En algun
moment de la història el cercle va tenir sentit de transcendència, i es feren
fins esglésies de planta rodona, entre elles consta al segle XIè l' existència
d' una església romànica amb de nom Santa Maria, coneguda popularment amb el
sobrenom de "La Rodona", ja que tenia una planta circular.
El
dibuix d' en Pere Puntí, figuradament, representa la capella Santa Maria
situada en front de la catedral de Sant Pere i del Palau episcopal.
Quan
al campanar hom diu que va servir de model per construir el del Monestir de
Sant Joan de les Abadesses. A finals del segle XVIIIè.
Es
discuteix quina va ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere
Apòstol o bé Santa Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la
primera Missa de Nadal a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere.
La
molt antiga església de santa Maria fou reconstruïda des dels fonaments pel
canonge Guillem Bonfil el 1140, i que
acabades les obres, la va consagrar al maig de l'any 1180 el bisbe de Vic Pere de Redorta – que va ser bisbe de Vic entre 1147 i 1185 – i
que era fill de Guillem III de
Castellvell, i ostentava alhora els
senyorius de Voltrera i Olesa.
És
interessant senyalar que a Santa Maria la Rodona, el bisbe Francesc Robuster i
Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607) que va encapçalar el partit dels Cadells d'Osona, va ordenar prevere el 24 de setembre de l'any
1605 , a Francesc Vicent Garcia, (Tortosa,
Baix Ebre, ca. 1578 o 1579 – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 6 de
setembre de 1623), conegut com el ‘Rector de Vallfogona’, que desprès de rebre la visita del famós bandoler ‘nyerro’ Perot Rocaguinarda a finals de l'any 1609, li dedica un sonet on l'anomena "el
millor pillard del cristianisme’
Quan
baixes de muntanya, valent Roca,
com si una roca del Montseny baixara,
mostres al món ta fortalesa rara,
que per a tu sa fúria tota és poca.
Ninguna de tes bales lo cap toca
de qui no et veja, si no fuig la cara,
que ton valor insigne no s'empara
tras falsa mata ni traïdora soca.
Tot aquest Principat fas que badalle,
que et persegueix de sou i persegueixes
ab mortal i fúnebre parasisme.
Qui tinga tal judici, mire i calle,
o diga't senyoria, que ho mereixes
per lo millor pillard del cristianisme.
S’aterrava
Santa Maria la Rodona l’any 1787, amb l’argument de fer espai per a la nova catedral, hom pensa que el
rectangle va guanyar el favor de l’Església Catòlica Romana, que evitarà el
cercle en les seves futures construccions.
Santa
Maria la Rodona estava a l'actual Plaça de la Catedral, davant la façana: al
paviment s'hi pot veure el cercle que marca la seva localització, trobada arran
d'unes recents excavacions que van deixar-ne els fonaments al descobert.
Al
Museu Episcopal es conserva la talla policromada de finals del segle XIIè, dela Marededéu de la Rodona.
Al
claustre de la catedral, hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la
Rodona, on es conserva un pergamí, que
ens parla dels favors espirituals que el bisbe Galceran Sacosta (1328-1345), va
concedir a la confraria dels devots d'aquest temple.
Galcerà
Sacosta va ser bisbe de Vic entre 1328 i 1345, i se’l recorda, per la seva
oposició a la construcció de la sèquia de Manresa, arribant fins a excomunicar la
Ciutat, per cedir finalment – segons la
llegenda - desprès que una llum arribada
de Montserrat va anar parar 21 de febrer de 1345, a l'església del Carme. El ‘Miracle
de la Llum’ estaria en la base de les ‘diferencies’ insolubles entre Manresa i
Vic.
http://www.raco.cat/index.php/ArqueologiaMedieval/article/view/254581
No hay comentarios:
Publicar un comentario