El Josep Llaudó Majoral (Olopte, Cerdanya, 4 d'octubre de 1923 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 d'abril de 1984) retratava l’any 1967. Un pastor amb un ramat d'ovelles davant una masia deshabitada de Santa Eugènia que s'utilitza com a servei de corral. Can Piltré. Situació: Sobre la vall de Ridolaina, vessant dreta a 1000 m. D'altitud.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6369/rec/5
No la sabia
trobar a :
Em deixava un comentari el Josep Font Roger, I tan es la casa de colònies de Ridolaina , es va revilitar i si va afegir instalacions , es un indret molt bonic
L'agricultura, la ramaderia, i bona part de l'activitat del sector primari , han esdevingut inviables econòmicament. El plantejament de la dictadura era que tot fóssim " toreros i manolas ", aquesta democraciola ens convertirà a tots en personal de servei.
Trobava però:
Escola d'Ordèn. Com és mal costum. Cap dada. Esperem la vostra informació , i àdhuc fotografies de quan exercia com escola a l'email castellardiari@gmail.com
L'Escola d'Olià.
L'Estudi (1931 - entre 1964 i 1966) fou un antic col·legi localitzat a l'entitat de població d'Olià, que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya.
Fou un col·legi dels tres pobles germans (Olià, Nas i Santa Eugènia de Nerellà).
L'edifici és
localitzat a l'entrada del poble d'Olià.
És un edifici
rectangular de dues plantes, en bon estat de conservació construït amb totxana,
arrebossat i pintat, pel que respecta la teulada s'ha utilitzat teula àrab. A
la primera planta s'hi donava classe, era una aula única. A la planta superior
hi havia l'allotjament del professor/a.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario