viernes, 22 de marzo de 2024

IDENTIFIQUEU AQUESTA MASIA? MUNTANYOLA / MALLA. OSONA

 

Lluis Illa – sense cognom matern, ni lloc i data de naixement i traspàs, ni peripècia vital – un dels invisibilitzats per la dictadura franquista, retratava Vista parcial de El Palahí a Muntanyola, abans de 1932. I curiosament cap altra masia, en un terme municipal de masies esparses, rar, rar, rar, oi?



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3252/rec/1

Podria tractar-se del Pelahí de Malla ?. Presentava un estat d'incúria i abandó notables l'any 2012 quan es confegia la fitxa del Mapa de Patrimoni 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelahi

Ens agradarà rebre dades del Lluis Illa a l’email castellardiari@gmail.com

I per descomptat aclarir  quina masia retratava el  Lluis Illa.

No hi han imatges de Muntanyola al Fons Salvany, i només  una al Fons Estudi de la Masia Catalana, que pertany potser al terme de Malla .

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario