CASA JOSEP PERICH FRUITÓS DE CASTELLAR DEL VALLÈS.

Retratava la façana de l’habitatge unifamiliar de tres cossos, al número 35 del Passeig a Castellar del Vallès

Patrimoni Gencat explica que aquesta organització de la vivenda es tradueix en la composició de la façana que s'estructura també en tres parts. L'ornamentació és sòbria, utilitzant-ne l'estuc: quatre pilastres, que neixen del sòcol, emmarquen l'habitatge i separen els cossos de la mateixa. La planta baixa consta de tres portes (entrada a la zona destinada a habitatge i magatzem) decorades a la zona de la llinda per una petita cornisa. El primer pis, zona que es destina a vivenda, el formen tres balcons sense volada, i un petit ràfec separa el pis de les golfes. L'acabament de la façana utilitza dues solucions que responen a cada cos de la casa: el ràfec central presenta un acabament adintellat que el diferencia dels laterals amb un ràfec sortint amb arc rebaixat. Cal destacar el treball de la reixa del cancell principal, obra del artista barceloní A. Clavell ( Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu nom, cognom matern i lloc i data de naixement i traspàs)

L'habitatge fou construït al principi del segle XX pel mestre d'obres Josep Perich Fruitós per tal d'utilitzar-lo com la seva residència.

Ens deixava intrigats aquesta anotació ; cal destacar que el disseny de la façana el va encarregar..
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27287 , ens preguntem a qui el va encarregar?.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com ,

https://www.diba.cat/documents/429042/c1720c43-c05b-4683-a0f3-7912bedd3d14

Explica que la casa del Passeig número 35 és l’habitatge unifamiliar de la família Perich construït a començaments del segle XX pel mestre d’obres Josep Perich Fruitós. D’aquesta casa cal assenyalar el treball de la reixa del cancell principal, obra de l’artista barceloní Antoni Clavell. La casa també havia estat estucada per Maties Sordé, estucador de Barcelona que va realitzar altres esgrafiats i estucats a Castellar del Vallès; al Ranxo i a cal Massaveu.

Josep Perich Fruitós (1869-1949) va arribar a Sant Esteve de Castellar procedent de Terrassa i en la nostra vila va desenvolupar la seva activitat com a mestre d’obres, ofici que també tenia el seu pare Macià Perich Bassa. Josep Perich va ocupar el càrrec de Jutge de Pau en dues eleccions consecutives, les de 1920 i 1928.

El seu treball com a paleta encara es pot veure al poble i es distingeix per les construccions caracteritzades per les seves floridures a la façana i pels acabats superiors de la mateixa, senzilles però dissenyades per ell mateix així com d’altres construccions més superiors com foren la font i el mur de la Plaça Major, la porxada del Molí d’en Busquets.

Sempre afegim la nostra petició per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és imperatiu ètic.

La Gemma Perich Vidal em deixava un comentari ; la casa del Passeig 35, es va construir a finals del segle IX, i era una casa de planta baixa i pis amb terrat. Posteriorment es va cobrir el terrat, i finalment el 1925, en motiu del casament del fill del Josep Perich Fruitós van reformar la façana tal i com la coneixem ara.

En Josep Perich Fruitós va néixer a Castellar el 19 de novembre de 1869 i va morir a Castellar l'octubre de 1949.

En Josep Perich va estudiar a Barcelona a l'escola provincial d'arquitectura, on hi havia professors i deixebles com Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) , Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) i Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956 ).

Entre altres obres a Castellar també va rebre l'encàrrec el 15/07/1893 d'aixecar el campanar de l'església del Sant Esperit de Terrassa.

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE LA CAMBRA AGRÍCOLA & CENTRE REGIONALISTA DE LLAGOSTERA?. EL GIRONÈS. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa feia un excel·lent treball a Llagostera , una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.229 habitants (2017) , que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella. El terme municipal 76,4 km², és el més gran de la comarca i comprèn part del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'Onyar, i el Ridaura que va al mar.

Topava – com és mal costum- amb la manca de dades tant a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Llagostera que enllaça amb Patrimoni Gencat

Com a :
http://www.llagostera.cat/municipi/urbanisme/pdf/PEPPA.pdf

A tall d’exemple , ambdós parlen de la casa de Plaça de Catalunya 5, coneguda com la Agrícola construït pel propietari rural Antoni Domènech per ser la seu de la Cambra Agrícola. Posteriorment acollí el Centre Regionalista que va tenir certa activitat fins a la dictadura de Primo de Rivera.

Pensem que l’Antoni Domènech faria la funció de promotor – sol o en companyia d’altres -, ens agradarà tenir noticia del seu cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com de l’autor d’aquest edifici que la fitxa E28, qualifica com un dels millors edificis modernistes de la Ciutat.

Demanarem informació a l’Arxiu Municipal de Llagostera, arxiu@llagostera.cat , per completar l’excel·lent treball fotogràfic del Joan Dalmau Juscafresa.

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/2018/02/lagricola-casa-ribera-llagostera-el.html

Llagostera, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE LA CASA JOAN FERRER I BOADA DE LLAGOSTERA?. EL GIRONÈS. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa feia un excel·lent treball a Llagostera , una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.229 habitants (2017) , que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella. El terme municipal 76,4 km², és el més gran de la comarca i comprèn part del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'Onyar, i el Ridaura que va al mar.

Topava – com és mal costum- amb la manca de dades tant a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Llagostera que enllaça amb Patrimoni Gencat

Com a :
http://www.llagostera.cat/municipi/urbanisme/pdf/PEPPA.pdf

A tall d’exemple la casa de Plaça de Catalunya 10, cantonada al carrer de Jaume I, que no s’esmenta a la wikipedia, i que identifica com CASA JOAN FERRER I BOADA del que diu la fitxa E26; la casa fou construïda per Joan Ferrer Boada, l’any 1894
Demanarem a l’Arxiu Municipal de Llagostera, arxiu@llagostera.cat , dades del promotor que intuïm va ser Joan Ferrer Boada; lloc i data de naixement i traspàs, i dades de l’autor, nom cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..., aquesta informació la voldríem rebre a l’email coneixecatalunya@gmail.com per completar l’excel·lent treball fotogràfic del Joan Dalmau Juscafresa.

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/2018/02/casa-la-placa-catalunya10-llagostera-el.html

Llagostera, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

EDIFICI DE LA CAJA DE PENSIONES PARA LA VEJEZ Y DE AHORROS , CAJA GENERAL DE AHORRO POPULAR Y PREVISIÓN SOCIAL. CASTELLAR DEL VALLÈS . CATALUNYA

Llegia que el malaguanyat arquitecte Agustín Domingo Ferrer ( + 14.01.1962 ), fou l’autor de l’edifici de l’aleshores “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, que s’aixecava en una part del solar de la casa de cal Manescal estava situada a la cantonada del carrer Major amb el Passeig, antigament carrer General Primo de Rivera i era una de les ferreries que hi havia a Castellar. S’hi ferraven cavalls i alhora era un taller de construcció i de reparació de carros propietat d’Agustí Vives. En la part superior de l’antic edifici hi havia dues vivendes; la ferreria tenia dues entrades, una pel carrer Major i l’altra pel Passeig i en els terrenys adjacents, propietat de cal Manescal, també hi havia el molí de vent de cal Manescal que estava situat on avui es localitza l’actual Banc de Sabadell.

