Em queixo – amb raó – que Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
No em dedicaré a ‘recuperar’ la memòria històrica d’altres terres – que de ben segur, tenen candidats per a fer-ho -, m’agradaria però tenir noticia de quan es va fer aquest edifici escolar i qui en va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Està clar que sempre hi ha un pitjor, oi?.
Pujàvem seguint el camí del Calvari fins a l’ermita de Sant Cristòfol; a la tornada m’aturava al Forn de la Carretera, a les Borges del Camp, on m’assabentava de la tragedia que havia patit Cambrils i Barcelona.
http://www.matarranyaturismo.es/index.php/mod.conts/mem.detalle/id.1190/chk.ff5460be3e018f112242fe6adc991bb6
M’explicaven en un dels mitjans públics en els que col•laboro – desinteressadament – que hauria de ‘baixar el nivell’; segons entenia, això consisteix bàsicament, en fer servir un llenguatge més ‘senzill’ – o mes groller -, i en ‘banalitzar’ les descripcions.
Per descomptat no tinc cap intenció de fer-ho.
Antonio Mora Vergés
