domingo, 31 de marzo de 2019

IN MEMÒRIAM DE LES BAUMES DELS POBRES, LA D’EN CARNER, LA DE PONSFERRER,... SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

M’arribava a peu – aquí no hi ha lloc per aturar el vehicle – fins a la Cova d’en Carner, si acceptem el que diu el cartell informador.
http://espeleobloc.blogspot.com/2014/04/coves-den-carner.html




http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/02/balma-den-carner.html#.XKD7tJgzbIU

No té la consideració de ‘monument’, que curiosament s’atorga a les barraques de pedra seca.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Lloren%C3%A7_Savall

Tampoc la incloïen en el Mapa de Patrimoni : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08223

M’explicava el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ), que aquí, com a la dita Bauma de Ponsferrer, si aixoplugaven els pobres que anaven demanant caritat pels pobles, perquè la dictadura eliminava la pobresa per decret ‘ SE PROHIBE LA MENDICIDAD’ .

És curiós que encara hi ha nostàlgics d’aquella època, oi?.

Està clar que els seus avis, o pares, o fins els mateixos, no havien tingut que fer nit mai, en lloc com la cova o bauma d’en Carner.

sábado, 30 de marzo de 2019

L’església amb porxo identificada com la Mare de Déu de Gràcia de Lloret a la comarca de la Selva , és en realitat la de Sant Daniel de Tordera a la comarca del Maresme?.

Els que endegaven l’Estudi de la Masia Catalana, eren de ben segur gent amb molta preparació ‘tècnica’ i àdhuc d’un alt nivell professional. Malgrat això, les omissions son ‘olímpiques’, les errades ‘descomunals’ , i la identificació en molts casos ‘manifestament millorable’.

Trobava “Vista general de l'església amb porxo de la Mare de Déu de la Gràcia” .Lloret de Mar.Entre 1890 i 1936]

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/8129/rec/5

En venia a la memòria l’ermita de Sant Daniel, al terme de Tordera, en el camí que mena al Santuari de la Mare de Déu del Vilar, al terme de Blanes. http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-sant-daniel-de-tordera-el-maresme/1046449

Fotografia. Antonio Mora Vergés. Any 2013

Patrimoni Gencat ens diu; petit edifici de planta rectangular, coberta de teula àrab i amb una porxada formada per cinc pilars de pedra coberta de fusta i rajola. L'estil és molt similar a d'altres de la comarca, de la mateixa època.

El portal dovellat de l'entrada indica que la seva construcció data dels segles XVI-XVII. Presenta una espadanya que sosté la campana.

Encara que no hi ha dades concretes de la seva fundació, sembla ser que va ser edificada al segle XVI i prengué el nom per estar bastida en uns terrenys del convent de monges de la Vall de Maria, depenent del Monestir de Sant Daniel de Girona.

Si us sembla, com a mi, que l’edifici és l’ermita de Sant Daniel de Tordera, feu-ho saber l’emil arxiufotografic@cec.cat

viernes, 29 de marzo de 2019

VISITA A COLLSUSPINA. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Sortíem del Taulí un xic abans de les 10,30 del dijous 28.03.2019, feia via en direcció a Polinya, on tenia ocasió de retratar la Torre Martí, de la que espero per endavant dir-vos que sóc un optimista irredempt – rebre’n informació a l’emai coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com, del seus promotors, autor, artesans col·laboradors i alguna dada de la seva història.

Seguiríem fins a Palau-Solità i Plegamans, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Moià, i Collsuspina, on abans de les 12,00 trucàvem a la porta de la Casanova de Padrós, on ens esperava la Maria.

Dinaríem al Toll, tots arròs de primer, i de segon La Maria i el Josep ‘callos’, i jo un excel·lent llenguado.

Els proposava arribar-nos fins a l’Ajuda de Balenyà, i la visita donava ocasió a la Maria de retrobar-se a un altre amic de la infantessa, que la identificava – encara – com la Maria del Camp.

Feien un tomb per les capelles de Balenyà,

CASA D’ESPIRITUALITAT MARC CASTAÑER SEDA. BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/07/casa-despiritualitat-marc-castaner-seda.html

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA SERRA A LA MASIA HOMÓNIMA DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-serra.html

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. LA RIERA. BALENYÀ. OSONA.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/01/que-en-sabeu-de-la-reforma-modernista.html

En la tornada a Collsuspina, ens aturaríem encara a Sant Miquel de Vilageliu.


Prendríem encara un refresc a la Casanova de Padrós abans d’acomiadar-nos de la Maria que ens explicava que s’ho havia passat molt i molt bé.

Deixava al Josep abans de la 19,00 a la Residència de la Fundació de l’Obra Social Benèfica de Castellar del Vallès.

Ahir, el dia sens va fer curt.

jueves, 28 de marzo de 2019

LA TORRE MARTÍ. POLINYÀ. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Patrimoni Gencat en diu ; Sobre una planta rectangular correspon per les seves característiques arquitectòniques i decoratives de finals del Modernisme entrant al Noucentisme. A partir del primer pis la casa s'estructura en un quadrat fins a la teulada. La distribució de teulats correspon a l'esquema de la tipologia basilical. Les façanes presenten dins d'unes línies de caire italià , una simetria i correspondència d'obertures i motllures d'emmarcament de balcons i finestres en la seva part superior. Les motllures de pedra de formes rectes on els angles tenen una ornamentació floral a l'extrem. A la disposició de les finestres de la segona planta sota teulat , elements esfèrics d'aireació. A la façana posterior hi ha un àmplia terrassa a nivell del primer pis, tancada per una balustrada formada per trams de barana de balustres i pilastres amb coronaments de boles, intercalats. Les obertures de finestres i balcons tenen les mateixes característiques que a la façana principal. A la planta baixa de la façana posterior hi existeix una sola obertura que possiblement ha estat modificada en finestra de la seva primigènia funció de porta d'accés i sortida posterior. Teulat dins de la tipologia basilical: dues vessants en el cos central i sobresortit, i d'una vessant als laterals, que acaben en un voladís accedent. Sota la línia de terrat, presència d'una motllura estriada amb intencionalitat decorativa.