Durant la Festa Major des d’aquest molí de vent es feia el castell de focs.

Qui podia pensar que anys a venir ambdós entitats traslladarien la seva seu social fora de Catalunya, oi?.

Quan a la descripció llegia; edifici d’habitatges i locals comercials de planta i dos pisos amb miranda d’un pis més situat a la cantonada, amb coberta de teula d’un vessant amb el pendent capa al carrer. Els baixos ocupen tota la parcel·la. Els pisos superiors es disposen en planta en una gran U al voltant d’un pati de ventilació.

Façanes de composició historicista amb remarcat vertical de volums cantoners amb pilastres encoixinades a tota alçada.

Tractament de la resta de façana a base de sòcol (tota la PB) fust (P1 i P2) i capitell (gran barbacana sobre mènsules).

Façana principal a Passeig amb dos portals a cada banda amb tres finestres, la central composta de tres lligades. Plantes primera amb balcó amb barana de balustres i balconera amb frontó al cos cantoner, finestra amb frontó a l’altre banda i tres finestres al pany central. Planta segona amb cinc finestres. El cos cantoner s’aixeca un pis més amb tres finestres en arc de mig punt lligades, cornisa i barana de balustres d’un terrat.

No s’esmenten els boínders o tribunes, balcons coberts de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surten fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior; eren habituals al Regne Unit durant el segle XVIII, i foren incorporats a l’arquitectura mediterrània pels corrents modernistes i noucentistes. Està força clar – si atenem la pràctica restrictiva que pràctica el consistori castellarenc - que a dia d’avui aquests ‘afegitons’ difícilment s’autoritzarien

Façana al carrer Major amb el mateix tractament del cos cantoner i dues obertures més a cada planta. Façana lateral amb planta primera amb dos tribunes amb una finestra a cada pany, la del frontal doblada. Planta segona amb terrasses amb barana de balustres i dues balconeres a cada terrassa.

Obertures amb brancals, llindes i empits remarcats. Fusteries i persianes de fusta als pisos superiors, als baixos d’alumini fosc amb reixes.

El cos de planta baixa que ocupa el vessant sud-est de la parcel·la sembla posterior, té una alçada inferior als baixos de l’edifici principal, té façana a carrer amb quatre obertures, més estretes les dues centrals

Els antecedents d’aquesta oficina de la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, els trobem a la ‘brevíssima’ Caixa d’Estalvis de Castellar constituïda el 13 d’agost de 1913 i dissolta el 12 d’octubre de 1941.

En el moment en que es va acordar la seva absorció per la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, acord que es va signar el 8 de novembre de 1941, el balanç era el següent: 676 llibretes d’estalvi, un actiu de 741.778,74 pessetes i un passiu de 493.169,98 pessetes, i un superàvit de 248.608,76 pessetes.

Durant els primers anys de la ‘brevíssima’ Caixa d’Estalvis de Castellar l’entitat d’estalvi no tenia un local concret: els diumenges al matí s’improvisava una taula amb una post de fusta i uns cavallets en un racó de la sala d’actes del Patronat Obrer de Sant Josep, essent els seus encarregats els germans Llobet i Joaquim Abarcat Bosch. Amb la restauració d’aquesta sala per a la projecció de cinema es va habilitar un dels costats de la sala com a oficina.

Després de l'absorció, la primera oficina de la sucursal de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros estava situada en l’antic local de la farmàcia Alguer, en el carrer de Torras número 1. En aquest indret s’hi van estar fins que es va acabar la construcció d'aquest nou edifici.

Anys a venir, el local acolliria també la primera oficina de la Caixa d’Estalvis de Sabadell a Castellar del Vallès.

Imagino que en algun arxiu, públic i/o privat, hi han imatges que permetrien il·lustrar més i millor aquesta publicació, agrairem que ens les feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , Castellar del Vallès,.., Catalunya, us ho agrairan.

La “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, va desenvolupar la seva xarxa d’oficines mitjançant la construcció d’edificis de ‘qualitat’ que en molts indrets han esdevingut patrimoni històric.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/08/casa-de-cultura-de-la-caixa-de-pensions.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/08/feia-temps-passejant-per-tarrega-en.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/casal-de-la-previsio-barcelona.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/ledifici-de-lenric-ferran-josep-lluis.html

Res queda – llevat justament dels edificis – d’aquelles entitats benèfiques i socials que facilitaven en molts casos l’accés a la propietat de moltes famílies, i que s’enduien amb la seva desaparició bona part del benestar que havien contribuït a crear.

Per acció i/o per omissió s’han d’exigir responsabilitats tant bon punt assolim una veritable democràcia.

http://lareplica.es/la-desaparicion-las-cajas-ahorro-una-retrospectiva/

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM. DE L’HOTEL ESPANYA A COMISSARIA DE LA POLICIA NACIONAL. SABADELL. CATALUNYA

Retratava l’edifici de números 22-24 de la Rambla de Sabadell , que dóna al carrer de Sant Pere; a començaments del segle XX fou concebut per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928) com hotel. Imagino que en algun arxiu en deuen conservar imatges, ens agradaria rebre’n alguna a l’email coneixercataunya@gmail.com per incorporar-la a la publicació.

Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , allotjà la Comissaria de la Policia Nacional . Imagino que en algun arxiu en deuen conservar imatges, ens agradaria rebre’n alguna a l’email coneixercataunya@gmail.com per incorporar-la a la publicació.

La façana principal, situada a la Rambla, presenta una distribució asimètrica. La decoració dels murs és austera i està dividida en dues zones: la planta baixa i els pisos superiors.

La planta baixa està distribuïda en cinc vans on es situa la porta principal. El mur està decorat amb carreus de pedra que donen un sentit horitzontal a la façana, fet que contrasta amb les línies verticals que marquen els balcons.

Els pisos superiors presenten una distribució en cinc balcons sustentats per mènsules, amb una decoració amb estuc i en relleu a la zona del brancal i de la llinda. Entre cada balcó hi ha una decoració amb franges rectangulars, a manera de pilastres realitzades en estuc que neixen del pis fins arribar a l'acabament de la façana. Aquest presenta unes motllures en gradació.

Amb el trasllat de la Comissaria de la Policia Nacional a la Gran Via, quasi al davant del Parc Tauli, l’edifici passà a ser propietat de l'Ajuntament de Sabadell i del Gremi de Fabricants, actualment s'utilitzà per comerç a la planta baixa i els pisos superiors els ocupen Organismes de l'Ajuntament de Sabadell.

Si dissortadament tanca el DIARI DE SABADELL, una MOLT BONA opció, fora endegar un DIARI DIGITAL DE SABADELL com per exemple http://blogscat.com/diariciutatblanes/ ; si esteu interessats en aquesta possibilitat poseu-vos en contacte amb blanesdiari@gmail.com
Redacció:

Rambla Joaquim Ruyra, 65, 1º-B, 17300 BLANES blanesdiari@gmail.com - 972 33 12 59 - 676 36 13 12

És un model d’èxit amb vocació d’implementar-se arreu de Catalunya.

