Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Li preguntava a la Mdolors Dalmau Puig per les Colònies de la Lliga d’Higiene Escolar de Sabadell, gestionada entre altres per la parella de mestres Enric Casassas i Cantó (Barcelona, 14 d'abril de 1894 - 24 de juliol de 1977), i Carme Simó Saco ( de la que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs ). Es varen dur a terme uns anys a Rellinars. Vallès Occidental, i posteriorment a Tona. Osona, a la casa dita la Canal, en el període 1930-1937.
Em va dir que farà gestions, i al ensems em preguntava el que sabia jo del Institut Escola Manuel Bartolomé Cossío (Haro, La Rioja, 22 de febrero de 1857 - Collado Mediano, Madrid, 2 de septiembre de 1935).
A ‘L'INSTITUT ESCOLA M.B. COSSÍO (1936-1939)’ de l’ ASSUMPCIÓ COSTA SAMPERE, la MARlA DOMINGO COSCOLLOLA, i l’ ASSUMPCIÓ SALAS I ROSELL se’n parla abastament.
A aquest institut Escola se li va donar el nom de M.B. Cossío. Si bé en principi se li va assignar la residencia al castell de Can Feu, s’instal•là de manera provisional al segon pis del edifici de les ex-Escoles Pies. Aquest edifici era patrimoni municipal perca havia estat confiscat per L’Ajuntament; és per això que es trobava degudament moblat i proveït de material.
Això no obstant, de la compra de mobiliari que calia fer per completar la instal•lació del institut, de L’adquisició del material pedag6gic complementari i del manteniment deI edifici se'n va fer càrrec L’Ajuntament.
També se’n fa referència a : http://laplega.blogspot.com.es/2010/05/lescola-pia-de-sabadell.html
Sabadell ‘ciutadejava’ és una expressió que li va fer gràcia a la Mdolors Dalmau Puig, l’actuació – entre d’altres – del ‘camarada’ MIGUEL ÁNGEL. FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, àlies “WOODY WOODPECKER”, propiciant la desaparició de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, afegit a l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques tant del REINO DE ESPAÑA, com del PRINCIPAT DE CATALUNYA, han reduït Sabadell a un estat quasi ‘suburbial’ en relació a la megalòpolis Barcelonina, que reprodueix a la perfecció el ‘centralisme’ empobridor del que Catalunya acusa – amb tota la raó- a la Villa y Corte.
Lluís Companys i Jover ( el Tarròs, Urgell, 21 de juny de 1882 — Barcelona, 15 d’octubre de 1940 ), visitava L'INSTITUT ESCOLA M.B. COSSÍO, que lluny semblava aleshores el seu magnicidi !.
Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario