El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l'actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l'abat de la Grassa. El 1107 la seva possessió fou confirmada a l'abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí.
Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església. A mitjan segle XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país. La seva comunitat, que inicialment era de sis monjos, es reduí ara a tres, un d'ells sacerdot beneficiat. Els tres darrers priors eren de Sant Pere de Besalú, al qual es confià a partir del 1816 el priorat. Fou secularitzat el 1835.
Li resta l'església basilical, de tres naus i tres absis, de murs llisos, amb la nau central més enlairada. Els darrers temps hi augmentà la devoció a sant Domènec, constatada des del segle XVI, i se'n digué també Sant Domènec de Palera.
Fou restaurada, amb no gaire encert, fa pocs anys, i s'hi apleguen els moderns cavallers del Sant Sepulcre, que l'han presa sota llur patrocini.
Del claustre i dependències antigues no roman pràcticament res; només alguns capitells.
S'accedeix per la GI-5234 (Besalú - Beuda) Passats uns 3 quilòmetres de l'església romànica de Sant Pere de Lligordà, a mà esquerra es troba el trencant que porta a un petit serrat en el què hi ha una cruïlla de camins. En aquest punt cal seguir pel trencant de la dreta, senyalitzat, que duu al Sant Sepulcre de Palera, després de travessar un bosc de pins i alzines. Del conjunt monàstic del Sepulcre de Palera únicament es conserven l'església romànica i part del conjunt monàstic del segle XII. L'església és situada al cantó de tramuntana del conjunt i s'adapta a un pla basilical pur, de tres naus, capçades a llevant per sengles absis circulars, sense arcs de reforç a les voltes i amb pilars de separació entre les naus de planta rectangular. El conjunt monàstic se situa al costat de migjorn de l'església, del que només es conserva l'ala de llevant, la façana de migjorn i el mur que tancava el clos per ponent. Aquest conjunt fou concebut entorn d'un claustre, que es desconeix si va ser construït, ja que únicament es conserva l'angle de les galeries de llevant i tramuntana, amb dues arcades que delimiten una mena d'atri on s'obre la porta de migjorn de l'església. Les arrencades dels murs en direcció a ponent i migjorn i de ponent del claustre des d'aquests arcs indiquen el traçat previst per als porxos d'aquestes galeries. Les dues arcades senzilles, que avui hi ha al porxo, són una construcció moderna, en els cantons de migjorn i ponent del claustre. L'ala de llevant és formada per una successió de sales i patis refets per a la seva adaptació com alberg, però encara són identificables algunes parts originals, les quals es poden deduir que sota els arrebossats i elements nous. Aproximadament en la meitat del llenç de mur que forma la paret del claustre hi ha una porta, original que porta al pati de la qual se'n desconeix la funció original. La part millor conservada és l'extrem de migjorn, residència dels antics guardes, formada per una sala llarga coberta amb embigat, reforçat per arcs travessers i amb zones on s'han conservat sostres i plafons de guix que corresponen a una reforma renaixentista dels sostres originals. En aquest moment a la façana de ponent d'aquest sector fou afegit un cos d'edifici, alternant-ne les estructures originals que serien fora d'ús. La façana de migjorn, sobrealçada com tot l'edifici, presenta una acurada composició de tres finestres; una de doble esqueixada, una segona biforada (al pis superior) i una de doble esqueixada centrada en el mur, al soterrani, on també es conserven dues sales originals, una amb un arc diafragma. Aquesta façana continua amb un llarg llenç i d'una sola planta d'alçada a nivell de soterrani, fins a la façana de ponent, on hi ha una finestra de doble esqueixada de factura diferent de les altres, que formava part d'una llarga sala que conserva una porta original. Aquesta és adovellada, en la façana de tramuntana, i conduïa a un pati que quedava entre les sales de l'ala de migjorn del claustre i el claustre pròpiament, situat més a migjorn. L'aparell d'aquesta part més meridional del conjunt, com també el de les parts conservades del claustre i de la meitat septentrional de l'ala de llevant, és molt semblant al de l'església i es pot situat la seva construcció coetània o immediatament posterior a la de l'església. En canvi, l'aparell de la façana de migjorn i una part de la seva façana de llevant presenta algunes diferències, especialment en el traçat de les seves finestres. Aquest fet permet suposar un procés constructiu diferent, però no gaire llunyà en el temps, que completa l'estructura inicial, probablement limitada al claustre i a un edifici aïllat a migjorn, que amb la reforma restà integrat dins el conjunt. La intervenció preventiva duta a terme en el mes de gener de 2004 venia motivada per la voluntat de l'Ajuntament de Beuda i el Bisbat de Girona de recuperar l'ús del recinte de Palera com a hostatgeria. S'hi realitzaren un total de 10 sondejos en l'àrea de l'actual pati interior del conjunt, per tal de confirmar o desmentir l'existència del claustre. En desmuntar una jardinera adossada al mur perimetral del recinte que travessa el pati en direcció est/oest es va posar al descobert un mur del que es conserven dues filades, de parament molt semblant a l'església, però que formaria part d'una fase constructiva posterior a aquesta. Aquest s'assenta directament sobre la roca mare i estaria datat pel seu parament, a finals del segle XII. S'ha localitzat una arrencada del segon mur, de factura idèntica a l'anterior i del que únicament resta la darrera filada, aquest gira cap al sud i s'adossa entre la paret del temple i la galilea desapareguda durant la remodelació dels anys seixanta. També s'ha documentat una cisterna de planta trapezoïdal, del segle XIII - XIV, que amida 2'25 x 4'60 metres a l'eix central i uns 8'5 metres de fondària. Presenta una entrada d'aigua en un dels laterals i una repisa de 20 - 28 centímetres d'amplada, a poc més d'un metre de la base de la cisterna. Prop de la cisterna s'ha localitzat la cara externa de la volta, lligada amb morter de calç. Pel que fa a l'estratigrafia dels diferents sondejos, cal dir que cap d'ells ofereix nivells arqueològics fiables a excepció del sondeig número 7, on s'ha documentat un nivell del segle XV (i no arribant encara al nivell geològic).
L'ús del pati fins als anys vuitanta per a tasques agrícoles, units a l'escassa potència arqueològica, donen com a resultats uns nivells arqueològics alterats, amb escàs material ceràmic i d'aspecte poc homogeni. A partir d'aquestes dades no es pot confirmar que el recinte estigués originàriament tancat pels quatre costats en el segle XII i XIII. Podria tractar-se d'un pati tancat i adossat al sud de l'església. Per afirmar la existència d'un claustre a Palera s'hauria de confirmar la hipòtesi que el pati annex al sud de l'església estigués ja tancat a finals del segle XII.
La Nora Vela (http://bibliogoigs.blogspot.com.es ) ens envia un facsímil documental que enriquirà sens dubte la nostra crònica.
Tinc – de fa molt temps – la sospita que Déu és català.
No hay comentarios:
Publicar un comentario