És un petit temple d'una sola nau amb dos cossos afegits a cada costat, a manera de sagristia, volta de canó molt baixa i la porta dovellada a ponent. La teulada de l'absis, avui de teules, conserva gran part de lloses originàries, mig amagades. Fou bastida amb carreus ben escairats en els angles i les finestres.
Entre els protocols de la notaria de Santa Pau es conserva l'acta de fundació d'aquesta capella: 13 de juliol de 1417, festivitat de Sant Antoni de Pàdua; malgrat aquesta coincidència la tradició popular justifica aquesta devoció i homenatge ultra el fet que des de l'ermita es divisa Arles, lloc on segons la tradició foren enterrats els cossos dels dos Sants, en unes circumstàncies que varen esdevenir en els indrets de la baronia.
El terme havia estat envaït per uns animalots de la mida d'un gos que la gent anomenava "somiots". Provocaven danys incalculables: espatllaven els cultius, esvalotaven els ramats,.... Per a alliberar-se'n, feren el vot solemne d'edificar damunt el Puigsacreu la capella pública sota la invocació d'aquests dos sants. Es creu que es va decidir d'edificar la capella al Puigsacreu, centre geogràfic de les parròquies de Santa Pau, Batet i Begudà, perquè com deixem suara des de l'ermita es divisa Arles, lloc on foren enterrats els cossos dels dos Sants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario