SANT FRANCESC D'ARAÒS.ALINS.LA VALL FERRERA. EL PALLARS SOBIRÀ. CATALUNYA

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), diu en relació al topònim d'Araós , que és dels més controvertits dels Pallars; considera les hipòtesis de Menéndez Pidal (araotz, pla fred) i de Meyer Lübke (aranotz, vall freda), per postular un possible híbric cèltic i basc: ara (conreu o camp conreat) i otz (fred): camps freds , segons una moderna interpretació del topònim.

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar una imatge de l’esglesiola advocada a Sant Francesc d’Assis, situada sobre un turó que domina l'entrada a la Vall Farrera, prop de l'actual poble d'Araós, és un edifici de planta lleugerament trapezoïdal, i presenta unes mesures de 7 metres de llarg per 4 metres d'ample a l'interior, i de 8,3 metres x 5,5 metres a l'exterior.

A la façana est, s'obre la porta amb arc de ferradura, constituït per simples lloses pissarroses sense desbastar, disposades horitzontalment excepte a la part central on són radials. L'amplada entre els dos muntants és inferior al diàmetre de l'arc. Actualment es conserven els murs fins l'altura de l'arc. Pel gruix dels murs, la coberta probablement hauria estat construïda amb fusta a dues aigües. Les parets interiors i la façana apareixen arrebossades. L'aparell és petit i sense desbastar, formant irregulars filades més o menys horitzontals trobades amb morter. A la part inferior es pot observar algun fragment d'"opus spicatum".

Construïda en el segle VII, apareix documentada el 839 en l'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell. En aquest indret existí la Força d'Araós que va ser enrunada pels gascons.

L'església tingué culte fins a l’aixecament dels feixistes contra el Govern legítim de la II República, qualificat posteriorment pels vencedors com ‘la guerra civil espanyola’; l’esglesiola fou destruïda en el decurs de les accions bèl•liques.