sábado, 31 de agosto de 2013
LA CASA JOSEP SERDÀ VALLÈS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.
El Marcel Morató Tort m’enviava unes imatges d’aquest edifici entre mitgeres destinat a habitatge, amb planta baixa comercial. Format per dos cossos, una a la façana principal amb planta baixa d'entresòl i semisoterrani i dos pisos; i un altre cos posterior amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a una aigua i terrat en el primer cos i a dues aigües en el cos posterior.
Façana principal composada seguint quatre eixos verticals amb simetria a les dues plantes pis, però no a la planta baixa. Les obertures de la planta baixa són amb arc carpanell i la resta adintellades. A la planta principal o primer pis, hi ha un balcó corregut central i dues tribunes laterals. A la segona planta, hi ha tres balcons ampitadors centrats i dos balcons laterals sobre tribuna, flanquejats per dos finestrals, coronats sobresortint del cos centrals amb arc ogival simulat i arqueria cega de mig punt. La cornisa és continuada i horitzontal amb ulls de bou, per sota, a la part central.
Les tribunes s'incorporen l'any 1916, segons el projecte fet pel mateix arquitecte Santiago Güell i Grau
Vilafranca del Penedès, té amb l’obra de Santiago Güell Grau – fill de la Vila - , una oportunitat de diversificar la seva oferta turística, com ho fa per exemple la Garriga a la Comarca del Vallès Oriental, amb Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937).
‘ territori Güell’ , ‘territori Raspall’, ‘ territori Gaudí’ ... Catalunya és un autèntic museu a l’aire lliure que dissortadament no explotem de forma eficaç i coordinada.
viernes, 30 de agosto de 2013
L’ESGLÉSIA INVISIBLE DE LA COLÒNIA D’ANTIUS. CALLÚS, BAGES
L’enciclopèdia recull que desaparegueren progressivament els serveis a partir de la dècada del 1970 , i que l’últim fou l’església – de la que no en diu l’advocació - l’any 1982. – D’aquest edifici religiós de la colònia d’Antius en demanaré informació a l’Arxiu Gavin
Es tracta d'un complex construït amb maons d'obra vista, amb el cos principal de planta rectangular i tres pisos amb diverses finestres a les façanes que permeten la il•luminació interior.
Es pot observar la presència d'una torre de planta quadrada acabada amb una teulada de 4 vessants, i una xemeneia de planta rodona característica d'aquest tipus d'edificis industrials sobresurt sobre la resta.
Llegia que disposava de botiga, fonda, barberia, cafè-teatre, escola, església - la informació que faciliten a l’Ajuntament, parla únicament de: la fàbrica, la casa dels directors, i els habitatges dels treballadors que es veien abandonats el dia de la meva visita.
A l'exterior de la finca hi ha una zona enjardinada que com la resta dels equipaments no té manteniment.
La fàbrica arribà a tenir 140 treballadors i 6500 fusos, a principis del segle XX es construïren els habitatges pels treballadors.
Les Colònies del Cardener amb l’excepció de la de Palà de Torruella, no son equiparables a les seves homònimes del Llobregat i/o del Ter en cap sentit, molt especialment però , en la seva concepció com a lloc de ‘quasi reclusió’. La Colònia Sedó d’Esparreguera n’és encara avui una mostra quasi perfecta.
PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CARDONA. II
No disposa Cardona d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i tenim tota la sensació que des d’algun ‘reducte intel•lectual cardoní –‘Patrimoni Històric’ només es pot considerar allò que tingui relació amb els Cardona ( comtes, marquesos i ducs, senyors feudals d’aquestes terres).
Discrepo radicalment d’aquesta concepció i en la meva darrera visita a Cardona retratava edificis singulars dels que no en trobava dissortadament dades.
Els aniré publicant sota l’epígraf ‘El Patrimoni indocumentat de Cardona’, i adreço un prec molt especialment als cardonins de bona voluntat, perquè ens ajudin a completar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CARDONA. V
No disposa Cardona d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i tenim tota la sensació que des d’algun ‘reducte intel•lectual cardoní –‘Patrimoni Històric’ només es pot considerar allò que tingui relació amb els Cardona ( comtes, marquesos i ducs, senyors feudals d’aquestes terres).
Discrepo radicalment d’aquesta concepció i en la meva darrera visita a Cardona retratava edificis singulars dels que no en trobava dissortadament dades.
Els aniré publicant sota l’epígraf ‘El Patrimoni indocumentat de Cardona’, i adreço un prec molt especialment als cardonins de bona voluntat, perquè ens ajudin a completar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CARDONA. IV
No disposa Cardona d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i tenim tota la sensació que des d’algun ‘reducte intel•lectual cardoní –‘Patrimoni Històric’ només es pot considerar allò que tingui relació amb els Cardona ( comtes, marquesos i ducs, senyors feudals d’aquestes terres).
Discrepo radicalment d’aquesta concepció i en la meva darrera visita a Cardona retratava edificis singulars dels que no en trobava dissortadament dades.
Els aniré publicant sota l’epígraf ‘El Patrimoni indocumentat de Cardona’, i adreço un prec molt especialment als cardonins de bona voluntat, perquè ens ajudin a completar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CARDONA. III
No disposa Cardona d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i tenim tota la sensació que des d’algun ‘reducte intel•lectual cardoní –‘Patrimoni Històric’ només es pot considerar allò que tingui relació amb els Cardona ( comtes, marquesos i ducs, senyors feudals d’aquestes terres).
Discrepo radicalment d’aquesta concepció i en la meva darrera visita a Cardona retratava edificis singulars dels que no en trobava dissortadament dades.
Els aniré publicant sota l’epígraf ‘El Patrimoni indocumentat de Cardona’, i adreço un prec molt especialment als cardonins de bona voluntat, perquè ens ajudin a completar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CARDONA.
No disposa Cardona d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i tenim tota la sensació que des d’algun ‘reducte intel•lectual cardoní –‘Patrimoni Històric’ només es pot considerar allò que tingui relació amb els Cardona ( comtes, marquesos i ducs, senyors feudals d’aquestes terres).
Discrepo radicalment d’aquesta concepció i en la meva darrera visita a Cardona retratava edificis singulars dels que no en trobava dissortadament dades dades.
Els aniré publicant sota l’epígraf ‘El Patrimoni indocumentat de Cardona’, i adreço un prec molt especialment als cardonins de bona voluntat, perquè ens ajudin a completar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CARDONA. I
No disposa Cardona d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i tenim tota la sensació que des d’algun ‘reducte intel•lectual cardoní –‘Patrimoni Històric’ només es pot considerar allò que tingui relació amb els Cardona ( comtes, marquesos i ducs, senyors feudals d’aquestes terres).
Discrepo radicalment d’aquesta concepció i en la meva darrera visita a Cardona retratava edificis singulars dels que no en trobava dissortadament dades dades.
Els aniré publicant sota l’epígraf ‘El Patrimoni indocumentat de Cardona’, i adreço un prec molt especialment als cardonins de bona voluntat, perquè ens ajudin a completar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
RESIDÈNCIA SANT JAUME, AL MIRADOR DEL CASTELL DE CARDONA.
La descripció de l’edifici ens diu ; la façana principal orientada a migdia. L'edifici de quatre vents presenta un cos central diferenciat a la façana de migdia i a l'interior un pati amb unes galeries orientades a migdia.
Menys sort tenia amb la fàbrica coneguda com el Paperer / Textil Aiguadora, de la que n’havia estat propietari Josep Compte i Viladomat, i en la que desenvolupava també una intensa activitat social.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions tant pel ue fa a l’edifici de la Residència Sant Jaume, com de la ‘petita colònia’ del Paperer / Textil Aiguadora
Al Cardener es desplegava un model de colònia alhora senzill i obert, amb l’excepció positiva de la ‘Colònia de les Flors’ a Palà de Torruella, que millora en molts sentits el model de les seves homònimes del Llobregat.
jueves, 29 de agosto de 2013
LA CASA DEL BOTXÍ DE CARDONA
L’edifici ha perdurat com el símbol de la Cardona senyorial, els sàtrapes feudals, mal dits senyors, exercien la jurisdicció civil i penal, en les seves terres. Parlar de justícia associant-la al món feudal és una perversió del llenguatge.
Els vescomtes, comtes, marquesos i ducs de Cardona com a senyors tenien la jurisdicció d'administrar justícia amb facultats no solament per a declarar el dret, sinó també per a portar a execució les sentències donades, facultat aquesta més coneguda com el mer i mitx imperi.
Era anomenat mer imperi o alta jurisdicció la que afectava els procediments que portaven aparellada la sentència de pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, bandejament i altres de gravetat.
Hom anomenava mitx imperi la facultat de decidir en causes civils i en les criminals que portaven aparellades penes lleus.
El castell de Cardona i la Cúria ducal, situada a la vila de Cardona, eren el centre d’aquesta administració judicial, encapçalada pels jutges, seguida pels escrivans i els procuradors, i closa per la persona que havia d’executar les imposades: el botxí.
Com podem veure aquest ‘funcionari feudal’ tenia asignat l’ús d’una casa de la que en el Cadastre de l’any 1772, se’n diu ; que al carrer de Graells i Comabella hi havia una casa propia del duc de Cardona «destinada para el verdugo, inavitada», amb un valor de 20 rals.
La posada en escena de la justícia senyorial establien una estreta relació - més amb el botxí que amb la torre - i el portal de Graells : sabem que fins l’any 1793 a una de les dues torres del portal hi havia penjada una gàbia de ferro on es col•locaven les restes dels condemnats, com ara Sansó Fonts, que, l’any 1571, fou degollat i esquarterat a la plaça de la Fira – trobava un comentari a la pàgina de l’Ajuntament per sucar-hi pa – el varen matar pel delicte de ‘ no obedecer las órdenes ‘ . Potser l’home no entenia la llengua castellana, oi ?.
Els Cardona sempre han estat fidels al REINO DE ESPAÑA, i del tot deslleials amb Catalunya i el seus drets, fins a l’extrem que hi constància de l’exercici dels mals usos ja dins l’època moderna.
El rètol a la porta diu que hi ha diners per ‘restaurar aquest edifici sinistre’ mentre es desfà irremissiblement Santa Margarida de Balsareny, i més de 50.000 infants pateixen ‘limitacions’ en el seu dret a ‘una alimentació digna’.
El títol de ‘botxí de Cardona’ està lliure a qui li atorguem ?
miércoles, 28 de agosto de 2013
EL MAS DE VILADELLEVA, I LA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. CALLÚS. BAGES
La construcció presenta diversos cossos adossats, la façana principal té un portal adovellat amb arc de punt rodó. S'obren un conjunt de tres finestres de pedra picada. Al cos que se li adossa pel sud també s'obren dues finestres i una porta d'estil clàssic. Pel nord un nou cos adossat sobresurt de la línia de façana original.
Tot presenta mostres d’haver estat forçat i/o espoliat, situació que pateixen dissortadament les cases ‘grans’ situades en entorns aïllats.
La teulada és a dues vessants. Al seu voltant es poden observar diverses construccions més modernes utilitzades de corral i un graner o paller mig enrunat.
La casa – com quasi totes a la comarca del Bages – va ser un empori de riquesa en l’època prèvia a la fil•loxera; les tines situades prop de l’esglesiola, estan protegides darrera d’una porta de seguretat.
Al nord, i quasi adossada a l'estructura s'hi troba l'esglesiola de la Marededéu de Viladelleva, i en un turó, a uns 300 metres a l'oest de Viladelleva ens expliquen que hi ha una necròpolis amb tombes de cista.
Està clar que avui a l'antic poble de Viladelleva a uns 6 km del nucli urbà de la vila de Callús, a la comarca catalana del Bages , es dediquen al conreu de cereals.
Catalunya, disposa – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el nostre MILLOR actiu .
Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura” que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.
El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.
El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó, aprofitem per deixar constància de les víctimes del genocidi jueu, del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites " a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat, .... ,
La reinstauració del virregnat no és una bona noticia per a Catalunya
Senyor, teva és la venjança.
LES FLORS DE LA MARQUESA
Per encàrrec de Dª Emilia, les flors apareixen als següents edificis :
RENTADORS DE CAL CALISSÓ
PALAU TOLRÀ
ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE ' LA CATEDRAL DEL VALLÈS)
ESCOLES DEL PATRONAT TOLRÀ
CAPELLA DE MONTSERRAT
AJUNTAMENT AL CARRER MAJOR
Us esperonem a ‘descobrir’ Castellar del Vallès.
TINES DELS MANXONS. CALLUS
El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.
Hi ha noms de lloc que inevitablement associem a fets, emocions, activitats,... i en algun moment de la història de la humanitat BAGES i VI s’associaven al mateix nivell que Paris i el l’amor; Madrid amb l’estultícia i la corrupció; Reus amb la intel•ligència i els negocis; Barcelona amb la modernitat,...
Retratava el Conjunt de 8 tines conegudes com dels Manxons, a Callús, a la comarca del Bages, en un dels camins que porten a la Catalunya interior, al ‘Forat negre’.
La major part de les construccions són fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l'interior amb cairons. La coberta és de teules, algunes de les construccions on es troben els dipòsits presenten reformes que calgut fer al llarg del temps, i per tant els acabats són fets de maons més moderns i en alguna de les parets de la part baixa fins i tot es pot observar la presència de tapial.
Cada un dels dipòsits o tines es troba dins la seva pròpia estructura i/o construcció, que es feia servir per guardar les eines, i eventualment per aixoplugar-s’hi en cas de pluja.
Presenten dues entrades una a la part superior per on s'entrava la verema i una a la part més baixa.
Algú ens hauria d’explicar la raó que va portar a replantar la vinya al Penedès, al Priorat, o Alella al Maresme, i no llevat de la zona d’Artés al Bages, l’explicació de la ‘industrialització’ que començava tímidament a mitjans del segle XIX a Callús, és del tot insuficient.
SANTA MARIA DE ROCA-SANÇA. GUARDIOLA DE BERGUEDÀ.
martes, 27 de agosto de 2013
EL MODERNISME INDOCUMENTAT DE SANT VICENÇ DE MONTALT. El MARESME
Fem una crida als santvicentins de bona voluntat per documentar - com cal – el Patrimoni Històric de Sant Vicenç, i d’una forma molt concreta de la casa de número 15 del Passeig Marítim de la que diu la fitxa tècnica :
Edifici noucentista de planta baixa, pis i golfes. Destaca la torre elevada i els detalls en el tractament de les cobertes i baranes. Hi ha terrasses i porxo. Un jardí gran l'envolta. Coberta a dues aigües a la casa i de quatre a la torre. Ràfec que envolta tota la casa.
Ens calen les dades dels promotors i del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici. Agrairem la tramesa d’aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , l’Ajuntament, com totes aquestes entitats públiques, té l’obligació legal de fer-ho, la llei però no estableix cap sanció en cas d’incompliment, ni cap termini per dur-ho a terme, la ‘Democràciola’ començava l’any 1978, i certament no ha tingut temps per fer els Catàlegs de Patrimoni Històric, però si per deixar ‘sense patrimoni’ una gran part de la ciutadania.
El món s’admira no tant per l’estultícia i la corrupció de les ‘elits’ politiques del REINO DE ESPAÑA, com per la paciència infinita del poble davant d’aquest escàndol.
lunes, 26 de agosto de 2013
EL MODERNISME INDOCUMENTAT DE SANT VICENÇ DE MONTALT. El MARESME
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg. D’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D’Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.
En realitat el Noucentisme sorgeix per oposar-se al Modernisme, malgrat que fins el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) n’és el seu continuador.
Reiterem la crida als santvicentins de bona voluntat per documentar - com cal – el Patrimoni Històric de Sant Vicenç, i d’una forma molt concreta les cases del Passeig Marítim :
6. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/08/el-modernisme-indocumentat-de-sant_3010.html
7-8. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/08/el-modernisme-indocumentat-de-sant.html
9. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/08/el-modernisme-indocumentat-de-sant_24.html
13. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/08/el-modernisme-indocumentat-de-sant_26.html
14. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/08/el-modernisme-indocumentat-de-sant_26.html
18. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/08/el-modernisme-indocumentat-de-sant.html
Ens calen les dades dels promotors i del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici. Agrairem la tramesa d’aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , l’Ajuntament, com totes aquestes entitats públiques, té l’obligació legal de fer-ho, la llei però no estableix cap sanció en cas d’incompliment, ni cap termini per dur-ho a terme, recordem que la ‘Democràciola’ començava l’any 1978, i certament no hi ha hagut temps per elaborar els Catàlegs de Patrimoni Històric, però si dissortadament , de deixar ‘sense patrimoni’ una gran part de la ciutadania.
El món s’admira avui , no tant per l’estultícia i la corrupció de les ‘elits’ politiques del REINO DE ESPAÑA – que son endèmiques - , com per la paciència infinita del poble davant d’aquest escàndol.
EL MODERNISME INDOCUMENTAT DE SANT VICENÇ DE MONTALT. El MARESME
Em una crida als santvicentins de bona voluntat per documentar . com cal – el Patrimoni Històric de Sant Vicenç, i d’una forma molt concreta de la casa de número 6 del Passeig Marítim de la que diu la fitxa tècnica :
Edifici aïllat d'estil noucentista del primer quart del segle XX. Planta baixa i dos pisos, és interessant la volumetria amb tribuna i la configuració de la coberta vidriada. La coberta dels dos volums que s'interposen és a quatre vessants. Està envoltat per un gran jardí.
Ens calen les dades dels promotors i del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici. Agrairem la tramesa d’aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , l’Ajuntament, com totes aquestes entitats públiques, té l’obligació legal de fer-ho, la llei però no estableix cap sanció en cas d’incompliment, ni cap termini per dur-ho a terme, la ‘Democràciola’ començava l’any 1978, i certament no ha tingut temps per els Catàlegs de Patrimoni Històric, però de deixar ‘sense patrimoni’ una gran part de la ciutadania.
El món s’admira no tant per l’estultícia i la corrupció de les ‘elits’ politiques del REINO DE ESPAÑA, com per la paciència infinita del poble davant d’aquest escàndol.
L’EXEMPLE COM ÚNIC VALOR DE LA VIDA I LA POLITICA
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/08/20/madrid/1377017853_520499.html
‘La policía municipal ha tomado declaración allí mismo al conductor del coche, de color gris, que poco después ha abandonado el lugar. La prueba de alcoholemia que se le ha realizado ha dado resultado negativo’
No trobava cap esment de la realització de la mateixa prova a l’accidentada.
En això de l’alcoholèmia José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) , feia unes desafortunadíssimes declaracions, que l’acompanyaran fins al seu darrer alè, i que potser son més negatives que les seves afirmacions sobre las ‘ armas de destrucción masiva a l’Irak’ http://www.elmundo.es/elmundo/2004/02/02/espana/1075751789.html , que comportarien la mort de 13 persones http://www.teinteresa.es/mundo/Espana-militares-periodistas-muertos-Irak_0_611339096.html
Li desitjo a la Cristina Cifuentes Cuencas una complerta recuperació , alhora que a ella i al PP, els recordo allò tant sabut de la ‘ dona del Cèsar’
EL MODERNISME INDOCUMENTAT DE SANT VICENÇ DE MONTALT. El MARESME
Em una crida als santvicentins de bona voluntat per documentar . com cal – el Patrimoni Històric de Sant Vicenç, i d’una forma molt concreta de la casa de número 14 del Passeig Marítim de la que diu la fitxa tècnica :
Torre aïllada d'estil noucentista, de planta baixa i pis, amb petites golfes. Hi ha una torre que s'alça un pis més. No hi ha elements decoratius a la façana. Està envoltada per un pati i té una terrassa. La coberta de la casa és a dues aigües i la torre a quatre.
Ens calen les dades dels promotors i del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici. Agrairem la tramesa d’aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , l’Ajuntament, com totes aquestes entitats públiques, té l’obligació legal de fer-ho, la llei però no estableix cap sanció en cas d’incompliment, ni cap termini per dur-ho a terme, la ‘Democràciola’ començava l’any 1978, i certament no ha tingut temps per els Catàlegs de Patrimoni Històric, però de deixar ‘sense patrimoni’ una gran part de la ciutadania.
El món s’admira no tant per l’estultícia i la corrupció de les ‘elits’ politiques del REINO DE ESPAÑA, com per la paciència infinita del poble davant d’aquest escàndol.
domingo, 25 de agosto de 2013
LA TORRE DE GUAITA I BADA DE LA COLÒNIA ANDERSEN
El que si que tinc clar, és l’estat d’abandó de la finca, que presenta senyals evidents d’haver estat esbotzada.
Si la torre – com sembla – és anterior a l’acord d’urbanització ‘sota sospita’ d’aquests terrenys, s’haurien de demanar responsabilitats politiques, penals i civils.
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/11/19/barcelona/1258653062.html
Entenc – però no comparteixo – la postura dels que sempre miren cap un altre costat, callen en públic, i xerren pels descosits en privat.
QUE S’HA FET D’AQUELLES FLORS ?. LA ROSA D’OR DE CALDES D’ESTRAC, EL MARESME
Llegia en relació a l’edifici del Mercat de Caldes d’Estrac ; Genís Carbó comprà el terreny i hi va fer construir un edifici, per a realitzar-hi ball i teatre , l’any 1906 a l'arquitecte J. Sellés, està clar que no fa referència a Joaquim Sellés i Codina (Barcelona, 1906 —Barcelona, 1995), que acabarà la carrera l’any 1930, potser va ser el pare, Salvador Sellés i Baró ?. Aquestes errades malmeten la ‘consideració tècnica’ dels Serveis tècnics de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, i també de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac.
Cedia l’edifici a l'agrupació Rosa d'Or, de caire catalanista i anticaciquista, que fins llavors s'havia reunit a un local de la Baixada de l'Estació. El primer president va ser Manuel Xampeny.
A l'edifici també hi feien activitats els "Amigos de la Juventud", de tipus cultural.
Anys després la "Rosa d'Or" s'establí al carrer Santema, 6 i l'edifici es convertí en mercat municipal l'any 1918.
Que se’n ha fet de la ‘Rosa d’Or’ ?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ah!, només dels calderins de bona voluntat, si us plau.
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DE CALDES D’ESTRAC AL MARESME
Les cròniques diuen que n'Elvira per recaptar diners organitzava tómboles i col•lectes i que, fins i tot, pujava als trens al seu pas per Caldes i demanava als passatgers un ajut pecuniari per a les obres de l'església.
En realitat la construcció s'inicià el 1868 per iniciativa de Manuel Gibert, que volia que els treballadors del ferrocarril tinguessin un lloc on anar a missa. Es cedí el terreny al Bisbat, però la construcció no va agafar empenta fins que l'Elvira agafà la responsabilitat de tirar-la endavant. El terme municipal de Caldes d’Estrac és un dels més reduïts del país (0,9 km 2 ), això fa que l’explicació ‘tinguessin un lloc on anar a missa’ , quan la distància entre l’estació i l’església és tant curta, no tingui ‘credibilitat, i guany pes la voluntat adoctrinadora del Manuel Gibert i Socis, i la seva filla.
L'arquitecte Laureano Arroyo. Velasco (1848-1910), i el mestre d'obres Magí Ribas s'encarregaren de bastir l'edifici, el bisbe de Barcelona, José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1813 – Barcelona, 31 de març de 1883) cedí els ornaments i donà 40 dies d'indulgències als que hi contribuïssin, i l'Arquebisbe de Sevilla, Joaquim Lluch i Garriga (Manresa, 22 de febrero de 1816 – Umbrete, 28 de septiembre de 1882) , amic de la família Gibert, sufragà una part de la pavimentació.
La primera missa es va celebrar el 3 de juliol de 1882. Una làpida de la cripta funerària porta el nom de l'Elvira Gibert en reconeixement de la seva labor.
L'any 1936 – en els dies foscos del genocidi contra Catalunya - un grup d'incontrolats assaltaren l'església, la cremaren i destinaren les campanes a usos militars.
Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) en féu la restauració entre 1942-1944, que fou finançada, entre d'altres, per María del Pilar Garriga-Nogués y Coll, casada amb el primer marquès de Cabanes, José Garriga-Nogués y Roig.
Que la Marededéu del Carme í i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
sábado, 24 de agosto de 2013
LA TORRE DE CAN VALLS , L'EDIFICI DELS GERMANS GABRIELISTES, A L'ESPAI QUE AVUI ÉS EL PARC D DE SANT VICENÇ DE MONTALT
La Congregación de los Hermanos Gabrielistas o Montfortianos, en 1915 adquirieron la espaciosa finca de «Can Valls», en el municipio de Sant Vicenç de Montalt, cerca de Caldetas a la que trasladaron su casa general en España, y en la que hasta 1936 recibieron su formación júniores, novicios y escolásticos.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3482/rec/10
Ens agradarà tenir noticia de l'autor de l'edifici a l'email castellardiari@gmail.com. En aquella època algunes congregacions religioses, tenien els seus propis arquitectes.
En julio de 1936, «Can Valls» se convirtió en casa refugio de los Hermanos de la Provincia, pasando detenidos en ella las primeras semanas. Pero el 7 de noviembre de 1936, un centenar de milicianos de la FAI invadieron la casa y en un autobús se llevaron presos a la checa de San Elías de Barcelona a todos los Hermanos mayores de 18 años (44, más el Padre capellán). Los estudiantes más jóvenes fueron llevados a centros de asistencia social, y los mayores permanecieron en «Can Valls», bajo el control de un comité rojo, dedicándolos a la explotación de la finca.http://hispaniamartyr.org/Martires/14_9_Gabrielistas.pdf
La torre estava adossada a l'edifici del convent. La porta i les finestres que té són petites. Està coronada amb merlets que en general s'han conservat en molt bon estat excepte a la banda enderrocada per Núñez y Navarro. Formalment compleix amb la tipologia habitual de les torres del segle XVI. A partir del segle XVII es va reformar ja que els matacans voltegen tot el terrat. Les altres característiques d'aspecte més tècnic fan referència, per exemple, a la porta d'entrada, que està situada a una certa alçada, per a una millor defensa o com les torres eren en general amb baixos i de dues plantes comunicades per una escala de cargol, amb graons i volta de pedra -més endavant es farien amb rajoles-. Per a la construcció d'aquestes torres s'empra la pedra i el morter de calç.
Llegia que aquestes torres durant els segles XVI i XVII servien de defensa contra els corsaris del Mediterrani, després del segle XVIII, els monarques manaven destruir-les perquè foren utilitzades contra ells. Està clar que els encarregats de fer aquesta tasca d’enderrocar les torres, eren uns inútils i uns corruptes si atenem al resultat de l’encàrrec que rebien dels sàtrapes de l’època.
La torre es salvava de la destrucció per una acció heroica; l'any 1976, essent l'alcalde Joan Tornes i Sancho, , davant l’intent de Núñez y Navarro d’enderrocar la torre de Can Valls i edificar al parc (advertits per un pagès del Sot del Camp), membres de l’ajuntament es varen personar davant les excavadores i van impedir-ne la destrucció.
Entre aquests, hi
havia el secretari Ramón Colomé, l'advocat i historiador Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 16 de juny de 1909 - 23 de
desembre de 2005, un guàrdia civil d’Arenys de Mar requerit per l’ajuntament i
la secretària d’aquell moment, l’Assumpta Comas, que, màquina d’escriure en mà,
anava fent un inventari per poder conservar el patrimoni.
https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2022/BIBLIO/DOCUMENTS/5_cases_amb_historia.pdf
Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com de les dades noms, cognoms - patern i matern - lloc i data de naixement i traspàs de TOTS els que participaven en aquella acció memorable.
Darrerament els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina. Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.
El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació” a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,.., els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes, i deixin de perdre el temps, la “ sensació” de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és ex-aequo
Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic , el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament a la Comunitat andalusa, tindria més sentit, oi?
https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/
Els Partits “ caïnites”
signaven un pacte per renovar la cúpula del Poder Judicial.
Intuïm que la “
lletra menuda “ inclou una amnistia per
als que feien lawfare
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
EL MODERNISME INDOCUMENTAT DE SANT VICENÇ DE MONTALT. El MARESME
Em una crida als santvicentins de bona voluntat per documentar . com cal – el Patrimoni Històric de Sant Vicenç, i d’una forma molt concreta de la casa de número 18 del Passeig Marítim de la que diu la fitxa tècnica :
Edifici noucentista del primer quart del segle XX. De planta baixa i dos pisos, amb una torre elevada i un porxo a la planta baixa, a l'entrada. Galeria amb barana de pedra. Coberta a diferents nivells, a quatre vents, igual que la torre. Presenta un petit ràfec que l'envolta, i un jardí gran. El coronament de la façana està fet de pedra, amb gerros decoratius també de pedra.
Ens calen les dades dels promotors i del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici. Agrairem la tramesa d’aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , l’Ajuntament, com totes aquestes entitats públiques, té l’obligació legal de fer-ho, la llei però no estableix cap sanció en cas d’incompliment, ni cap termini per dur-ho a terme, la ‘Democràciola’ començava l’any 1978, i certament no ha tingut temps per els Catàlegs de Patrimoni Històric, però de deixar ‘sense patrimoni’ una gran part de la ciutadania.
El món s’admira no tant per l’estultícia i la corrupció de les ‘elits’ politiques del REINO DE ESPAÑA, com per la paciència infinita del poble davant d’aquest escàndol.
viernes, 23 de agosto de 2013
PONT MEDIEVAL DE CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ.CATALUNYA
La Rosa Planell Grau , retratava el pont, i el Miquel Pujol Mur, ens explica que se’n tenen referències en el text de la resposta de les Vall de Castellbò al qüestionari de Zamora, de 1788, segons els termes següents: "Ay [...] un puente de un arco, largo 22 varas 6 palmos, ancho 1 vara 7 palmos, alto 7 varas y por él pasa el camino real. No está bien conservado, no se sabe su antigüedad ni el Arquitecto que le hizo ni quien mandó hacerle." Com sempre diu el Rei Joan Carles I, la resposta es feia en llengua castellana, perquè MAI S’HA PROHIBIT al REINO DE ESPAÑA la lliure expressió de les altres llengües.
El pont és d’esquena d’ase, i malgrat les obres fetes al llarg dels segles per a conservar-lo, té el trets inconfusibles de l’època medieval.