IN MEMORIAM. MOLÍ D’EN FÀBREGA. ALBANYÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 - ibídem, 22 de juny de 1923) retratava abans de 1923, Molí d'en Fàbrega tocant al riu Muga, Albanyà. L’Empordà sobirà.

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6460/rec/2

El Catàleg de masies ens diu; Sortirem de Sant Bartomeu de Pincaró cap a Albanyà, al primer trencall seguirem recte i al segon girarem a l'esquerra, trobarem el molí a la fí del camí.

Coordenades UTM x=475016

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/264672/documents

En podeu veure algunes imatges a :

https://www.localguidesconnect.com/t5/General-Discussion/Mol%C3%AD-d-en-F%C3%A0brega-Albany%C3%A0/td-p/2720981

Em sorprenia llegir  Catalunya farà tales selectives d'arbres per incrementar l'aigua als embassaments

https://www.publico.es/public/catalunya-fara-selectives-d-arbres-per-incrementar-l-aigua-als-embassaments.html

Binyamin Netanyah ( Tel Aviv, 21 de octubre de 1949), decidia recuperar l’aigua dels cossos dels palestins.

https://www.eldiario.es/internacional/radiografia-30-000-palestinos-muertos-gaza-12-500-ninos-8-000-mujeres_1_10952889.html#:~:text=La%20guerra%20m%C3%A1s%20letal&text=En%202014%20fue%20la%20%C3%BAltima,de%20la%20ONU%20(OCHA).

Qualsevol cosa abans de canviar aquest sistema insostenible de creixement i consum. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.