L’ANTIC HOSTAL PESSETS, ARA APARTAMENTS ADELAIDA-2 DE SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que l'Hostal Pessets fou el primer establiment hoteler amb un cert caire "modern" de tot el Pallars Sobirà. Fundat vers els anys vint per "lo Pepe de Pessets", actualment el regenta la mateixa família, però han traslladat l'establiment a un edifici a l'eixample de Sort, més espaiós i proveït amb els elements moderns per donar confort als visitants Té dues façanes, l'occidental, amb vistes al carrer Major, i l'oriental, més assolellada, a la carretera de Pobla de Segur a Esterri i la Vall d'Aran.

L'edifici antic té una planta baixa i tres pisos. La major part de la planta baixa era una gran sala destinada a cafè, il•luminada per dues àmplies vidrieres pel costat de llevant. En els tres pisos de la façana est s'obren dos parells de balcons proveïts de baranes de guix que tracen intricades formes geomètriques o d'inspiració vegetal.

La descripció tècnica fa especial esment el fet que es poden observar certes diferències entre l'ala meridional i la septentrional que composen l'edifici, degut al fet que la primera, més acurada a la seva ornamentació, fou construïda uns quants anys abans que la segona. Així, mentre les balconades de l'ala meridional tenen forma arrodonida, les vidrieres de la planta baixa mostren arcs en cortina. També, en general, els elements decoratius són més elaborats a l'ala meridional i les dimensions de les obertures són lleugerament diferents

Demanarem a info@hotelpessets.com informació relativa al mestre d’obres i/o arquitecte, autor d’aquest edifici que acull ara els Apartaments Adelaida 2, i a la planta baixa es troba el Café Pessets, restaurant-bar-botiga on podrà gaudir d’una deliciosa cuina minimalista amb els millors productes de la comarca.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.