies de   Fraga Iribarne fent la salutació feixista i com a tal exercí.  Crea AP, partit unificador de tot el ventall de la dreta ( extrema fins a la “civilitzada”). Ara governen els seus hereus.

No faig un al·legat en defensa de Garzón.   Però hi ha ferides, que no han cicatritzat encara i que la Transició no va curar. Els familiars de les víctimes assassinades durant el Franquisme, tenen dret a enterrar-los en pau i dignitat i poder tancar el seu dol.

Franco ho va deixar “atado y bien atado”. Imposà  el model d’estat que patiríem , una monarquia parlamentaria, que des de la por fou votada en el seu moment; enlloc, de retornar al model de República que s’havia carregat el cop d’estat de 1936, i la guerra incivil.

Que vivim en  una democràcia ?, i un be negre amb potes roses !. Vivim en  una partitocràcia bicèfala; on s’intercanvien el poder cada cert temps i  la intolerància, el despotisme, i les posicions més retrogrades tornen a  guanyar camí, amb un model econòmic neoliberal  sagnant  de les economies més fràgils i ara mateix dels països més dèbils, basta veure la brutal reforma laboral a  PP'espanyola.

Josep Bonnín