La documentació històrica explica que en el segle X existia una església de Santa Maria; en les excavacions realitzades l'any 1997 però, no s'ha pogut localitzar cap estructura que faci pensar amb elements d'aquesta època. Cap la possibilitat que l’església estès en una ubicació diferent.
La primera referència documental de Santa Maria de Montmeló es troba en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Pere de les Puelles feta l'any 945, en el 1147 en ocasió d’una segona consagració de l'església de Sant Pere, es confirmen de nou les possessions del monestir entre les quals figura Santa Maria de Montmeló.
A través de les visites pastorals se sap que en el 1758 [amb els diners d’Amèrica] es comencen les obres de la nova església, durant aquestes es va perdre part de la construcció romànica, ja que a banda de la destrucció del mur nord, es varen tapiar d'altres elements com: la petita porta d'accés, l'absis i les finestres de la façana principal. També, perquè a l'exterior, l'absis va quedar entre els nous edificis.
Consta també que en el 1758 és dona permís per beneir dues campanes, cosa que fa pensar que ja estava enllestit el nou campanar.
En el segle XIX continuen les modificacions, entre d'altres obres en el 1862 es va construeix una nova sagristia darrera l'altar major, en el 1865 es fa l'altar major i en 1877 es va arrebossar l'exterior.
En el 1919 es va construir la capella del Santíssim utilitzant el que havia estat l'antiga sagristia que estava en estat ruïnós.
El cens de 1940, el primer desprès del genocidi contra Catalunya ens dona un total de 977 persones a Montmeló; no tenim dades de la població l’any 1936, pensem però que era més elevada, tota vegada que el franquisme va dur a terme per arreu , dures represàlies contra les persones que s’havien manifestat ‘favorables’ al Regim Republicà.
L’església parroquial de Santa Maria va ser saquejada el juliol de 1936, i encara que va patir escassos danys a la seva fàbrica; entre les pèrdues de l’espoli - totalment preparat - cal esmentar un Sant Crist de gran devoció popular, un sagrari de gran valor artístic d’estil barroc , i una imatge també barroca de la Immaculada de 50 centímetres.
La torre de l’església es va conservar en bon estat.
Les campanes van ser destruïdes i el seu material destinat a altres fins.
El temple va ser destinat a sindicat agrícola i alberg de refugiats.
La casa rectoral va ser confiscada i en ella es va instal•lar el comitè roig.
El juliol de 1939, Mossèn Eduard Font Figuera va començar les obres de reconstrucció, que van ser confiades a l’arquitecte Josep Boada Barba.
L’any 1946 es va acabar la restauració i ampliació del temple, així com la construcció de la nova sagristia.
La capella dels Dolors va ser construïda el 1939; el 12 d’agost de 1940 van ser beneïdes les tres campanes; el 1943 va ser restaurat el presbiteri i l’altar major; La capella i l’altar del Sagrat Cor de Jesús es van inaugurar el 1946, data en es va acabar la restauració i ampliació del temple, així com la construcció de la nova sagristia. La façana – com és perfectament visible - resta inacabada per la seva part superior i està formada per una porta adovellada d'arc de mig punt, una sèrie d'arcuacions cegues de tipus llombard, de mig punt, i una finestra central atrompetada i també de mig punt.
En el 1966 es va començar una restauració per recuperar les pintures de l'absis , durant aquestes obres es va treure el cor del segle XVIII que tapava les pintures, també l'arrebossat de les parets interiors romàniques, de la façana principal i del campanar . i per reforçar la volta i la base del campanar es va fer una llarga pilastra de formigó amb poca fortuna.
L'any 1985 es van netejar i consolidar les pintures, actualment es pot admirar l'Anunciació i el davallament de l'Esperit Sant, l'Adoració del Reis, però també es conserven restes d'altres escenes, com els àngels turiferaris de la volta, un au, i decoracions geomètriques en l'arc triomfal. Per la seva realització, per la seva temàtica i el seu traç, la majoria dels autors les situen a finals del segle XIII.
No hay comentarios:
Publicar un comentario