LES MESURES DE BLAT DE LA SEU D’URGELL

Al número 14, del Carrer Major, de la Seu Urgell, es poden admirar – encara - dues mesures de gra gairebé úniques a Catalunya, la més antiga té gravada la data de 1579, mentre que la segona té la de 1840. Aquestes joies del gòtic medieval, i de mitjans del segle XIX, son conegudes a la ciutat, senzillament com les mesures.





Anteriorment es trobaven sota els porxos del carrer dels Canonges prop de l'església de Santa Maria; l’indret permetia una millor fotogènia.


Es té constància de l’existència d’un altre banc semblant a la localitat tarragonina de Montblanc i més, concretament a la plaça major d’aquella ciutat.

Des de molt antic, la Seu d’Urgell ha estat el centre del mercat més important de la zona; aquestes singulars mesures de gra ho evidencien , i palesen alhora , el gran nombre de transaccions en que calia mesurar el gra.

El bloc de pedres treballades acull tres embuts metàl•lics que acaben amb unes portelles, des d’on es procedia a omplir els sacs de gra després de ser mesurat. Sembla que les mesures més antigues havien quedat insuficients per respondre la demanda i això va propiciar que l’any 1840 s’establís, a pocs metres del primer, un nou banc de mesures, pràcticament idèntic. En ambdós casos cada banc disposa de tres embuts de dimensions semblants. En les mesures de l’any 1840 la primera cavitat té un volum de 18,30 litres, la segona de 9,20 litres i la tercera de 27,60 litres.
En el cas del banc més antic el primer embut acull 18,50 litres, el segon 9,20 i el tercer 20,30; No cal oblidar – quan parlem de litres - que el sistema mètric decimal no fou propugnat a França fins l’any 1791, per tal de normalitzar i unificar la gran varietat de mesures existents arreu.

Com de la major part de ‘serveis’, molins, forn de pa, escorxador,.., en aquella època, el Bisbat d’Urgell n’era el propietari i els llogava en usdefruit a particulars perquè en fessin la vigilància i l’explotació.

El fet de trobar-se a la intempèrie, la deixadesa i els poc civisme d'alguns fan que mica en mica es vagin deteriorant: altrament des del traspàs del Josep Estañol Beixaconill , manyà que tenia el taller davant Sant Domènec, les mesures han quedat orfes de protecció.

Rosa Ventura Cutrina