Quan veia l’edifici , acabat pel que fa a l’ampliació l’any 1892, segons podem veure en la inscripció incisa repartida per les dovelles de l'arc i que diu "ANNO I / NATIVITATE / DOMINI / MDCCCXCII", damunt la porta d'accés que s'obre a la façana principal, recordava l'aparició de la fil•loxera que l'any 1894 destruí tota la vinya a la Segarra, i portà la misèria a molts pagesos, que basaven la seva economia en aquest conreu.
El miratge econòmic s’havia endut irremissiblement l’esglesiola romànica – possiblement del segle XI, o començaments del XII - .
Havia tingut ocasió de veure a la població de Moja a la comarca del Penedès sobirà, com es conservava integrament la primitiva església, integrant-la com el “santíssim”
A Freixenet els va semblar més intel•ligent ‘tirar pel dret’ , i fer un ‘tótum revolútum’, perdonable únicament per la titular, sota l’advocació de Nostra Senyora del Roser.
Ni la pertinença – forçada – al REINO DE ESPAÑA, pot ser disculpa per aquest autèntic nyap.
No teníem ocasió d’accedir a l’interior.
Si l’exaltació m’ho permet li dedicaré – un altre dia - una més llarga explicació a l’esglesiola de Santa Maria de Freixenet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario