Em sobtava la qualificació ‘Can’, que en llengua catalana implica respecte i/o temor, distanciament i/o desconeixement, i s’acostuma més en entorns rurals, mentre que en els nuclis urbans, el ‘Cal’ és d’ús més habitual, i té un clar sentit de coneixement, de proximitat, i àdhuc de simpatia i/o d’empatia
La descripció tècnica ens explica que es tracta d'un edifici cantoner de planta rectangular, dues plantes, golfes i un cos central més alt. La coberta dels dos laterals és de dos tremujals i la del cos central a dues vessants a laterals, tota ella amb ràfec sostingut per mènsules. La façana més ampla, que dóna al carrer de la Creu, presenta obertures rectangulars amb trencaaigües. Les centrals del primer pis i el cos elevat són trigeminades i les de les golfes d'arc de mig punt. La façana de l'esquerra, que correspon al carrer Dalmau, té la porta d'accés i una finestra a la planta baixa, dues portes amb balcons amb barana de ferro i tres obertures d'arc de mig punt a les golfes. Totes les obertures de la planta baixa estan protegides amb reixa de ferro forjat. L'interior de la casa està totalment reformat i adaptat a l'ús d'oficines tot i que s'han conservat elements de l'edifici original com el paviment de rajola hidràulica. Cal destacar que la façana lateral dreta mostra una galeria amb tancament de persianes de fusta al primer pis i un jardí tancat, que a diferència de la resta de l'edifici no s'ha restaurat. Això fa pensar que possiblement aquesta part no pertanyi als mateixos propietaris.
Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquesta casa, com imaginem que també a la regidora de comunicació . Cristina Trias Martínez, ctrias@scf.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario