Sobta un xic contemplar dues edificacions religioses que comparteixen paret mitjanera, com és el cas de la Capella de Sant Pelegrí , i de L’Església de la Mare de Déu dels Dolors, a la Plaça de Jaume I.
La Santa Mare Església Catòlica Apostòlica i Romana, és – no descobrim res de nou - ‘una empresa multinacional de llarga història’, i no és gaire freqüent trobar dues esglésies juntes, com s’acostumava en el primer feixisme amb el bars, i posteriorment amb els bancs, fins que ja dins d’aquesta ‘Democraciola’ – Democràcia sota vigilància permanent dels armats - que ens cau literalment a trossos, i en que als ensems que bars i bancs , una bona part de la comunitat se’n va en orris, amb els focs d’artifici d’una corrupció que no té parangó en la història de la humanitat.
S’acostumava – en una tradició més que mil•lenària – quan la necessitat ho feia necessari, a aixecar un nou temple aprofitant els materials de l’anterior , o com a excepció a integrar-lo en la nova església normalment com a Santíssim ( Cas de Moja al Penedès sobirà)
D’ambdós l’explicarem algunes dades :
La Capella de Sant Pelegrí, fundada l'any 1334 sota l'advocació de Nostra Senyora dels Socors pels frares trinitaris.
L'any 1582 passa a ser propietat dels frares de Santa Maria.
Més tard passa a mans de Francesc Babau i Bausell i es canvia la seva advocació per la de Sant Pelegrí.
Capella d'una nau de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües asimètriques. Façana principal composada sobre un únic eix vertical. Portalada amb arc de mig punt amb trencaaigües. Al seu damunt hi ha un ull de bou. El campanar és de cadireta d'una arcada. La façana posterior és de paredat irregular amb un contrafort de cantonada, composada amb un finestral d'arc de mig punt i una espitllera a la planta baixa i dues finestres coronelles a la planta superior.
La nau té quatre trams irregulars separats per arcs de diafragma apuntats sobre els que descansa un embigat vist a dues vessants. Els arcs són forners de mig punt apuntats i rebaixats. Hi ha un cos de torre posterior de dues plantes, compost de dos trams amb arcades ogivals més baixes i d'una planta superior amb p ilar central i jàsseres paral•leles a la façana.
El mestre d'obres Miquel Elies i Güell dirigeix unes reformes importants a l'any 1889 que afecten el portal, el rosetó i el campanar. L'any 1934 fou incendiada. L'any 1943 passa a propietat municipal i després d'unes obres de consolidació, s'inaugura al seu interior el monument als caiguts de la Guerra Civil. L'any 1965 s'hi descobrí un finestral romànic i una torre del segle XII, la suposada Torre Dela. L'any 1980 es fan obres de rehabilitació per sala de museu, segons projecte de l'arquitecte Joan Josep Ferrer i Tareia i l'Ajuntament cedeix l'edifici al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya de Vilafranca.
L’advocació actual fora doncs la del déu Dionís o Bacus.
L’Església de la Mare de Déu dels Dolors, de la que se’n desconeix la data de construcció, i que apareix esmentada en documents de l’any 1733.
Entre els anys 1753 i 1759, s'utilitza com església parroquial per l'esfondrament de la volta de la nau de Santa Maria.
L'any 1853, s'amplia el cambril segons un projecte de l'arquitecte Elies Rogent i Amat ( Barcelona, 6 de juliol de 1821 – † Barcelona 21 de febrer de 1897
L'any 1873 s'hi fan obres d'ornamentació.
L'any 1883 es restauren la nau i l'alta major i es construeixen una sèrie de finestrals. Sis anys més tard es fa un paviment nou.
L'any 1934 s'incendia, a partir de l'any 1939 però. es fan obres de restauració.
Església de planta rectangular, d'una nau amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que dóna a la plaça Jaume I. Campanar de cadireta d'una arcada, alineada amb la porta.
Interior amb quatre trams separats per torals i pilastres i coberts amb volta de canó amb llunetes. Capcer amb altar frontal i accessos laterals al cambril superior, situat en part sobre la sagristia. Nau amb cornisa de coronament i obertures de mig punt en tres trams. Frontal amb retaule de guix bastit amb temes clàssics i composat a partir de la imatge central de la Mare de Déu dels Dolors. Cambril amb artesonat policromat amb una petita llanterna octogonal que coincideix amb la imatge. Façana principal composada amb un únic eix vertical amb una portalada adintellada de pedra flanquejada per pilastres i coronada amb un frontó partit. Al damunt seu hi ha un ull de bou. Les cantoneres de la façana són de pedra treballada.
