El municipi actual de Vilanova de Meià es va formar a partir del decret del 21 d'abril de 1834, mitjançant el qual s'abolien les antigues jurisdiccions senyorials i es creava la nova divisió administrativa de províncies, partits judicials i municipis.
Per a formar un nou municipi, els pobles havien de tenir un mínim de deu famílies, condició que reunien els pobles d'una gran part de l'antic priorat de Meià (Santa Maria de Meià amb Peralba, Vilanova de Meià) i l'antiga baronia de la Vansa (Boada, Lluçars, Tòrrec, Gàrzola i Argentera).
El 1926, els pobles de Santa Maria de Meià, la baronia de la Vansa i Vilanova de Meià, van presentar una instància col·lectiva demanant la fusió dels tres ajuntaments.
La nova entitat municipal va ser oficial l'1 de juliol de 1926.
Argentera és una població del municipi de Vilanova de Meià.
Està situat al sud del terme municipal, a l'esquerra del riu Boix.
El Josep Salvany Blanch, l’any 1920 retratava, Caseriu d'Argentera
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7230/rec/1
El sostre demogràfic de Vilanova de Meià s’assolia al cens de 1877 amb 2.148 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 442 habitants de dret en els 104,74 km² de terme.
La comarca del Barcelonès té una extensió de 145,8 km²
Consten tres veïns a l’Argentera de Vilanova de Meià l’any 2023.
A l’Argentera del Camp jussà de Tarragona, que no visitava el Josep Salvany Blanch, ni els fotògrafs del Fons Estudi de la masia Catalana, es tancava l’exercici 2023 amb 133 habitants de dret.
Havia publicat :
CAL CISTELLER DE’ARGENTERA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/12/cal-cisteller-deargentera-vilanova-de.html
IN MEMORIAN. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA O DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI D’ARGENTERA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/01/in-memorian-esglesia-de-santa-maria-o.html
ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. ARGENTERA.VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-carme.html
Dissortadament amb l’abandó dels pobles és perd irremissiblement la seva petita història.
De l’Argentera del Camp jussà:
HISTÒRIES DE L’ARGENTERA
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/10/histories-de-largentera.html
HISTÒRIES DE L’ARGENTERA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/09/histories-de-largentera.html
HISTÒRIES DE L’ARGENTERA
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/10/histories-de-largentera_12.html
LA DAMA DE L’ABRIC
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/09/la-dama-de-labric.html
CEMENTIRI DE L’ARGENTERA. TARRAGONA. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/11/cementiri-de-largentera-tarragona.html
EL ROMÀNIC DESAPAREGUT DE L’ARGENTERA AL BAIX CAMP.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/09/el-romanic-desaparegut-de-largentera-al.html
CARTA DE L’AVI
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/11/carta-de-lavi.html
IN MEMORIAM D’ EDUARD TODA GÜELL I L’ESCOLA PÚBLICA DE L’ARGENTERA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/08/in-memoriam-d-eduard-toda-guell-i.html
QUATRE GATS A L’ARGENTERA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/11/quatre-gats-largentera.html
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario