lunes, 6 de junio de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME DE PASSANANT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia a l’enciclopèdia que de l’antiga església, esmentada documentalment el 1150 en ser concedida per Ramon de Cervera al capellà Pere de Pinós, no en resta res. L’actual església parroquial de Sant Jaume, un dels exemplars del barroc més interessants de la contrada, es construí a la fi del segle XVII i al llarg del segle XVIII. Entre el 1770 i el 1778 participà en la seva construcció l’arquitecte barceloní Josep Prat Delorta (1730-1788. L’any 1864 foren pintades les voltes amb motius florals, i un fris amb pintures d’apòstols recorre tota l’església; a les petxines de la cúpula hi ha els quatre evangelistes. Hi havia diversos retaules, com el de Sant Antoni de Pàdua, obra de l’escultor sarralenc Isidre Espinalt, destruït el 1936. Hom encara conserva, per bé que desfeta i col•locada en diversos llocs de l’església, la reixa de ferro que tancava el presbiteri, construïda el 1754 pel ferrer Felip Bosc, amb afegits realitzats pel seu fill Joan Bosc el 1778.

La part més interessant de l’església és el cambril de la Mare de Déu de Passanant, bastit a la fi del segle XVIII. Participaren en la seva construcció l’estucador italià Matteo Pelosi, el pintor i daurador Johann Ketembaker, els dauradors Bernat Verdú i Pau Rubiol i l’escultor montblanquí Josep Balard. Tant la imatge de la Verge com les diverses pintures sobre tela foren destruïdes el 1936. Resten encara quatre alts relleus de molt bon estil i composició a la Sala de la Divina Pastora, que representen la visitació, la circumcisió, la purificació i la fugida a Egipte. A la Sala del Tron hi havia abans la imatge de la Mare de Déu Negra, però avui ha estat substituïda per una de moderna, de guix. De les dues teles només es conserven tres medallons situats damunt les cornises, que representen la dormició, l’assumpció i la coronació de la Verge; a la Sala dita de la Puríssima, damunt la línia de la cornisa i amb disposició semblant a la de la Sala de la Divina Pastora, hi ha quatre alts relleus que representen Jesús entre els doctors, la resurrecció de Crist, l’ascensió i la Pentecosta.

Fou bastida en el lloc de la vella entre 1770 i 1782. Realitzà les traces i dirigí les obres un dels arquitectes catalans més notables del segle XVIII: Josep Prat Delorta (1730-1788. El mestre de cases Ramon Salat de Santa Coloma de Queralt fou el contractista que realitzà l'obra per 7300 lliures. Fou pagada amb les almoines que de manera espectacular arribaven per la creixent devoció que d'arreu de Catalunya es professava a la Verge Negra de Passanant. Des d'aleshores, aqueixa església esdevingué Santuari Marià de Passanant i la Verge fou entronitzada en el lloc d'honor de l'altar major i cambril. El sant titular de la parròquia, Sant Jaume, fou col•locat en la part superior del mateix altar major en un nínxol i a la fornícula de la portalada.


Fou construïda en tres etapes, de 1770 a 1778 (nau i capelles), de 1778 a 1782 (presbiteri, sagristies i cambril) i finalment el campanar (en data no determinada).

L’any 1717 consten 254 veïns, el sostre demogràfic s’assolia l’any 1930 amb 1014, i es tancava l’any 2014, amb 154 habitants. Passanant creixia amb els ‘diners d’Amèrica ‘ , i veia caure exponencialment la seva població durant la dictadura franquista, i la posterior ‘Democraciola’ , curulla d’estultícia i corrupció que han ensorrat – em temo que de forma irreversible – el sistema econòmic.

No hay comentarios:

Publicar un comentario