El Josep Llaudó Majoral (Olopte, Cerdanya, 4 d'octubre de 1923 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 d'abril de 1984) retratava l’any 1967, Façana i mur exterior de la Casa de Sant Miquel. Deshabitada. Alàs i Cerc. L’Urgell sobirà. Vegueria dels Pirineus
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5924/rec/2
La retratava A.
Moras, l’Antonio Moras Navarro, eminent fotògraf del Patrimoni històric q.e.p.d
.jpeg)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15452
L'Urgell sobirà, Catalunya, tenen pendent fer un reconeixement públic a l'excel·lent tasca que duia a terme l’Antonio Moras Navarro. Queda escrit.
Des de la meva infància he sentit que " qui no estrena res per nadal, no res val ", i així any rere any, he anat estrenant, mitjons, roba interior, camises,..., aquest any 2025 però, l'estrena serà més sonada, enviaré a comunicacio@enciclopedia.cat dades de l’Antonio Moras Navarro perquè es facin ressò de l’activitat gegantina, en l’àmbit del Patrimoni Històric.
%20(1).jpeg)
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro
L’Antonio Moras Navarro va ser una figura fonamental en la preservació i difusió del Patrimoni Històric de l’Urgell sobirà i de Catalunya. La seva trajectòria professional i humana destaca per una dedicació exemplar que mereix la màxima lloança i reconeixement públic.
Antonio Moras Navarro va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i va traspassar el 15 d'octubre del 2016 a la mateixa ciutat.
El 1979 obtingué la llicenciatura en Geografia i Història, especialitat en Història Medieval. El 1988 assolí la segona llicenciatura, en la mateixa facultat, especialitat Història de l'Art.
Va ser mestre de primària entre 1978 i 2006, a més de col·laborar en la preparació de llibres de text per a l’escola
Des de l’any 1982, Moras Navarro va ser col·laborador del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, documentant i fotografiant prop de 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Urgell sobirà .
Va crear un arxiu personal extens, dedicat especialment a l’art romànic català, i va contribuir decisivament a la memòria fotogràfica i documental de la comarca de l'Urgell sobirà i del Pirineu.
La seva mirada artística, rigorosa i sensible, ha esdevingut referent indiscutible en l’estudi del patrimoni històric de Catalunya.
Va publicar el 1989 el “Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola” a la Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat.
El 2004, a la col·lecció juvenil “Quan la Terra era plana” de Barcanova, va narrar les dures condicions de vida dels pagesos medievals, una mostra del seu compromís amb la divulgació de la història.
La seva tasca gegantina ha estat essencial per tal que l’Urgell sobirà disposi avui d’una documentació rigorosa i valuosa sobre el patrimoni arquitectònic i artístic.
Des de diversos àmbits institucionals i associatius, s’ha reclamat el reconeixement explícit de la seva obra, que roman encara desconeguda per a moltes persones.
La comarca de l’Urgell sobirà, la comunitat educativa i cultural de Catalunya, i tots aquells que estimem el patrimoni històric de la nostra terra, devem a l’Antonio Moras Navarro una gratitud infinita i un homenatge explícit.
L’extens treball de camp, la mirada crítica, la meticulositat documental i la generositat pedagògica de l’Antonio Moras Navarro , són el millor llegat per les generacions futures, que podran conèixer i estimar la nostra història gràcies a la seva obra.
És de ben nascuts ser agraïts.
Existeix encara,
la retratava el 18 Març de 2013, Ferran
Llorens
_-_1.jpg)
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Capella_de_Sant_Miquel_%28Al%C3%A0s_i_Cerc%29_-_1.jpg
No podia accedir al Catàleg de Masies d'Alàs i Cercs. Hi ha - cada vegada més - especialistes en complicar les coses senzilles, oi?.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-del-mas-de-sant-miquel-alas-i-cerc
Recordem obiter dicta allò que es recull a :
Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.
Artículo 25, 2, a) Urbanismo: planeamiento, gestión, ejecución y disciplina urbanística. Protección y gestión del Patrimonio histórico. Promoción y gestión de la vivienda de protección pública con criterios de sostenibilidad financiera. Conservación y rehabilitación de la edificación
Mutatis mutandis però, en no establir-se cap sanció per incompliment , s’entén d’aplicació l’article 26 en els terme que cantava la Trinca
https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo
Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser
va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré
de forma políticament correcta – un desastre.
Si vius en un indret on tenen una llengua
pròpia, aprèn-la, enraona-la,
defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Que l'arcàngel Sant Miquel elevi a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs , llançanencs, trempolins, moianesos, calderins, encampcadans . gosolans, berguedans , noguerencs , Prioratins , aranesos, bascos, gallecs, catalans, palestins, sudanesos, iemenites , sud americans,.., pagesos, ramaders, pescadors ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
Badalona feia avergonyir Catalunya davant del món, migrants contra migrants
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario