EL SOSTRE DE VIDRE

L’expressió  apareixia en  un article del Wall Street Journal l’any  1986, en aquella època el REINO DE ESPAÑA ja tenia una DEMOCRACIOLA, que feia somniar a tothom que començarien a caure tots ‘ els sostre de vidre’, i que des d’aquell moment les persones  veurien EFECTIVAMENT protegida la seva salut, EFECTIVAMENT garantits els seus drets a la vivenda, al treball, a  l’educació ,..EFECTIVAMENT que la igualtat davant la  llei deixaria  de ser un simple postulat jurídic, i es convertiria en un fet ‘normal i quotidià ‘.  

Ningú aleshores pensava en desnutrició infantil ;  desnonaments de famílies sense recursos;  persones grans i col·lectius ‘febles’  desatesos , retalls en TOTS ELS DRETS BÀSICS,...

Gràcies a l’èxit sense precedents pel que fa a l’estultícia i corrupció de les elits politiques, el REINO DE ESPAÑA, ha assolit uns nivells de misèria, que el situen en una posició capdavantera; en els primers llocs del ranking de pobresa i al ensems en el de corrupció.

Cal felicitar als Partits i a les persones que ho feien i fan possible, i recordar-los alhora, que s’ha trencat un dels ‘sostres de vidre més delicats’, el de ‘ dret natural’;  aquella ‘normativa’ no aprovada en seu parlamentaria, però que tothom sap que és d’obligat compliment:    

No mataràs.

No robaràs.

 No donaràs fals testimoni contra el teu proïsme.

….

Això obliga a  la ciutadania a exigir – amb les mesures que siguin necessàries -  el seu compliment, i legitima qualsevol acció encaminada a sancionar als culpables.