Els contes – tant els de Nadal, com els de caire intemporal – incorporen quasi sempre un final inesperat, quan no il•lògic , si ens atenen als antecedents.
Així , tenim el cas del pobrissó al que NOMÉS li passen desgràcies, és però tot bondat, i algú pensa en ell i li guarda un dècim del sorteig de Nadal, el final sembla cantat, toca la grossa i desprès de la retenció del 20% - que ara fa hisenda - el pobrissó pot refer la seva existència. Imagineu-vos que enlloc de quedar-s’ho únicament per ell, amb aquells diners posa en marxa una cooperativa de treball associat, en la que moltes persones que estan en la situació en que ell estava, troben no només feina – que ja fora un èxit - , recuperen l’autoestima, i obren al ensems opcions perquè ho pugui fer tothom. Ni cal dir-ho que com a conte és possible.
En la pràctica dissortadament el sistema no permetria això de ‘recuperar l’autoestima’, i molt menys encara que tingues caràcter general, oi?
Els contes son un espai en el que es foragita la realitat, i es permet campar lliurement a l’esperança, la llibertat, la justícia, la fantasia, ..., l’existència mateixa del NADAL DE CONTE a guimera.info participa d’aquest ‘àmbit màgic’. Cada any comencem cohibits i acabem sortosament exhaustes.
Als contes de Nadal es guareixen les malalties, es recuperen els amors perduts, TOTES LES EMBARCACIONS arriben a un port on se’ls rep amb els braços oberts, i les bombes de TOTES LES GUERRES LOCALS no esclaten damunt dels HOSPITALS i/o de la població ‘civil’,..., poseu aquí qualsevol fet negatiu ‘habitual’ i tingueu clar que no succeirà en un conte de Nadal.
Esperem a tribuna@guimera.info les vostres històries, positives o negatives, només han d’acomplir una condició, que l’acció tingui lloc al Nadal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario