Costa trobar imatges d’aquells anys, i fins d’aquella realitat, us deixo un enllaç a la Televisió Pública de les espanyes, que – com sempre – ho tergiversa tot.
Quan es va decidir comunicar la mort del Dictador – no se com ho explicarà la història Wertadera, però sembla que feia anys que el tenien al ‘congelador’ -, ens van ensarronar amb això de les autonosuyas que consisteix bàsicament en col•locar esplèndidament a familiars, amics, saludats i militants.
Catalunya estava convidada a fer-se càrrec dels costos de la Festa, i això es va traduir en peatges de tot tipus, i en limitacions per accedir als serveis públics, que només rebien lliurement a la resta del Regne d’Espanya.
Les llums de Nadal , com en el Franquisme, continuaven renovant-nos la il•lusió de llibertat. Tot però, era un miratge, ja que manes qui manes, només tenia en comú, l’odi contra Catalunya. Curiosament això implica, i implicava castigar als emigrants que el franquisme havia fet venir com a mitjà per anorrear la nostra llengua i cultura.
Ara la tecnologia led (de la sigla anglesa LED: Light-Emitting Diode: 'díode emissor de llum', també 'díode lluminós'), els permet – als que manen – penjar una llum que té amb comú amb ells, l’extrema fredor i la maca de calidesa.
Les llums ara et conviden a marxar d’aquest entorn hostil i inhumà, on curiosament amb nom de Déu, s’aproven lleis i reglaments que permeten escurçar la vida de les persones.
Demano la publicació de les dades comparatives de les defuncions per edats, sexes i Autonomies , dels darrers anys.
En la darrera mort a la C-55, recordava que l’Estat és el RESPONSABLE de mantenir en bones condicions les vies públiques, per tant - si més no – té una responsabilitat per negligència en aquella i en totes les morts que s’han anat produint. Com els jutges no ho investiguen d’ofici, cal denunciar-ho, i us convido a fer-ho en tots els casos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario