LA CASA FALGUERAS D’HOSTALRIC. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés , per admirar i retratar l’edifici de grans proporcions situat al nucli urbà d’ Hostalric, al carrer Major número 59, fent cantonada amb la Plaça de la Vila. L'edifici, d'estructura rectangular allargada (és un "tub", en paraules de la mateixa propietària), té planta baixa, dos pisos i golfes, i està cobert per un teulat a quatre vessants, interromput per un terrat i un petit altell (tots dos al costat dret).

A la façana principal (que dóna a la Plaça de la Vila), trobem, a la planta baixa, una porta d'entrada en arc de mig punt format per dovelles de pedra, al centre, que queda flanquejada a l'esquerra per dues finestres amb llinda monolítica, brancals de carreus de pedra i àmpit també de pedra; i una obertura a manera d'arcada, inexistent abans de la restauració de 1976-1978, que es duia a terme per l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel ( Girona 1945 ). En aquell moment es féu el tercer pis i es modificaren algunes obertures de la planta baixa.

A la planta baixa s'hi troba ubicada una farmàcia, negoci dels propietaris de la casa. Al primer pis, sobre la porta en arc de mig punt format per dovelles, una finestra amb llinda monolítica, brancals de carreus de pedra i àmpit de pedra. Al costat dret d'aquesta finestra, hi ha dues petites obertures rectangulars verticals; i un balcó que ja existia abans de la restauració, amb la llosana de pedra i la barana de ferro forjat, al que s'hi pot accedir a través de dues obertures amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra. Al costat dret del balcó, dues obertures rectangulars iguals que les anteriorment descrites. Al costat esquerre de la finestra, una altra finestra d'iguals característiques, però lleugerament més petita, i un balcó petit, amb llosana de pedra protegit per una barana de ferro forjat, i obertura d'accés amb llinda monolítica i brancals amb carreus de pedra. Al segon pis, set finestres, de les quals sis amb llinda monolítica, brancals de carreus de pedra i àmpit també de pedra, i una d'amagada per llistons i gelosies, seguint l'estructura de les finestres del costat esquerra de les golfes. Aquesta finestra amb gelosies, és la segona obertura començant a comptar des del costat esquerra de la façana. Una motllura que separa la segona planta de les golfes, descendeix fins el segon pis per resseguir aquesta finestra pel lateral esquerra, la part inferior i el lateral dret, i continua de nou per sota les finestres amb gelosies, i s'interromp quan aquest grup de finestres s'acaba. A les golfes, quatre finestres amb gelosies i llistons de fusta, que recorden a unes golfes medievals. Al costat, dues finestres petites amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra, entre les quals hi ha dues petites obertures rectangulars verticals. Totes les obertures dels pisos i part de les golfes (excepte la de les gelosies) queden tancades per porticons amb llistons de fusta. A la façana del carrer Major trobem, a la planta baixa, una porta d'entrada, amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra, i al costat, una finestra en arc rebaixat format per dovelles i carreus de pedra als brancals. Al primer pis destaca una finestral gòtic triforat, en ars trevolats separats per dues fines columnes amb capitell (amb un escut i una flor) i base. Les impostes presenten els mateixos elements decoratius que els dos capitells. Els brancals del finestral són de carreus de pedra. L'àmpit també és de pedra. Al segon pis i a les golfes, una finestra amb gelosies i llistons de fusta, igual que les que hi ha a la façana principal. Una motllura ressegueix la finestra del segon pis, i es perllonga per la façana i continua per la façana de la Plaça de la Vila, com ja s'ha explicat. Les dues façanes estan arrebossades i pintades de color ocre, excepte en el tram de golfes de la façana principal (Plaça de la Vila), on hi ha les obertures amb gelosies, que el mur és de carreus de pedra. A la cantonada, hi ha una cadena cantonera de carreus de pedra.

Hostalric manté el nucli originàriament iber , de carrer únic, en que el tancament perimetral dels habitatges conforma un sistema defensiu, que s’adaptava perfectament a la seva orografia.

D’una extensió molt menor la Vila Closa del Mas de Bondia, encara en terme de la Segarra, conserva també de forma molt curosa el seu nucli ibèric.