Antonio Mora Vergés

EL MARQUET DE LES ROQUES. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

N’hem escrit en diverses ocasions d’aquesta espectacular Torre/Masia del Marquet de les Roques que es troba ja documentada a l'època medieval.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/el-marquet-de-les-roques-sant-llorenc.html

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=129

L'any 1895, l'avi Pere Oliver i Salt (Castellar del Vallès, 1798 - Sabadell, 27 de novembre de 1869), del poeta Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986) "Pere Quart", encarregava la construcció de l’edifici ‘ modernista’ al mestre d’obres Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910), en aquesta obra treballaria també el seu fill Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928)

Documentalment la masia -amb masoveria que data de l'any 1200- és una de les cases de camp més privilegiades perquè l'aigua es abundosa, en les seves terres flueix la Font del Llor.

Masia de caràcter senyorial. Presenta un nucli arquitectònic format per diferents cossos juxtaposats. Encara es conserva l'antiga masoveria adossada a l'edifici principal; altres cossos que formen el conjunt són les corts i la capella advocada a Sant Roc.
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=129

Els materials emprats son pedra aglomerada del país i totxo vist. Hi ha un treball molt acurat del totxo en els angles i en les solucions de coronació de l'edifici.

Dissortadament altre cop tornen a ser de tristíssima actualitat les corrandes d’exili :
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/exili/pantalla6.htm

Per intermediació de Sant Roc, aixeco la meva pregaria a la Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!

Antonio Mora Vergés

QUE EM SABEM DEL PONT DE FERRO D’OLOT?

No en trobava dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page

Desconec si aquesta imatge :

És anterior a la dels Fons J Pujiula, que publica al facebook el Josep M Canals Ferrarons, i que recull com va quedar el pont desprès que fos volat pels republicans n la seva fugida a l’exili al febrer de 1939

Dissortadament la naturalesa encara havia de dir-hi la seva , i com s’explica a : https://www.naciodigital.cat/noticia/95908/setanta-cinc/anys/aigat/olot

Entre el 15 i el 18 d'octubre del 1940, a Olot van caure 400 litres, concentrats sobretot a les primeres hores del dia de Sant Lluc –una de les dates assenyalades del calendari festiu ja que s'hi celebra una de les fires ramaderes més importants del país-. La tromba d'aigua se sumava als 183 litres per metre quadrat que havien caigut entre 10 i l'11 d'octubre a la ciutat. Les lleres del Fluvià estaven brutes, la brossa va taponar els ponts i el riu va sortir de mare. L'aiguat va deixar nou morts, vuit dels quals pertanyien a la mateixa família, que residia al Molí del Collell.

La força de l'aigua es va endur el Pont de Ferro, a mig construir després d'haver estat destruït durant la Guerra Civil, el pont medieval del Molí del Collell i el pont del Valentí a Sant Privat. És tanta la força del corrent a la zona dels Tossols, que canvia el curs del riu i passa en línia recta, en comptes de seguir un meandre que hi havia. Al passeig de Sant Roc, el Fluvià s'enfila fins als Desemparats i l'Eixample Malagrida queda completament negat. L'aigua passa per sobre dels ponts de Cal Russet i Santa Magdalena.

No trobava cap dada de l’autor d’aquell pont de ferro que s’ensulsiava primer per donar temps a les forces democràtiques i lleials a la II República que fugien de la fúria genocida dels sediciosos feixistes, i patiria els efectes de la riuada excepcional de 1940.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També de l’autor de la seva reconstrucció desprès d’aquests dos terribles episodis.

Olot, la Garrotxa, Girona, Catalunya, u ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE LA FARMÀCIA ALGUER / OFICINA DE LA CAIXA D'ESTAVIS DE SABADELL. . CASTELLAR DEL VALLÈS

Retratava l’edifici amb el número 1 del carrer Torras de Castellar del Vallès, originalment – la seva construcció es duia a terme entre els anys 1911 i 1913 pel mestre d’obres Jaume Puig que vivia al carrer Nou, 10 – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com  – que per encàrrec del Sr. Alguer – ens agradarà tenir noticia del nom i cognoms, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com  , castellardiari@gmal.com – acolliria el domicili del promotor i la seva oficina de farmàcia.

Hi ha imatges fotogràfiques d’aquella època a l’AHC [ Arxiu d’Història de Castellar ]. Ens agradarà rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com  per afegir-les a aquesta publicació

Posteriorment, i ja modificada la planta inferior, es llogà a la Caixa d’Estalvis de Sabadell, entitat fundada l’any 1859, i que al juny de l'any 2009 s’extingia per fusió. El procés d’eliminació de les Caixes Catalanes, encara no s’ha explicat a la ciutadania.

Imagino que també d’aquella època en deuen haver fotografies, ens agradarà rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmal.com per afegir-les a aquesta publicació.

Quan en recollia imatges, la casa , com la seva veïna de número 3, presenten un cert aire d’abandó, per dir-ho de forma políticament correcta.

En algun moment va acollir una acadèmia ?.

En cas afirmatiu, en teniu imatges ?

Castellar del Vallès, els Vallès Occidental , Barcelona, Catalunya, mantenen encara un patrimoni històric i/o artístic excepcional que s’hauria de divulgar mes i millor, la pertinença -forçada – al REINO DE ESPAÑA és cert que no ajuda, tant cert però, com que som una nació que amb santa obstinació persisteix en ser i estar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

L’ALSINA DE L’ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, RETRATADA ENTRE DARRERIES DEL SEGLE XIX I PRIMERES DECÀDES DEL SEGLE XX, I EL SURO XATO , SON LA MATEIXA ?.

Alsina surera de Romanyà de la Selva [ entre 1890 i 1928] Romanyà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà [ Empordanet, lEmpordà jussà )¡ Catalunya

http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5817/rec/1

http://www.djibnet.com/photo/romanya/el-suro-xato-6810655714.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No està inclosa a : http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA A L’EDIFICI DELS ANTICS JUTJATS QUE HAVIEN D’ACOLLIR LA SEU EPISCOPAL DE MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

Ens posavem les piles amb els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, i a dia d’avui, malgrat l’aplicació de l’article 155, les retallades exponencials que pateix el col·lectiu de jubilats i pensionistes, la gravíssima desatenció els drets socials, i l’atac – una vegada més – a la llengua i la cultura de Catalunya, assolíem la xifra de 1256 a: https://issuu.com/1coneixercatalunya , ens han posat tota mena d’entrebancs, hem rebut amenaces ,---, i malgrat tot continuem esperant trobar col·laboració, perquè la memòria històrica és alhora que un dret nostre, el que tenen les generacions futures en conèixer com era el món, i les passades en que reivindiquem justament el seu pas pel món.

Rebia un email del oac@ajmanresa.cat en el que em deien :

Antic Palau del Consell de la Ciutat de Manresa: (edifici construït a la Baixada de la Seu, conegut fins fa poc com els Jutjats Vells):

El dels antecedents històrics segons informe del doctor Josep Maria Gasol Almendros (Manresa, Bages 1924) , que consta en el “Avantprojecte de Restauració i Condicionament de l’Edifici destinat a Jutjats a Manresa”, de març de 1.972:

El sector urbà de la Baixada de la Seu va ser poblat en el segle XII, com a zona d’expansió del primitiu nucli de la ciutat, situat en l’esplanada superior del Puig Cardener.

En l’any 1.351 els “Consellers” de la ciutat van comprar al veí Francesc Jaffa, un pati i un petit hort annexa, ubicats en el que havia estat antic cementiri, amb l’objecte de construir-hi el palau municipal. Però l’obra no es va portar a terme.

En l’any 1.469 va ser establert com a lloc fixe de reunions la casa del veí Francesc Dalcampra, continua a aquells pati amb hortet annexa, i que a la mort del seu propietari va ser adquirida pel “Consell” com a “domus civitatis”. La planta baixa de l’actual edifici del Jutjat Municipal és segurament vestigi de l’antiga Casa de la Ciutat de Manresa.

La Baixada de la Seu es va formar front al portal nord de la Basílica de Santa Maria, a partit del 1.377, en que el Rei Pere el Cerimoniós autoritzà l’enderrocament de part de les velles muralles i del palau o casa del Senyor Rei, per a donar major vistositat a l’entrada de la basílica que s’estava construint.

Amb façana a la Baixada de la Seu, va iniciar-se l’any 1.661 la construcció del palau per al “Consell de la Ciutat”, sota projecte dels escultors-arquitectes manresans Joan i Francesc Grau.

A finals del segle XVII, davant la perspectiva de creació d’un Bisbat a Manresa, va destinar-se l’edifici en construcció per a seu del desitjat Bisbat.

Al no tenir efectivitat la creació de la nova diòcesis, les obres del palau van quedar aturades, per haver-se traslladat el “Consell Municipal” a la Plaça Major.

Els locals existents de la Baixada de la Seu van ser destinats a oficina del “Mestre Racional” de la ciutat.

A principis del segle XVIII va ser creat el Jutjat de 1ª Instància, establint-se com a seu aquest edifici, que ha estat ocupat ininterrompudament amb la mateixa finalitat fins l'any 2008. En la part de l’edifici sobrera dels jutjats, han tingut domicili unes escoles nacionals i la Comissaria de Policia. La part sobrera dels jutjats i de construcció inconclusa, també va ser destinada a presons, quadres per la cavalleria i caserna per la tropa.

L’any 1.820 va ser habilitat un petit Teatre, que va substituir fins la construcció d’una nova presó. Dita presó, obra de l’arquitecte barceloní Antonio Rovira i Trias (Barcelona, 27 de maig de 1816 - ibídem, 2 de maig de 1889) , va ser inaugurada l’any 1.860, i va ser utilitzada com a tal fins que va quedar antiquada i en desús. Les últimes obres abans de les de l’any 1.978 van ser en el 1.882 , per la instal·lació en els jutjats de l’Audiència de lo criminal, que va funcionar a Manresa fins l’any 1.892.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , Catalunya us ho agrairà, i recorde SEMPRE que els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,.. tenen TOT EL DRET a saber com van viure el seus avis, besavis, rebesavis,...,

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DEL CONVENT I ESCOLA DEL SAGRAT COR. TORROELLA DE MONTGRI. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Trobava una fotografia a la pàgina La Torroella d'abans, ‘ enderrocament de la capella del Convent de les Monges del Sagrat Cor’. Feta per JOAN BACA REIXACH ( Ripollet, Vallès Occidental , e 28 de setembre del 1905 + Terrassa , Vallès Occidental , 24 de gener del 2003) el dia 26 d’agost de 1936.

En trobava referència d’aquell Convent – que intueixo també escola – en un document que explica la reconstrucció del Pont del Ter, per part de presoners :
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/47806/ca/memorial-democratic-torroella-montgri-homenatjat-monolit-presoners-fer-pont-ter.do

Molts d’aquests treballadors van ser allotjats al Cafè de la Lliga, al col·legi de les monges del Sagrat Cor i en un local anomenat “La Escuela”, al costat de la Rectoria file:///C:/Users/Usuario/Downloads/187839-281253-1-PB.pdf

En relació a l’autor de la fotografia JOAN BACA REIXACH ( Ripollet, Vallès Occidental , e 28 de setembre del 1905 + Terrassa , Vallès Occidental , 24 de gener del 2003 ), fou arquitecte municipal de Torroella de Montgrí a Terrassa https://issuu.com/arxiusdeterrassa/docs/guia_de_fons_arxiu_terrassa_2/181

Ens agradarà rebre fotografies a l’email coneixecatalunya@gmail.com d’aquell convent, i confirmar – en el seu cas – si era escola, i fins quan va funcionar.

Ja sabeu que això de ‘ a internet es troba tot ‘ és mentida.

Antonio Mora Vergés

DE L’HORT DELS TORRETS A L’HORT DE LES TORRETES. XERTA. L’EBRE JUSSÀ [ BAIX EBRE ] . TARRAGONA. CATALUNYA

El Jose Maria Benet em feia arribar un parell de fotografies de la finca coneguda com els Horts de les Torretes a Xerta.

L’ Antoni, Gallardo i Garriga ( 1889-1943), l’havia retratat l’any 1936, i la identificava com ‘Hort de les Torrets a Xerta’.

L’edifici no apareix en la minsa llista de monuments de Xerta ‘ https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Ebre#Xerta

En la nostra visita documentaven :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/hotel-villa-retiro-monument-spa-xerta.html

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=226241&fromPage=

No trobàvem - si existeix – el Catàleg de Masies de Xerta.

El model d’explotació agrària que representa la masia, no reeixia en molts indrets de la Catalunya nova, la toponímia en recull alguns exemples :

Mas de Barberans Montsià

Masdenverge Montsià

Masllorenç Baix Penedès

Maspujols Baix Camp

el Masroig Priorat

Les imatges del Jose Maria Benet evidencien una gran transformació de l’edifici.

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la història d’aquesta casa, com també de :

Vista general del Mas del Abat a Tivenys
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5983/rec/38

Vista general de la Masia del Pous a El Perelló
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5561/rec/37

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/12/masia-pons-de-lametlla-de-mar-lebre.html?fbclid=IwAR2PfV6Wt1sjWLes4eseEtZToFg7BsRY0X-T14mWXVLqa9jLycl0j5bXmBo

Vista general de la Casa del Teosa de Bítem
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6888/rec/34

Gràcies a la Montse Povill Granell, podíem documentar la dissort DEL MAS DE MOLLET DE BENIFALLET.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/in-memoriam-del-mas-de-mollet.html

Queda molta feina en l’àmbit de la documentació del patrimoni històric i/o artístic, i anem TANT, TANT, TANT endarrerits, que potser quan acabem la feina, ja serà inútil.

Ens agradaria que alguna publicació en llengua catalana es fes ressò de la nostra tasca.

Esperem la col·laboració de tothom els creients amb l’esperança certa que la Verge de la Cinta us ho agrairà, i la resta perquè els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,.. tenen TOT EL DRET a saber com van viure el seus avis, besavis, rebesavis,..., Catalunya també us ho agrairà.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA: 

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Haurem de plorar per l'Argentina.

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/

Ara  i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

IN MEMORIAM DELS BUSSANYA DE MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Trobava una fotografia feta entre 1890 i 1936 per un autor desconegut, i publicada a l’Estudi de Masia Catalana ‘Vista general de Can Busanyà de Moià’

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3954/rec/20

Patrimoni Gencat ens diu ; MAS BUSSANYA

Masia rural amb façana encarada a migdia amb un nucli antic anterior al segle XVI, a on avui són les masoveries. Al segle XVII hom li afegí una torre de planta quadrada amb coberta a quatre aigües. De l'estructura primitiva es conserven encara diferents elements arquitectònics, destacant entre ells un arc apuntat que dona accés als estables. Actualment part de l'edifici és utilitzat com a residència d'estiu.
Segons una inscripció que hi a la part afegida al nucli original anterior al segle XVI, sabem que Jacint Bussanya, notari de Barcelona, fou propietari de la casa l'any 1644.
http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=0


CAPELLA DE SANT JACINT DEL MAS BUSSANYA

Capella de nau única, amb absis semicircular. Coberta de teula a dos vessants, amb voladís senzill. Parament d'obra amb façana de pedra artificial encarada a nord-est. El portal d'accés queda emmarcat per dos pilastres i un dosaret de pedra. Els capitells que franquejen l'accés, sostenen capitells amb decoració geomètrica senzilla.

El conjunt és coronat per una petita espadanya coberta també de teules.

Capella construïda en el Segle XIX emmarcada en els "revivals" romàntics. La tipologia segueix les directrius marcades pel neoromànic. En el timpà de l'arc d'accés, bloc de pedra amb l'escut nobiliari de la família Bussanya.

http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=6

Cap dada de l’autor de la capella, «Spain is different!».

 
http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=1

http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=5

CASA BUSSANYA . Altres noms: Rectoria

Adreça: Plaça Major/ Plaça del Carreró/ Carrer de Rafel Casanova

Gran casal urbá construït al s.XVIII i façana dividida respectivament a migdia i l'altra a ponent. Entrada per un portal d'arc rebaixat a la banda de migdia que dona pas al vestíbul. La planta noble presenta una barana de pedra. Les obertures (2 a cada vessant de la façana) queden emmarcades per brancals i llindes de pedra. Tot el parament de la façana presenta esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Es troben en força mal estat.

Els Bussanya s'extingiren amb el matrimoni de Ramon Bussanya i Avelina Ferrer que no varen tenir fills. Aquest van deixar la casa a la parròquia del poble a finals del segle XVII (quan ni havia una comunitat d'uns 30 capellans)

http://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=6

Moià i el Moianès son destinacions properes per als habitants de la conurbació Barcelonina; recomanar doncs que poseu aquesta comarca a la vostra agenda és pur sentit comú.

Vegeu :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/05/moia-des-eglises-sant-jacint-de.html

http://moianes.net/

http://www.moianes.net/galeria/thumbnails.php?album=search&type=full&search=bussanya

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reformar del Mas Bussanya, i de l’autor de la Capella de Sant Jacint a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Moià, el Moianès i Catalunya us ho agrairan.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

QUE EN SABEU DE CAN MORA DE VILAMITJANA?.DE LA COOPERATIVA AGRICOLA DE SANT BARTOMEU?. DE L’HOTEL NERETS? TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Em cridava l’atenció una fotografia de l’any 1935 ‘ Camí d'accés a Can Mora a Vilamitjana’, Pallars jussà, Lleida, Catalunya, de l’ Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943), un dels més prolífics autors de l’Estudi de la Masia Catalana :

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Gallardo%20i%20Garriga,%20Antoni,%201889-1943/mode/exact

Avui forma part del terme municipal de Tremp que curiosament als anys 30 Del segle XX era el terme pallarès més petit, i un dels més petits de Catalunya. Entre 1970 i 1973 fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana, i es convertí en el de més extensió, del Pallars Jussà i de tot Catalunya, amb 302,8 km²
Això de ‘concentrar municipis’ és una mala praxis que amb l’excusa de l’estalvi – menys ajuntaments, menys càrrec polítics, quan tothom sap que a Catalunya, una bona , part dels ‘petits ajuntaments’ estan administrats per persones que no reben cap compensació econòmica, – aconsegueix ‘esborrar’ ràpidament la memòria històrica; qui se’n recorda avui de Sant Andreu de Palomar, reduït avui a ‘Sant Andreu’ com a barri de la ‘ gran Barcelona’; cosa semblant succeeix també a les concentracions dutes a terme, als Pallars, a la Noguera, a la Segarra,..., felicitem – cal tenir fair play – als cleptofeixistes que una vegada més, han aconseguit el seu objectiu d’anorrear un xic més Catalunya, no oblidem mai però, que han comptat, i compten amb la col·laboració de molts que es diuen ‘catalans’.

La Dalila Teruel em deixava un comentari al Facebook ; em van explicar : jove pobre volia pubilla de Vilamitjana. Enamorats els dos. El pare de la noia va dir al noi: m'agrades però ets pobre i no li pots donar a la neva filla el que necessita, et dono 5 anys. El noi va marxar a l'argentina i als 4 anys i mig va tornar ric. Va fer aquesta casa i va ser el regal de casament. Ni idea si es veritat.

Cap dada de com passava a ser la seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu.

Josep Salvadó i Sansa . 1982. Vista de l'edifici

Cap dada tampoc de la seva transformació en el hotel Nerets, una pàgina en llengua castellana, explica que es va construir l’any 1886, i es va reformar l’any 2009; per descomptat, cap dada de l’autor de l’edifici, del de la reforma, del promotor,..., «Spain is different!»

Patrimoni Gencant en diu ; l'antiga cooperativa de Sant Bartomeu es troba situada a la carretera en direcció Tremp, a l'Avinguda Catalunya, a la sortida de Vilamitjana.

És un edifici de planta quadrangular i tres nivells d'alçat, planta baixa i dos pisos. Destaca per la seva composició simètrica.

L'edifici ha estat reformat, tant a nivell exterior com interior, degut al canvi d'us en establiment hoteler. La façana presentava un arrebossat uniforme, amb simulació de grans carreus en la planta baixa, que ha estat retirat i deixat en pedra vista.

Destaquen les obertures d'arcs rebaixats de la planta baixa, emmarcats de pedra regular. La dovella clau de la porta d'accés sobresurt en el seu extradós i mostra la data de 1886. Les franges de color són intervenció posterior. Unes línies d'imposta motllurada divideixen els pisos horitzontalment i destaquen així mateix els balcons amb baranes de ferro del primer pis i la cornisa motllurada, amb decoració de prismes, que sobresurt del ràfec. La resta de façanes presenten igualment el parament de pedra vista i les finestres disposades simètricament, moltes de les quals són d'obertura posterior.

La coberta és a quatre vessants i és rematada per un prisma quadrat a quatre vessants amb una cúpula d'observació astronòmica a sobre.

La seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu fou instal·lada l'any 1886.

Qui explicarà la història de Can Mora?

Qui sap com arribava a ser la Seu de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu ?.

Qui coneix com es transformava en el hotel Nerets ?.

Funciona l’observatori astronòmic ?. Té relació amb l’Hotel ?

Quan al nom de l’establiment trobava ; El neret (Rhododendron ferrugineum) és un arbust de la família de les ericàcies. També rep el nom de gavet,abarset, barset, boix de Núria, gafet, ganxet o talabard. Creix just per sobre del límit arbori als Alps i Pirineus (és part de la flora de Catalunya), el Jura i nord dels Apenins sobre sòls àcids.

En matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic , cada resposta, genera més preguntes, oi?.

A tots els que tenen interès en aquestes qüestions, gràcies.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Vilamitajana, Tremp, el Pallars jusà i Catalunya us ho agrairan. .

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.
Ebre/ sobirà jussà, Camp jussà/ sobirà de Tarragona, Empordà jussà/ sobirà , l’Urgell jussà/ sobirà , el Vallès jussà/ sobirà , …, em sorprenia – relativament- que ens colessin Alt Àneu, Baix Pallars,....

El despoblament de la Catalunya interior únicament es podria revertir des d’una República Catalana.

Antonio Mora Vergés

DE CAN SUBIRATS A L’HOTEL DEL MAS SUBIRATS. MORA LA NOVA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Els autors de l’Estudi de la Masia Catalana feien entre darreries del segle XIX i els primers decennis del segle XX una feina impagable, més extensa a la Catalunya ‘Vella’ – on la masia tenia una llarga tradició – i força menys a la Catalunya ‘Nova’ ; de la Ribera d’Ebre comptava 30 fotografies, i la major part no tenen res a veure amb la masia i el seu món.

Em cridava l’atenció una fotografia ‘Vista general de Can Subirats a Mora la Nova’ de 1935 de l’ Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943) que ens deixava una extensa col·lecció : http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Gallardo%20i%20Garriga,%20Antoni,%201889-1943/mode/exact/page/14
http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Antoni_Gallardo_i_Garriga

Per descomptat, l’edifici no forma part del minso llistat de ‘monuments’ https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Ribera_d%27Ebre#M%C3%B3ra_la_Nova

I no trobava - si existeix , que ho dubto – el Catàleg de Masies de Mora la Nova.

Val a dir que a la Catalunya ‘nova’ la masia no va reeixir, i que aquesta mena d’edificacions son aquí l’excepció i no la norma.

Explicat tot l’anterior, i malgrat la Ribera d’Ebre va ser un indret especialment castigat en aquella ‘ festa major genocida ‘ que van organitzar els sediciosos feixistes entre els anys 1936 i 1939, l’edifici, transformat avui en hotel i restaurant continua dempeus.

Feu un tomb per aquestes comarques allunyades de la conurbació barcelonina, Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta, no us cregueu el que diu el poca solta del Joaquim Masferrer i Cabra, més conegut com a Quim Masferrer, (Sant Feliu de Buixalleu, 22 de juny de 1971), aquí trobareu gent assenyada, amable, reservada, discreta,.., que us faran particularment grata l’estada en aquestes comarques paradisíaques.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DEL MAS DE MOLLET. BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

En relació a la fotografia datada l’any 1935, ’ Vista general del Mas Mallet a Benifallet’ , de l’ Antoni Gallardo i Garriga, (1889-1943), publicada a L’Estudi de la Masia Catalana, preguntava a facebook ;

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6661/rec/5

Que en sabeu d'aquest edifici ?

Existeix encara ?

En cas afirmatiu. Com es diu ?.

La Montse Povill Granell, em deixa un comentari ; Mallet ó Mollet si es el mateix, si que existeix però ja cau de vell! !!!

A Patrimoni Gencat trobava; masia emplaçada a la riba dreta de l'Ebre, a la zona coneguda com "Els Mollets", un cop travessat el riu Canaletes. L'edifici i les seves dependències estan distribuïdes a banda i banda del camí de carro que condueix a aquesta i altres finques disperses per aquesta zona. A ma esquerra del camí s'hi troben les dependències principals del mas, si bé la façana no dóna sobre aquest, sinó que està orientada cap al riu: l'habitatge pròpiament dit, magatzems, part dels estables, un porxo amb l'emparrat, una bassa d'aigua per a regar i un safareig adossat a la mateixa, canals de rec, etc. a ma dreta del camí tenim més establies i restes d'una sènia. El mas està deshabitat i en estat més o menys ruïnós segons les dependències: aquelles parts de l'edifici més malmeses són aquelles orientades més a l'est; gairebé totes les cobertes estan enfonsades i només resten aixecades les parets. Per contra, els camps de tarongers demostren que els propietaris s'ocupen de les terres. Materials emprats: pedra (carreus regulars i irregulars), totxos, morter i fusta.

Pregunta de nou; hi ha imatges actuals ?.

Novament la Montse Povill Granell, em deixa un comentari ; no ho se perquè fa anys que no i visc, però baixo a Benifallet cada 15 dies; puc fer-li una foto, i posar la a la pagina.

Li contestava que li ho agrairé infinitament.

Espero trobar – també – resposta a :

Vista general del Mas del Abat a Tivenys
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5983/rec/38

Vista general de la Masia del Pous a El Perelló
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5561/rec/37

Vista general de la Casa del Teosa de Bítem
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6888/rec/34

Hort de les Torrets a Xerta
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5419/rec/11

Si més no, sembla que la Casa del Teosa, topònim curiosíssim, que podem elucubrar – encara no ho prohibeix l’article 155 de la Constitució, oi?. - que pot tenir relació amb TEOSOFIA f. Doctrina segons la qual l'home podria assolir la coneixença directa de Déu sense la revelació; doctrina de l'evolució panteística i de la transmigració de les ànimes; cast. teosofía.

Més que amb la paraula que en llengua castellana significa; teoso -sa adj. Díc. de la madera abundante en resina.

Queda molta feina en l’àmbit de la documentació del patrimoni històric i/o artístic, i anem TANT, TANT, endarrerits, que potser quan acabem la feina, ja serà inútil.

Esperem la col·laboració de tothom els creients amb l’esperança certa que la Verge de la Cinta us ho agrairà, i la resta perquè els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,.. tenen TOT EL DRET a saber com van viure el seus avis, besavis, rebesavis,..., Catalunya també us ho agrairà.

Esperem les vostres aportacions, dades, fotografies,.., a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

El pati del Mas del Bisbe
http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2013/09/el-pati-del-mas-del-bisbe.html

El Fons Estudi de la Masia Catalana, té poques fotografies de les comarques de l’Ebre jussà – BAJO EBRO- , i del Montsià. 

GIRONA A VALENTÍ CARULLA MARGENAT “L’APÒSTOL DE LES ESCOLES” . IN MEMORIAM

Tenia el goig d’intervenir – encara que fos únicament amb la cessió de la fotografia - en un treball sobre el Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) distingit amb el marquesat de Carulla el 20 de setembre de 1919 pel aleshores rei Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941), en atenció a la seva extraordinària feina en la construcció d’escoles a Catalunya i les Illes Balears, en el període en que va ocupar el càrrec de Rector de la Universitat de Barcelona.

Us deixo una relació d’algunes de les escoles que es varen fer sota els seus auspicis a la província de Girona, veure-ho que ni la COAC de Girona, ni nosaltres tenim TOTES les imatges i dades, i aprofito per demanar a qui pugui fer-ho que ens faci arribar fotografies i qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Agullana
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/06/escola-lluis-maria-vidal-carreras.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=AGULLANA&page=2&pos=15

Anglès
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Angl%C3%A8s&page=5&pos=49

Arbúcies
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/memoria-del-grup-escolar-doctor-valenti.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/memoria-del-grup-escolar-francesc-macia.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/01/in-memoriam-escola-publica-de-nens.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Arb%C3%BAcies&page=1&pos=2

Bellcaire d'Empordà
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Bellcaire&page=3&pos=24

Blanes
http://blogscat.com/diariciutatblanes/racons-de-blanes-histories-i-relats-3-per-antonio-mora-verges-2/
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=blanes&page=7&pos=61

Cadaqués
https://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/02/escoles-publiques-caritat-serinyana.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cadaqu%C3%A9s&page=2&pos=19

Caldes de Malavella
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/01/in-memoriam-de-lescola-publica-de-nois.ht
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Caldes&page=3&
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Caldes&page=2&pos=17

Camprodon
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/ceip-doctor-robert-camprodon-ripolles.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=camprodon&page=1&pos=3

Hostalric
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/12/antiga-fabrica-llensa-hostalric-la.html

Joanet
http://www.xtec.cat/~jpujada2/historia/index.htm
No en tenim dades ni imatges d’aquest edifici. Sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Lladó
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/11/in-memoriam-de-lescola-publica-de-llado.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Llado&page=1&pos=4

Les Planes d'Hostoles
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/escola-publica-de-les-planes-dhostoles.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Les+planes&page=1&pos=1
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/edifici-de-lantiga-escola-de-cogolls.html

Maçanet de la Selva
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/12/in-memoriam-de-la-primera-escola.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Ma%C3%A7anet+de+la+Selva&page=1&pos=1
http://relatsencatala.cat/relat/can-mas-reig-escoles-velles-macanet-de-la-selva-girona/1056032
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Ma%C3%A7anet+de+la+Selva&page=1&pos=6

Molló
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/06/antigues-escoles-despinavell-mollo-el.html
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/10298/mollo/estudia/reobrir/escola/tenir/llar/infants
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Moll%C3%B3&page=2&pos=11
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Moll%C3%B3&page=1&pos=8

Riells
En demanarem informació a Oriol Jordan ( comunicacio@riellsiviabrea.cat )

Salt
GRUP ESCOLAR O ESCOLES NACIONALS / COL·LEGI MENDEZ PIDAL / CEIP LA FARGA (enderrocat ) Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=salt&page=5&pos=41
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/12/in-memoriam-grup-escolar-o-escoles.html

Sant Hilari Sacalm
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/ceip-guilleries-sant-hilari-sacalm-la.html

Sant Joan de les Abadesses
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/01/grup-escolar-escoles-nacionals-ceip.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Sant+Joan+de+les+Abadesses&page=4&pos=32
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Sant+Joan+de+les+Abadesses&page=4&pos=31

Sant Miquel de Cladells, avui Santa Coloma de Farners
No trobem imatges ni dades d’aquesta escola sou pregats de fer-nos-en arribar informació a l’emal coneixercatalunya@gmail.com

Sant Privat d'en Bas. Avui Vall d’en Bas
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-escola-publica-de-sant_18.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-escola-publica-de-joanetes.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-escola-publica-de-falgars.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-de-lescola-publica-la-casa_9.html

Santa Coloma de Farners
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/11/ceip-sant-salvador-dhorta-santa-coloma.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Santa+Coloma+de+Farners&page=1&pos=1

Serinyà
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/02/edifici-de-les-escoles-i-lajuntament.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Seriny%C3%A0&page=1&pos=4

Sils
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/les-escoles-de-sils-abans-de-la.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/08/in-memoriam-de-lescola-publica-de-sils.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/escoles-de-vallcanera-sils-la-selva.html

Torroella de Montgrí
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/10/in-memoriam-de-les-escoles-de-torroella.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/02/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Torroella+de+Montgr%C3%AD&page=9&pos=83

Viladrau
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/edifici-de-lajuntament-i-escoles-de.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Viladrau&page=1&pos=1

Vilallonga de Ter
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/11/in-memoriam-de-ledifici-de-lescola.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilallonga+de+Ter&page=2&pos

Vilobi
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-velles-de-vilobi-donyar-la.html
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilobi&page=1&pos=3

Totes les dades publicades aquí, com les de https://issuu.com/1coneixercatalunya son de lliure disposició, i ens faria feliços que algun mitjà en llengua catalana se’n vulgues fer ressò.

Pensem que a Catalunya també Tarragona, Lleida i Barcelona, podrien confegir una llista semblant, oi ?.

Per descomptat ens faria feliços que ho fessin també a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.
Antonio Mora Vergés

SABEU QUI VA SER L’AUTOR DEL QUIOSC DE LA MÚSICA QUE ES CONSERVA – ENCARA – AL PARC TAULÍ DE SABADELL?. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava el quiosc de la música a l’actual Parc Taulí, en ocasió d’una prova radiològica que li feien al Josep Olive Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 )

Quan al seu autor, atès que no té cap semblança amb el quiosc modernista que hi havia als Jardinets, i que va ser enderrocar per l’Alcalde Josep Maria Marcet i Coll (Sabadell, 26 de març de 1901 - 4 d'abril de 1963). L’enderroc d’obres dutes a terme amb anterioritat a la dictadura franquista era considerat aleshores – i fins i tot encara avui – com una demostració de AMOR A ESPAÑA.
http://www.isabadell.cat/sabadell/historia/historia-de-sabadell-el-quiosc-modernista-dels-jardinets-1911-1943/

I que sabem pel que fa a l’edifici de la Clínica de la Salut que intervenien aquesta obra l’any 1901 l’ Enric Fatjó i Torras ( Sabadell, 1862-1908) https://upclosed.com/people/enric-fatjo-i-torras/

i l’any 1924 , Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – 20 de setembre del 1928) i Josep Renom i Costa (Sabadell, Barcelona, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931 )

L’Edifici de la Clinica la Salut, fou construït per a allotjar-hi els ferits de la guerra d’Àfrica.

Posteriorment fou finançat per l’Estat per a destinar-lo a hospital per a combatre la tuberculosi pulmonar. L’edifici consta d’una planta baixa, amb un cos central reculat de planta baixa i pis.

Destaca la utilització del maó com a element ornamental i a l’interior, l’antiga sala de quiròfans.

Em decantaria per considerar-lo obra de l’ Enric Fatjó i Torras, m’encantaria però, tenir-ne la certesa, o saber qui en va ser l’autor.
M’agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya @gmail.com

Antonio Mora Vergés

TEATRE PRINCIPAL. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava la façana del Teatre Principal, al carrer de Sant Pau, 6, de Sabadell, Vallès Occidental, Catalunya .

Llegia que l’any 1839 – Sabadell no assolirà els 13.945 veïns fins al cens de 1857 - la Junta Governativa del Teatre Públic adquirí un terreny del Gremi de Paraires per tal d'edificar un Teatre.

