MONTFALCÓ MURALLAT A LA COMARCA DE LA SEGARRA

Aturava el vehicle a les envistes de Montfalcó Murallat , que està aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós.

Anàvem el Josep Antoni Uriz Rodríguez, i l’Antonio Mora Vergés, no tenia esma ni per baixar del vehicle, perquè m’esborronava encara la visió espectral de Santa Maria de Freixenet, que acabàvem de veure i retratar.

Montfalcó manté quasi intacte el recinte clos i murat, i sens dubte es tracta d'un excepcional exemple de vila closa, que de trobar-se en un altre país – o en una Catalunya lliure i sobirana – seria objecte quasi de ‘devoció’ per l’excel•lent estat en que es conserva el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases.

La muralla s’aprecia millor des de la distancia i està formada per carreus rectangulars units amb morter alternats per altres carreus de mida gairebé quadrada. Al llarg dels anys s'hi ha realitzat diferents obertures per a adequar la fortificació a les noves necessitats de les cases que s'hi adossaren posteriorment. Està construïda sobre el basament calcari natural del tossal amb una alçada que supera els 8 metres i una amplada de més de 2 metres, amb un perfil corbat.

El portal d’accés a la vila closa, està format per una doble porta d'arcs de mig punt adovellats. La més interior, que es troba al mateix mur, és emmarcada per dos talussos que reforcen la paret i donen a un pati quadrangular. L'antic castell presenta una planta allargada, que s'adapta al cim del turó. Els costats més llargs són el nord i el sud, lleugerament convergents cap a l'est, on es tanquen contra l'absis de l'església. Amb el pas dels segles, el castell va perdre la seva condició i albergà unes quantes cases. Pel que fa al seu traçat urbà, es basa d'una plaça central, amb cisterna i amb un carrer principal que la rodeja, a partir del que surten petits carreronets amb un esquema força laberíntic i normalment sense sortida, en un dels quals s'hi troba l'antic forn. Els habitatges situats al voltant de la plaça tenen un esquema força regular, sobretot els que estan situats als porxos, en canvi els habitatges dels carrers secundaris varien considerablement uns als altres.