Llegia – i no donava crèdit al que veia – “a l'arxiu històric de l'Ajuntament es varen trobar uns plànols d'un projecte de reforma de la façana datats de l'any 1913”. Cap altra dada, ni el promotor, ni l’arquitecte; és més fàcil matar a un home, que treure un mal costum.
La descripció tècnica – quasi telegràfica – ens diu :
Casa de planta rectangular construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana i transitable.
Les obertures de la façana principal són força similars i amb proporcions verticals, resseguides per motllures. A la planta baixa les finestres tenen unes reixes de ferro forjat, amb la porta al mig. A la planta pis, destaca una balconera amb voladís i una barana de ferro forjat. Destaquen els tres escuts heràldics del balcó amb les inicials "FC", nom de l'antic propietari. L'acabat de la façana és arrebossat. La façana queda rematada per un frontó que marca l'eix central de l'edifici.
Caldes de Montbui va tenir des de l’any 1880 fins l’any 1932 un servei de tren que el connectava amb Mollet del Vallès i amb Barcelona.
[PDF]
MOLLET DEL VALLES I “EL CALDERÍ” - Raco
www.raco.cat/index.php/Notes/article/.../24006/23840
per J Corbalán Gil - 1995 -
Això li va permetre créixer en ‘qualitat'.
Entre 1937-1939 en el període del genocidi contra Catalunya , va funcionar - excepcionalment- per disminuir la despesa de carburant que tenia ‘condició de material bèl•lic’.
El feixisme – en aquella època - es va decantar pel transport per carretera en detriment del tren. Avui, més enllà del miratge dels trens d’alta velocitat, que han estat vehicles idonis per la corrupció política, el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, ‘Hacella y no enmendalla’ , sembla mantenir aquella opció.
Això ha fet créixer Caldes de Montbui, i les poblacions de la conurbació barcelonina en ‘quantitat’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario