CAL JOSEP SOLÉ RIBÉ DE L’ARBOÇ

Anàvem fent un tomb per l’Arboç, hi ha, us ho ben asseguro, moltes i bones raons per visitar amb tranquil•litat aquest racó del Penedès jussà - en la llengua Oficial que tradueix directament del castellà/espanyol, BAIX/BAJO -. La llengua catalana té uns mots específics, si ho voleu dir així, tècnics per a designar als accidents orogràfics. Aquí - en la seva major riquesa i detall - rau justament l’ interès per a bandejar-la del món de l’educació. S’acostuma a qualificar al Wert com un ‘tonto útil’, però no comparteixo gens aquest qualificació, i el tinc per un esser malvat a l’extrem, però dotat d’una intel•ligència superior a la mitjana.

Retratava la façana de la casa del carrer de la Muralla, dita Cal Josep Solé Ribé, el ‘cal’ implica en la llengua catalana, coneixement, proximitat i àdhuc confiança; contràriament al ‘Can’ que implica reconeixement social, respecte, i un cert allunyament . Que la llengua castellana no té un mots semblants ?. Reitero, que en la seva major riquesa i detall , rau justament l’ interès per a bandejar-la del món de l’educació, i fins de prohibir-la si les circumstàncies els ho permetessin, als NACIONALISTES ESPANYOLS, que com el llop del conte, acostumen a posar-se talc a les mans perquè semblin blanques.

No trobava – dissortadament en això de la descripció del patrimoni l’Arboç, no ha fet els deures – cap dada de l’autor d’aquest edifici de tres plantes, de la descripció tècnica us reprodueixo ; Els baixos tenen una portalada d'arc de mig punt amb una porta de fusta amb decoracions de ferro. Al costat dret hi ha una finestra amb una bonica reixa. La planta noble té una gran balconada sostinguda per unes mènsules de ferro forjat, i decorada a la base amb ceràmica. La barana del balcó també és de ferro i la seva porta balconera presenta uns bonics porticons de fusta. La segona planta té una galeria amb cinc arcs de mig punt. Una cornisa sobresortida, feta de bigues de fusta i decorada amb ceràmica, remata tot l'habitatge