Aquest primer edifici constava de dos pisos, platea i un petit escenari. Però no arribà a agafar massa prestigi, es feia difícil seguir amb el negoci alhora que l'edifici, degut a les addicions i construccions veïnes, oferia poca estabilitat arquitectònica. Per tot això s'arribà a l'acord de reconstruir-lo. A tal fi es forma una societat entre els propietaris i nous socis.

L'edifici fou dissenyat per Francesc Daniel Molina i Casamajó ( Vic, Osona, 1812 — Barcelona, Barcelonès, 1867 i la construcció va anar a càrrec del mestre d’obres i facultatiu municipal Josep Antoni Obradors Poch . Les obres començaren el mes de maig de 1883. El cost va ser de 145.500 pessetes. Es va inaugurar el dia 13 d'octubre de 1886.

Aquest teatre ha viscut diferents etapes, de luxós teatre de la burgesia a cinema, fins que va acabar tancant les portes. En els últims temps va acollir la programació del Teatre Municipal La Faràndula mentre aquest últim afrontava un procés de recuperació per a millorar-ne les instal·lacions. Un cop acabades les obres, van començar els treballs de rehabilitació del Teatre Principal el mes de març del 2003, un projecte dels arquitectes Lluís Dilmé Romagós (Salt, Gerona; 1960 i Xavier Fabré Carreras (Barcelona 1959), implicats també en la recuperació del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

El teatre consta de platea, dos pisos de llotgetes i un tercer pis destinat al galliner. La decoració va anar a càrrec dels pintors escenògrafs Marià Carreras Vila (Barcelona, 1831-1888 i el seu deixeble Joan Ballester Aiguals de Izco (Vinaròs, Baix Maestrat, 1835 — Barcelona, 1868) . L'interior era molt sumptuós, a l'entrada de la platea hi havia dues escultures de guix pintat, representatives de les muses de Talia, per la Comèdia i Melpòmene per la Tragèdia. Hi havia també un ric cortinatge de seda, gerros, exornats i el teló, obra dels pintors citats. L'escenari era de Joaquim Mansió, al seu frontis hi havia l'escut de Sabadell. La coberta representava una galeria amb quatre arcs petits i quatre grans. Hi col·laboren : A. Espinalt (ebenista) i M. Oms (guixaire).

Ens agradarà tenir noticia dels noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs de Joaquim Mansió, A. Espinalt, M. Oms; persisteix el mal costum de cites parcials i/o abreujades que s’imposaven en el ‘ manual de estilo’ per a desmerèixer el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya. El fet que l’aplicació de l’article 155, hagi suposat DE FACTO, recuperar l’agreujant MOLT QUALIFICADA ‘de ser catalan o vivir en cataluña’, lluny d’espantar-nos, ens ha d’esperonar en recuperar tant com sigui possible la memòria històrica , per la nostra pròpia dignitat, i per servar el record dels pares, avis, besavis. Rebesavis ,... , i el dret inalienable que tenen a saber la seva història, els fills, nets, besnéts, rebesnéts ,..., hi ha qui té 155 raons per evitar-ho, les nostres per recuperar i mantenir-ho son però, infinites, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunyua@gmail.com

Antonio Mora Vergés

ESCOLA DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava la façana del Col·legi de la Sagrada Família d’Urgell al carrer de la Indústria, 9 de Sabadell, Vallès Occidental, Catalunya, que publicarem també a https://issuu.com/1coneixercatalunya

Gabriel Borrell i Cardona (Sabadell, 23 de novembre de 1862 - Barcelona, 6 d'octubre de 1944) l’any 1908, va ser l’autor d’aquest edifici escolar, que es descriu a : http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/029-A.htm

Escola de planta baixa i dues plantes pis, en forma de L i disposada entorn d’un pati. Cal distingir dos cossos, un perpendicular al carrer, on hi ha la porta d’accés, i l’altre paral·lel, on originalment hi havia les aules. L’edifici actual és el resultat d’unes ampliacions sobre de l’edifici original que era l’escola de pàrvuls.

Segons la pàgina de l’escola les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell arribaven a Sabadell el 13 de juny ( festivitat de Sant Antoni de Pàdua) de l’any 1890, essent la fundadora la Mare Pilar Vilà ( de la que ens agradarà tenir TOTES LES DADES, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.... http://www.sagradafamiliaurgell.org/centenari-col-legi-sabadell.html

A la pàgina sabadell.com/Fitxes/FitxesPepps/pagines/029-C.htm que sembla estar inactiva trobava :
Els orígens d'aquesta escola els trobem en l'escola de pàrvuls (escola pública oficial) situada al carrer de Sant Josep, 10, inaugurada l'any 1890. La direcció d'aquesta l'obtingué per oposició una religiosa de l'ordre de la Sagrada Família d'Urgell, quedant així lligada a aquesta congregació .

‎El David Laudo Cortina, ens posava en antecedents que Salvador Casañas i Pagès (Barcelona el 5 novembre de 1834 i va morir el 27 octubre de 1908 ) bisbe de Barcelona , l’any 1903 sol•licitava llicència per la construcció d’un nou edifici destinat a escola al carrer Nou (actual avinguda 11 de Setembre), “col•legi de la Sagrada Família” de Sabadell.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/mystere-de-la-maison-de-la-sainte.html

A la pàgina de l’escola de Viladecans s’explica les escoles que ENCARA estan actives :
https://www.sagradafamiliaviladecans.com/intranet/index.php?module=iw_webbox&ref=19

Dissortadament les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, sembla que no disposen d’un arxiu en el que puguem consultar TOTES les escoles que es van obrir, com per exemple la de Santa Perpetua de Mogoda :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/escola-de-les-germanes-de-la-sagrada_11.html

Casualment topava amb una noticia de premsa que corrobora aquesta manca de dades :
http://es.sagradafamiliaurgell.org/homenaje-a-las-hermanas-del-colegio-de-pola-e-lena.html

No confondre les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, amb les Filles de la Santa Casa de Natzaret; malgrat que ambdues tenen un origen comú , la fundació de la congregació de les Germanes de la Sagrada Família, el 29 de juny de 1859 per l Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885). Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 - Sant Andreu de Palomar (Barcelona), Barcelonès, 17 de desembre del 1901)l’any 1874 en redactà unes noves constitucions i els donà el nom de Filles de la Sagrada Família, volent que fossin una branca femenina dels Fills de la Sagrada Família, les germanes més antigues van mostrar el seu desacord i van demanar la destitució de Manyanet.

A la mort del bisbe Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d’agost 1879) el 28 d'agost de 1879, el nou bisbe d'Urgell, Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 - Barcelona, 27 d'octubre de 1908) va prendre en consideració la continuïtat de la congregació, a la que afavorí, conservant-ne l'esperit fundacional i en contra de les propostes de Manyanet.

El ‘masclisme’ estava, està , i estarà present també a l’àmbit religiós.

Sense la col·laboració de la ciutadania, aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica no reeixirà, us demanem una vegada més la vostra col·laboració, per la vostra pròpia dignitat, i per servar el record dels vostres pares, avis, besavis. Rebesavis ,... , i el dret inalienable que tenen a saber la seva història, els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts ,..., hi ha qui té 155 raons per evitar-ho, les nostres per recuperar i mantenir-ho son però, infinites, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés