S’havien
recollit quasi 30.000.000 milions de signatures, moltes persones que deien ser militants del
PP, afirmaven estar en desacord amb la direcció NACIONAL en matèria de
‘qualitat democràtica’ , tenien clar que si se’ls preguntava votarien en
contra, però els repugnava profundament la hipocresia del seu Partit.
España tenia
una ‘majoria democràtica’ i això va fer pensar a la Mesa del Congreso de los
Diputados , que malgrat les lleis restrictives de la llibertat que
s’havien imposat des del PP – i que el
TC ‘eternitzava’ – la negativa podia donar lloc a una revolta democràtica, i
possiblement a l’adveniment de la III República, i a la revisió dels abusos del
segon feixisme i de la mateixa ‘Democraciola’.
S’admetia a
tràmit i desprès d’una llarguíssima tramitació s’acceptava la celebració d’una
Consulta no Vinculant a Catalunya, en la que es preguntaria a la
ciutadania, si volien esdevenir un Estat
Independent.
Els
discursos de la ‘por’ no s’aturaven ni un moment, ho feien des dels mitjans
‘servils al GOBIERNO’ , però també des dels
Partits formats a l’ombra del feixisme,
i des d’àmbits ‘típics’ de la mal dita societat ESPAÑOLA. Obviaven allò de la ‘majories silencioses’
perquè tenien consciència de ser una ‘minoria cridanera’.
Catalunya
anunciava que en cas de guanyar la opció del si, i desprès de la proclamació
d’independència, es demanaria la extradició de TOTES LES PERSONES que
tinguessin relació amb crims de sang, i/o amb pràctiques no democràtiques.
Curiosament
en els mesos previs a la consulta es produïa al ensems la tornada d’alguns catalans de la diàspora,
i la ‘discreta sortida’ d’algunes persones que havien estat molt vinculades al
feixisme, i/o que havien fet la seva
fortuna de manera ‘irregular’.
El Govern
rebia peticions d’informació per part de Companyies Internacionals que en el
seu moment havien descartat al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència dels seus
nivells de corrupció.
Es fitxava
la data de celebració del referèndum – perdó, de la Consulta no Vinculant a
Catalunya - , pel dia de Nadal, sembla
que pesava el costum català, de ‘per Nadal, cada ovella al seu corral’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario