Aquell santuari gaudia d'una forta veneració a les comarques del Pallars, i a les de d’Urgell , ja que es trobava situat en el límit d'ambdues, el fet que el nou santuari s'edifiqués en el Pla de la Basseta, i no en el seu antic emplaçament produí consternació entre la gent del Pallars, que perdien el predomini sobre el santuari - l'anterior es trobava ben be dintre dels límits de la comarca -. Això, afegit a la despoblació i la descreença religiosa, per així dir-ho, donaven la definitiva ‘puntilla’ a Sant Joan de l’Erm.
La descripció tècnica ens diu que l’edificació conjuga l'arquitectura tradicional pirinenca amb les tendències arquitectòniques contemporànies. Els murs han estat construïts amb pedra pissarrosa i blocs de granet en les cantonades i pissarra en els llosats. L'interior presenta una divisió tripartita amb capçalera a llevant que sobresurt de la nau, de forma rectangular, sobre la qual s'aixeca la torre campanar de perfil triangular. A ponent s'obre la porta flanquejada a costat i costat per una sèrie de tres finestres. Tan la porta com les finestres presenten una llinda triangular. Una rosassa situada a certa altura per damunt de la porta il•lumina la nau. És un edifici modern, amb un teulat a doble vessant, pronunciat i un campanar triangular situat darrera seu.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario