És una construcció de petites dimensions (10 x 5 metres aproximadament ), de nau única i absis rodó. Hi ha un petit campanar d'espadanya, porta allindada i a sobre un petit ull de bou. Està coberta per volta de canó amb unes franges que simulen arcs faixons però que no tenen funció constructiva, decorats amb motius florals. El parament interior està pintat imitant carreus. A l'arrencada de la volta hi ha una franja amb lletres sobresortint: "Agraig la restaura en 1918 Anton Marimon recorda sa muller Maria Planas verge de Montserrat pregueu per nosaltres".
De sant Abdò i sant Senent, s’explica que principis del segle XV, els termes de Batet, Begudà i Santa Pau eren envaïts per uns animals molt estranys i peluts, de la mida d’un gos gran.
Aquestes bèsties sortien de nit, vivien als boscos, s’enfilaven als arbres, esvalotaven el bestiar i plantaven cara a l’esporuguit pastor que els guardava. Hi ha qui diu que fins i tot eren capaços d’apropar-se a les masies, atacar els infants i devorar-los.
La Garrotxa no era l’única comarca afectada per aquesta terrible plaga, es veu que des de feia segles que els comarques del Vallespir i del Rosselló també n’eren víctimes.
Va ser l’abat del monestir d’Arles qui va trobar la solució a tal terrorífic problema, va anar a Roma i va tornar amb les relíquies de Sant Abdó i Sant Senén, tan bon punt va arribar amb aquestes restes que els Simiots van desaparèixer com per art de màgia de les terres del nord.
En assabentar-se d’aquest miracle, els pagesos garrotxins van veure-ho clar, la solució al seu problema devia anar per aquí.
I va ser quan desesperats i atemorits decidiren aixecar la petita capella dedicada als dos sants, coneguts per aquí com a Sant Nin i Sant Non. I va ser cura feta. Dels Simiots no se’n trobà mai més rastre.
Ens explicava el Xavier Burcet Darde , que sant Abdò i sant Senent, també foren considerats els patrons de la pagesia , els animals, els boters i els enterradors; a partir del segle XVI-XVII van ser substituïts entre altres per Sant Isidre.
Actualment sant Abdò i sant Senent no estan inclosos al calendari catòlic romà de sants, que es commemora litúrgicament en tot el món. tot i que se'n permet el culte als llocs on és tradicional.
En trobava referències també al santuari de Nostra Senyora de Togores al rodal de Sabadell, i encara més al sud.
Els simiots no tenen una figura definida, per la seva funció malèfica, algú els posava la cara d’odi més famosa de les espanyes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario