LA MARATÓ DE CATALUNYA. EN DEFENSA DE LA VIDA I LA DIGNITAT HUMANES

Començava ara fa 20 anys, i d’aleshores ençà la ciutadania ha fet costat a les diferents propostes :

1 Marató contra la leucèmia (1992)
2 Marató contra la síndrome de Down (1993)
3 Marató contra el càncer (1994)
4 Marató contra les malalties cardiovasculars (1995)
5 Marató contra les malalties del cervell (1996)
6 Marató contra les malalties genètiques hereditàries (1997)
7 Marató contra la diabetis (1998)
8 Marató pels trasplantaments d'òrgans (1999)
9 Marató contra les malalties mentals (2000)
10 Marató contra la sida (2001)
11 Marató contra les malalties inflamatòries (2002)
12 Marató contra les malalties respiratòries cròniques (2003)
13 Marató contra el càncer (2004)
14 Marató contra diferents malalties mentals (2005)
15 Marató contra el dolor crònic (2006)
16 Marató contra les malalties cardiovasculars (2007)
17 Marató contra les malalties mentals greus (2008)
18 Marató contra les malalties minoritàries (2009)
19 Marató contra les lesions medul•lars i cerebrals adquirides (2010)
20 Marató a favor dels transplantaments (2011)
21. Marató contra la fam i la misèria (2012)
21. Marató contra el càncer (2012 )

Els Amics del Country de Castellar del Vallès, s’afegien aquest any a la llarga llista d’entitats i associacions que duen a terme alguna activitat per sensibilitzar a la ciutadania.

El context avui és extremadament dur, a la tradicional acció de ‘posar pals a les rodes’, l’espanyolisme radical exerceix ara accions que conculquen els drets constitucionals més bàsics, la salut , la sanitat, l’educació, la protecció social, la feina, la vivenda ,... i ho fa davant la passivitat – quan no la complicitat – dels òrgans encarregats de vetllar pel seu acompliment.

Tenim un ‘material humà’ d’excel•lent qualitat, que posa encara més en evidència , la gestió maldestra – quan no corrupta de forma conscient i voluntària - que s’ha exercit , i s’exerceix encara , des d’alguns ‘aparells de l’Administració i la Política.

Avui toca lluitar perquè la mort sigui el final de la vida i no el càncer, però no ens podem aturar aquí, i cal continuar en la lluita, fins que tampoc ho siguin la desatenció mèdica i social, o la fam, o la manca d’educació, o d’habitatge, o ....