Començava l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno segon feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns com la que havia ser escola d’Alfou son hores ara, només un trist record.
M’explicaven que les parets dormen entre pins, sembla que s’abandonava l’obra tot just quan només calia cobrir-la, imagino que algú devia instar – respectuosament- a que s’acabés en qualsevol dels AÑOS TRIUNFALES que seguien a la victòria militar dels sediciosos feixistes contra el govern de la II República Española, imagino també la resposta – potser tinc massa imaginació, oi ? ‘ catalanes de mierda’, como deien sempre aleshores, i avui , de moment ‘ nomes en la intimitat’; a la mort del sàtrapa es va reviscolar l’ interès per aquelles runes, la ‘Democraciola’ però, no ha tingut tampoc cap especial motivació – és un indret rural - , en recuperar aquell espai, que podria exercir alguna funció social en els nostres dies.
Del qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte, de la ‘petita història’ d’aquelles runes, ens agradarà rebre les vostres noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com
"És bo recordar per no oblidar" Bon dia!
ResponderEliminar