Sirès és un poble al terme municipal de Bonansa, pertanyent a la comarca de
la Ribagorça, província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó. Sirès és a
l'esquerra del barranc de Sirès, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la
dreta, al Pont de Suert.
Està situat a 1060 metres d'altitud sobre el nivell del mar.
http://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-004-067-010/Iglesia/de/San/Crist%C3%B3bal.pdf
El Toni Dimoni, retratava l’absis d’aquesta
església que depenia del bisbat
de Roda-Lleida i era l'església més important de la vall.
Durant el segle XIX en depenien les esglésies de Gavarret, Buira i Espollá.
L'actual edifici és el fruit de nombroses modificacions i reformes que han
desfigurat el temple romànic original, datable al segle XII.
Es tracta d´un edifici de planta rectangular d´una sola nau, amb absis
semicircular cap a l´est i amb campanar prismàtic de secció quadrada i dues
obertures al peu de l´església, sobre el mateix tram ocupat pel cor.
La porta s'obre al mur sud, sota un
porxo, i mostra un senzill treball a brancals ia les dovelles que formen l'arc
de mig punt que la corona. Sobre la porta un timpà presenta un crismó envoltat
de quatre cercles.
L´interior es cobreix amb volta de canó de perfil semicircular sense
interrupció des del cor fins a l´absis, molt deformat actualment i cobert amb
el mateix tipus de volta. Les estructures afegides amb posterioritat van ser
les capelles laterals obertes als costats nord i sud, així com la sagristia al
sector nord-est. L'interior s'il·luminava per una finestra oberta al mur de
l'absis, possiblement de doble esqueixada a un vessant, que ha estat encegat
amb morter de ciment.
També el cos inferior del campanar presenta espitlleres que han servit per
il·luminar el cor.
Una altra obertura es localitza en una capella del costat sud. Els murs
perimetrals estan formats per filades de pedra calcària que s'ordenen de manera
més o menys regular. Aquest aparell contrasta amb les parts afegides posteriorment,
on predominen les pedres vermelles.
L'exterior, exempt de decoració, mostra senyals evidents del sobrealçament
de l'edifici almenys en dues ocasions.
Actualment es troba en ruïnes.
Té una perillosa esquerda a la capçalera i l'interior està totalment
deteriorat.
A la fotografia no s’adverteix l’esquerda, i dissortadament no tenim
imatges de la façana i del interior.
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist
(Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant
inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a
ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un
nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat
arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i
al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist
a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila ,
http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant
Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la
possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de
naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant,
i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia
a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No
hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per
la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria
Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui
hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del
poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre
Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest
d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt
antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un
soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles
van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest
fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor.
David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de
sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès
Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre,
coincidint amb Sant Marti de Tours.
Que Sant Cristòfol /Menna i
Sant Antoni de la Sitja, elevin a
l’Altíssim la pregaria dels Kurds,
amazics , gitanos, aragonesos,
asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos,
escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos,
inuits, saharauis ... , mariners, ramaders, pagesos , i tots els col·lectius minoritzats i
reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.