LES PÈRDUES DEL FRANQUISME. EL PONT DE QUERÒS. SANT HILARI SACALM. LA SELVA

A tots els que han malmès, per acció i/o omissió, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, durant el franquisme i/o la posterior ‘ Democraciola’, dir-los que aquestes accions ignominioses son imprescriptibles, i seran una taca inesborrable per a ells i les seves famílies fins a la fi del temps.

El pont medieval de Queròs, fou construït entre 1532 i 1534, i reconstruït en part entre 1696 i 1700 després que fos malmès per una riuada.

L'any 1940 va haver de ser arranjat pel mateix motiu.



L’any 1968 – sota el franquisme - l'antic poble de Querós, va quedar sota les aigües del pantà de Susqueda; habitualment però, resten visibles l'església de Sant Martí i algunes cases situades a la muntanya.



El pont de Queròs, acostuma a trobar-se sota les aigües, quan hi ha èpoques de gran sequera, emergeix novament, deixant alhora contemplar la seva bellesa, i l’estultícia i àdhuc la maldat, dels que van decidir permetre que l’aigua l’acabi desfent.

La descripció tècnica deia : El pont, està sostingut per tres grans pilars, i té quatre arcades en arc de mig punt, les dues centrals més grans que les dues dels extrems. Al centre del pont, hi ha una "creu" (placeta). Els pilars del pont són de carreus, i la part superior del pont de pedra devastada irregularment. El terra del pont, és de còdols rierencs. En els pilars encara hi ha visibles els forats que a banda i banda del pont, permetien sostenir el bastiment de fusta, dit cindri o cintra,[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.] El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau, i que tot el conjunt quedés ben ferm i assentat per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua.