La nova església fou construïda en ocasió del centenari de la fundació de l’ Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell durant el pontificat del Bisbe Ramon Iglésias i Navarri (Durro (Alta Ribagorça), 28 de gener de 1889 - La Seu d'Urgell, 31 de març de 1972)
L’edifici és una obra senyera de l'art eclesiàstic contemporani a la ciutat pirinenca, en la que treballaren entre d’altres : Josep Miquel Serra de Dalmases, Josep Puig i Torné; F. Figueres i Garí; R. Félix i Torres aparelladors); Tomàs Bel i Sabatés (Barcelona, 1924) (via crucis); Maties Palau i Ferrer (escultor ceramista), Josep Maria Blay; Gerald Henderson (vidrieres) , s'obrí al culte el 1959.
A partir de l’any 1960 el convent va transformar el noviciat en Residència oberta a tothom.
Des de l’any 1985 la que fora antiga capella és un Museu on s’exposa tota l’obra duta a terme per Anna Maria Janer Anglarill, que va ser declarada Beata el dia 8 d’octubre de 2011. En una solemne cerimònia que va tenir lloc a la Seu d’Urgell. Des de l’any 1961, descansen aquí les despulles mortals de la ‘Mare Janer’.
S’aixecava l'església nova perquè l'antiga capella era insuficient per les necessitats del Noviciat, com ho eren també el refectori, cuina i rebosts. Les directrius del projecte les va determinat la necessitat d'establir un pas entre l'antic edifici i l'església nova, l'exigència d'una entrada digna al conjunt i una zonificació adequada des del punt de vista urbanístic.
A la façana s'ha disposat un porxo i un jardí d'entrada que compleixen les funcions d'aïllar i separar el convent de la via pública, defensant l'exterior amb una gelosia i vegetació: un accés recollit a l'església i un final agradable al carrer .
Les característiques de l'entorn i el clima dels Pirineus han determinat la forma i els materials del projecte, que combina el llenguatge i materials moderns amb cobertes inclinades i materials del lloc. Els testers i murs de càrrega són de maçoneria, mentre que l'estructura de l'església és de pòrtics articulats de formigó armat que sostenen una coberta de pissarra a dues aigües. Predominen els elements en el seu color natural, pedra, fusta, metalls i vidres de color.
A l’entrada del convent i al costat de la escultura d’Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885) es pot veure una campana que s’hi va penjar dins dels actes de la celebració dels 150 anys de vida del serveis assistencials; en relació a la qual m’explicaven : “ha estat una campana peregrina, perquè ha acabat el seu recorregut a la Seu d’Urgell, però abans ha passat per tots els centres vinculats amb la congregació. És una campana compartida”.
Rosa Ventura Cutrina
No hay comentarios:
Publicar un comentario