Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Havia publicat en relació a Tona
DE L’ESCOLA PÚBLICA A LA BIBLIOTECA PÚBLICA CATALINA FIGUERAS. TONA. OSONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/de-lescola-publica-la-biblioteca.html
VEDRUNA. TONA. OSONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/vedruna-tona-osona.html
IN MEMORIAM DE LES COLÒNIES DE LA LLIGA D’HIGIENE ESCOLAR DE SABADELL A LA MASIA DE LA CANAL DE TONA, ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. OSONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/in-memoriam-de-les-colonies-de-la-lliga.html
Tona havia tingut escoles almenys des de 1680, exercia el magisteri o bé un prevere, o un estudiant que es guanyava un diners com a ‘mestre de sequer’, L’Antoni Pladevall Font (Taradell, Osona, 1934), ens recorda que el mot ‘ escolà’ tenia el sentit ‘assistent a l’escola’, que la memòria popular a reduït al d’ajudant del sacerdot davant l’altar.
No hi ha dissortadament dades de TOTS els llocs que aixoplugaven al llarg dels temps les escoles – intueixo pel caràcter de disseminat rural – que ho devien fer algunes de les ‘ grans cases’, abans de fer-ho al edifici de l’Ajuntament i escoles, que erròniament associava al local que desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÌTIM de la II República, esdevindrà seu de la FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALITA Y DE LAS J.O.N.S
l'Antoni Pladevall diu "La manca d'arxius [...] fa que no puguem seguir amb una certa continuïtat la història de les escoles i del magisteri de Tona fins entrat el segle XIX. Des de llavors i fins al 1928 l'escola municipal era als baixos de l'ajuntament antic o la vella casa de Sant Joan o del gremi". Aquests tres noms: "ajuntament antic (o vell)", "casa de Sant Joan" i "casa del gremi [de paraires i teixidors]", fan referència al mateix lloc: l'actual número 23 del carrer de Barcelona.
Des del final del segle XIX (com a mínim), l'escola era en aquest edifici del carrer de Barcelona.
Imatge del Claudi Pagès Puig. PREMI MIL·LIARI 2016. Tona va instaurar el Mil•liari per premiar persones físiques pels seus mereixements especials o serveis extraordinaris prestats al poble i s'entrega el 30 de novembre, dia de Sant Andreu i festa major d'hivern.
Ens afegim al merescut reconeixement de Tona al Claudi Pagès Puig
L’ Amadeu Lleopart Costa, em deia ‘el meu avi va néixer l’any 1889 i aquí és on anava’.
I afegeix; Al llibre '75 anys de les antigues escoles Caterina Figueras de Tona (1929-2004)', publicat per l'Ajuntament de Tona (2004) i redactat per Josep Maria Claparols, Ramón Figueras i jo mateix, vaig escriure-hi això:
"Els primers anys del segle XX, Tona no disposava d'unes escoles adequades. Servia d'escola, des de feia -almenys- cent anys, l'antiga casa de la confraria dels paraires i teixidors, al carrer de Barcelona (on actualment hi ha la residència per a la gent gran). Segons una memòria de l'any 1927, escrita probablement per Manuel Gausa i Raspall, arquitecte municipal, aquestes escoles del carrer de Barcelona presentaven problemes "de comodidad, esparcimiento y aseo necesario, por ser un local insuficiente para el gran número de alumnos". En aquest mateix text, llegim que només les famílies riques podien aconseguir la formació desitjada "alejando a sus hijos [es refereix, bàsicament, als nois] del hogar para encerrarlos en colegios particulares de poblaciones distantes".
L'any 1921 el rector, l'alcalde i regidors van constituir la Fundació Escolar de Tona. L'objectiu d'aquesta societat era, com expressa un document d'aquest any, la millora de l'ensenyança pública; més en concret: "la construcción de un edificio adecuado para ello"."
Però la Fundació Escolar de Tona, tot i comprar terrenys i iniciar les obres, per falta de mitjans econòmics suficients no va poder assolir l'objectiu pretès. Alguns anys més tard -amb els treballs d'edificació aturats-, la intervenció del ric estiuejant Antoni Figueras va permetre resoldre aquesta mancança que Tona tenia.
L'any 1646, per un acord entre el comú i la confraria de Sant Joan, es va construir la nova casa del Comú, dita també casa de la confraria perquè serviria de lloc de reunió tant al comú com als membres de la confraria de Sant Joan.
No es tenen gaires notícies sobre aquesta confraria, excepte una butlla del papa Pau V (1616), que instituïa la confraria de sant Joan, de l'ofici de paraires i teixidors, a l'església de Santa Maria del Barri.
Trobava només imatges antigues de l’escut heràldic gravat en pedra a la façana principal. Representa un escut de Barcelona sostingut entre dos lleons.
Fotografia de M.A. Erra, datada l’any 1991
El fet que aparegui l'escut de Barcelona en molta de l'heràldica tonenca és degut a que l'any 1401 Tona va adquirir el títol o categoria de "carrer de Barcelona" per privilegi del rei Martí I. Això suposava gaudir dels mateixos privilegis que gaudia la ciutat de Barcelona i estar alliberats del domini dels senyors feudals.
Rebia del Claudi Pagès Puig unes fotografies d’aquell edifici que esdevindria seu de la FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA Y DE LAS J.O.N.S
Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario