SANTA MARIA DE COSTOJA A LA CATALUNYA ‘SEGRESTRADA’

Rebia de l’ anjinsan, unes imatges de Santa Maria de Costoja, en terres de França d’ençà de 1659 en que transgredint les Constitucions de Catalunya , es signava el Tractat dels Pirineus; per aquell mal acord, Felip IV ( maleït per Déu ) va lliurar a Lluís XIV el Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya, territoris que va sacrificar per tal de conservar Flandes. França pot presumir – i presumeix – de moltes coses, però NO CERTAMENT de ser un país democràtic, em direu que això succeeix també a ESPAÑA, i us donaré la raó, però aquí els Partits Politics, almenys acceptem que NO SON DEMÒCRATES.

Feta aquesta digressió – que em fa centrar habitualment en el territori ACTUAL de Catalunya – afegirem que Santa Maria apareix esmentada per primera vegada en un document del 979, quan Miró II de Besalú, bisbe de Girona, llega a l'abadia de Santa Maria d'Arles els delmes de l'església de Costoja. Poc després, era propietat de la comtessa Ermengarda quan el 988 aquesta en feu donació al seu espòs, el comte de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta, que tot seguit la transferí a Santa Maria d'Arles, que hi constituí un priorat.

L'edifici actual, obra de l'abat Ramon I d'Arles, fou consagrat el 1141 pel bisbe d'Elna, Udalgar de Castellnou, substituint-ne un de més antic. L’Acta de Consagració alhora que fixa els límits parroquials, atorga un espai al voltant de l'edifici per enterrar els morts

Fou la seu d'un priorat hospitaler, a partir de 1220 s’hi instal•là la comanda de Santa Maria de Costoja, de la qual depenia l'hospital de Sant Joan de Berga.

A Costoja foren enterrats els vescomtes de Castellbò Arnau I (1226) i Ermessenda (1230), les despulles dels quals el 1269 foren exhumades i tretes d'allà per haver estat condemnats com a heretges albigesos per la inquisició.[

El 1263 el seu comanador governava també la casa d'Isot.

Vers el 1340 era la casa de menys rendes de Catalunya i per això va unir-se a la comanda de Susterris (Pallars Jussà), unió que encara perdurava el 1752, quan ja no tenia cap mena de comunitat.

Santa Maria va ser declarada monument històric de França el 1840.

Malgrat això es trobava completament arruïnada el 1860.

Té una sola nau, amb un absis flanquejat per dues capelles amb volta ogival, unides per un arc triomfal; és remarcable la portalada, precedida d'un vestíbul, amb arquivoltes esculpides amb una decoració (vegetals i animals fantàstics) similar a la de les esglésies empordaneses de Cistella i de Lledó, i amb quatre columnes, dos de les quals són salomòniques. El campanar és de planta quadrada.

De la porta exterior destacarem en els batents de fusta la forja, originals del període romànic.La porta d'entrada té ferramentes cargolades del segle XII.

Una bellíssima reixa del segle XII tanca el presbiteri. Al cambril de l'església es venera la marededéu de l'Espinàs, obra del segle XVIII.

Us deixo un exemplar dels Goigs.