Aquesta forma pròpia de la llengua catalana – que una vegada més volen anorrear des del Reino de España – indica coneixement i proximitat, és a dir que l’Arrufí que si més no va viure en aquesta casa de l’Avinguda de Catalunya núm. 2 , era una persona coneguda pels seus veïns.
Ho trobava escrit, CA L'ARRUFÍ, i qualificada com un immoble ‘típic’ del Noucentisme, que es definirà com la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat, davant l'exaltació dels sentiments que representava el Modernisme; no sóc amics de recórrer a l’etiqueta fàcil de l’eclecticisme, i adscriuria aquest edifici dins del paràmetres modernistes presents a Cervelló. No trobava cap esment ni de la data en que s’aixecava, ni del mestre d’obres i/o arquitecte encarregat; dissortadament en els ‘anys de vaques grasses’ ningú va pensar en fer - com mana la Llei – un Catàleg de Patrimoni.
Pel que fa a la descripció llegia : Casa de planta rectangular, acabada en terrat i coberta de teules als costats laterals, que cobreixen dos terrats laterals, situats a banda i banda del primer pis. Té una torre, de planta quadrangular coberta a quatre vessants. Al primer pis, a més dels patis laterals hi ha un balcó de dues portes amb barana de balustres. Als patis del primer pis hi ha a cada banda, cinc columnes exemptes amb capitell jònic i dues adossades, així com una barana recoberta amb esgrafiats que forma part de la decoració.
Sou pregats d’ampliar, modificar i/o rectificar aquestes dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Avui, quan li han tornat a posar cara a l’odi - com feien en el primer franquisme – més que mai s’ha de recordar a tothom que Catalunya NOMÉS ens té a nosaltres, i hem d’estar en disposició de lluitar fins a la mort, quan sigui precís.
No hay comentarios:
Publicar un comentario