Anys 50´s . “L'Albèniz” a Badalona, el institut d´ensenyament on s´han
format molts badalonins, fundat l´any 1933, ha tingut diferents indrets fins
l´actual al Parc Serentill.
El de la imatge correspon a la Avinguda Marti Pujol cantonada amb Anselm
Clavé i la fotografia va ser feta per Jesús Morales l´any 1957.
https://www.perplexity.ai/search/germanes-josefines-moia-histor-GzgUB4qVR4.tneqQumqVPw
Les Germanes Josefines de la Caritat són una congregació religiosa de
germanes, institut de perfecció femení fundat per Caterina Coromina i Agustí en
1877, dedicada a l'assistència als malalts i els necessitats, especialment
ancians.
Les Germanes Josefines es van fer càrrec de l’assistència als malalts pobres de Moià, tant a domicili com a l’hospital local. La seva abnegació i dedicació van ser molt valorades per la població, fins al punt que es va crear una Junta governativa i administrativa sota la presidència de l’arxipreste per fomentar i donar suport als serveis humanitaris que les Josefines prestaven als malalts, cuidant-los i consolant-los en els seus sofriments. Aquesta tasca va ser reconeguda com una garantia d’èxit i un consol pels malalts de la vila.
A partir de 1971, les Germanes Josefines van assumir la gestió i atenció de
l’Hospital de Pobres de Jesucrist, un edifici històric que ja havia estat
regentat anteriorment per altres ordres com les Carmelites de la Caritat des de
1848. Aquesta institució, fundada al segle XIII, va esdevenir un centre
assistencial clau per a la gent gran i els més necessitats de Moià.
Un dels espais més emblemàtics associats a les Germanes Josefines a Moià és
l’antic convent ubicat a Can Carner, un gran casal del segle XIV que va ser
adaptat com a convent de les germanes fins a temps recents. Aquest edifici,
conegut popularment com Can Carner, forma part del patrimoni històric i
arquitectònic de la vila.
http://www.latosca.cat/La_Tosca_03-2008.pdf
L’atenció als col·lectius mes desvalguts es materialitzaria també amb
altres Congregacions com l'Institut de
Religioses de Sant Josep de Girona és una congregació religiosa de germanes,
dedicada a l'assistència a malalts, fundada per Maria Gay i Tibau a l'any 1870.
Les seves germanes, conegudes com a Germanes de Sant Josep o Vetlladores.
La mal dita I.A no distingeix entre
una i altra Congregació, i com l’estultícia s’encomana més que la grip, hi
haurà qui afirmarà que son les mateixes.
Insistiu cordialment en que no és així.
Avui diumenge 8.6.2025 es durà a
terme el DESFILE A FAVOR DE LA MÀFIA EN
MADRID
Sembla que desfilaran PERFECTAMENT IDENTIFICADES , totes les Unitats
Administratives implicades
Hi haurà una representació MOLT DESTACADA de la SANTA COMPAÑA
S’esperen també Unitats Distingides en el Genocidi de Gaza i una ALTA
REPRESENTACIÓ dels EEUU
Farà força patxoca.
Sant Fermi no té cap capella, ermita, església,.., a la ciutat de Barcelona, i la parròquia de Sant Marcel , al Carrer Petrarca, 52; 08031 Barcelona, - santmarcel134@arqbcn.org - acull les celebracions de la comunitat navarresa.
https://beteve.cat/cultura/sant-fermi-barcelona-txupinazo-vuit-dies-activitats-casa-navarros/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14692
L’església de Sant Marcel, situada entre els barris d'Horta i Vilapicina, va ser creada com a Parròquia l'any 1970 per l'arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid; 16 de enero de 1918-Fuentes de Nava, Palencia; 25 de agosto de 2004) i l'any 1974 es va obrir al culte un local provisional.
L'any 1980 es va inaugurar l'edifici actual, construït al costat de l'antiga masia de Can Querol, propietat de la Fundació Valldejuli, que en va cedir el terreny.
És un edifici de planta pentagonal, de costats desiguals, que passa molt desapercebuda des de l'exterior.
La part més moderna correspon a la reforma de l’arquitecte Gerard Duran Barbarà del 2019, la part de maó és de l’arquitecte Pere Piqué Sabadell.
https://cotsiclaret.com/lang-ca/pag/noticias/?id=155
Publicàvem suara :
Felip V, eternament maleit davant Déu, establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que
tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714,
antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les
tesis dels ocupants.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-valls-guixers
Església ubicada
a l'esquerra de l'aigua de Valls, sortint de l'estret de Vallpregona. Consta
d'una nau i absis quadrat amb orientació nord-est. La nau de coberta no és
romànica. Una teulada única cobreix absis, nau i porxo. L'absis, avui
sagristia, és més estret que la nau tant a l'interior com a l'exterior, si bé
per la banda del costat de l'epístola ha perdut l'encaix amb la nau. També ha
perdut la volta, substituïda o amagada per un cel ras. L'absis és bastit damunt
un sòcol quadrat. Estant refets part del frontis i tot el mur del costat de
l'epístola. Hi ha dues portes amb llinda, una al frontis i una altra tapiada al
mur del costat de l'epístola amb data de 1731. El parament és de pedres
escairades a cops de maceta i afilerades.
De les finestres
l'única romànica és al mig de l'absis, és d'arc de mig punt adovellat i dues
esqueixades.
Ens agradarà rebre una imatge de la Marededéu que
es venera en aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17322
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/01/goigs-santa-maria-de-valls-la-casa-nova.html
https://indretsescbergueda.blogspot.com/2016/06/santa-maria-de-valls-guixers-solsones.html
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