En diuen a Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6096

La pàgina del Consistori – sense cap vergonya – ens diu ; es tracta d'una casa d'estiueig propietat de la família Martí.
http://www.polinya.cat/la-vila/polinya/historia-i-patrimoni/masies/torre-marti-.html

Em deien aquest matí del 28.03.2019 que hi havia un mosaic hidràulic, i pensava que potser, potser, fos obra del mosaïcista i escenògraf modernista, Lluís Bru i Salelles (Ondara, la Marina Alta, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952), que havia treballat per aquesta comarca del Vallès Occidental amb l’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947)

Val a dir, que aquesta hipòtesis, no té al seu favor cap element probatori.

Com no juguem ni amb la vida, ni amb la llibertat de les persones però, em permeto fer-la.

Si teniu dades d’aquesta casa i la seva història, feu-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

miércoles, 27 de marzo de 2019

QUE EN SABEU DEL CAL TOIETES?. SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

L’equip que feia fotografiés i dibuixos per l’estudi de la Masia Catalana, no va considerar d’interès la major part de les masies que hi havia al terme de Sabadell, i al de Sant Esteve de Castellar, ara Castellar del Vallès; s’aturava però a la Vall d’Horta.

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Sant%20Lloren%C3%A7%20Savall/order/title

Tampoc li cridava l’atenció llevat de Pons Farrer, cap altra masia del terme de Sant Llorenç Savall.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/sabeu-qui-va-ser-lautor-de-la-reforma-al-comencament-del-segle-xx-de-la-masia-pregona-sant-llorenc-savall-valles-occidental-catalunya/
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/in-memoriam-del-mas-comabella-sant-llorenc-savall-valles-ocidental/
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/la-busqueta-i-el-seu-rellotge-de-sol-sant-llorenc-savall-valles-occidental-catalunya/
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/castell-de-pera-al-valles-sobira/
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/imatges-per-al-record-linfern-de-sant-llorenc-savall/
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/cal-marquet-de-lera-sant-llorenc-savall-valles-ocidental/
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/el-ripoll-neix-al-sot-del-gali-sant-llorenc-savall/
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/02/lagell-el-darrer-mol-de-la-conca-del.html

Ens agradaria molt poder completar l’inventari de masies de Sant Llorenç Savall. Esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, per descomptat, toles les imatges i dades que anem publicant, es poden incloure al inventari.


http://patrimonicultural.diba.cat/#

lunes, 25 de marzo de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. ESCOLA DEL CARME. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

L'edifici de l'escola Nostra Senyora del Carme (carmelites) va ser edificada el 1905 com a centre educatiu. Presenta una estructura en "U" articulat a partir d'un pati central. La façana presenta decoracions obrades en maó.

L'antiga capella del convent s'ha transformat en un gimnàs. Quina era l’advocació de la capella?. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Vista la imatge que publica la Rosa Fontanet Nuñez diria que estava dedicada a la Mare de Déu del Carme, agrairé però, en el seu cas la confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


L’autor de l’edifici de l'escola Nostra Senyora del Carme de Sabadell, ( Vallès Occidental) fou l’arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920); entre les seves obres destacades, cal mencionar la Casa Padró Riera, les cases Leandre, J.Victori i l'església de Valldaura, totes tres a la ciutat de Manresa ( Bages ] També és l'autor de l'actual façana neoclassitzant del Santuari del Sant Crist de Balaguer ( La Noguera)


L’església catòlica, apostòlica i romana, ha malmès força la seva credibilitat, dit això – amb tot el dolor del món -, insisteixo en un fet essencial, fou l’església i no l’estat, la que va endegar la tasca d’educar a les classes oprimides. L’estat, s’hi acabaria apuntant per evitar justament que l’Església adquirir més ascendent, i reclames finalment que calia posar al govern a persones honestes, intel·lectualment formades i que practiquessin la justícia; aleshores i ara, els criteris de ‘selecció’ no son aquests, oi?.

domingo, 24 de marzo de 2019

NOMÉS LA LLIBERTAT ELS/ENS FARÀ LLIURES

Els dies que declaraven els comanaments, oficials, sotsoficials i números de la Guardia Civil, va decidir no seguir el judici oral que es duia a terme a la Sala Segona del Tribunal Suprem, el seu cor feble s’esverava excessivament en sentir una mentida rere l’altra, sense que a les defenses se’ls permetés visionar els vídeos que confirmarien la mentida, i sense que es deduïssin testimonis de particulars per investigar si s’havia produït el delicte de fals testimoni en causa Penal.

Val a dir que no tenia cap confiança en aquesta justícia, que havia exonerat als assassins de Lasa i Zabala.

Tampoc li sorprenia l’afirmació ‘ de que no se’ls miraven amb bons ulls ‘ , que feien alguns dels que declaraven, està clar que si colpeixes a algú, no pots pretendre que et mirin amb estimació, oi?.

Malgrat no aparèixer a les càmeres TOTS hauran de viure amb el fet d’haver declarat en fals, ho saben els seus superiors, inferiors i/o iguals, o saben les seves famílies, esposa, fills, pares, germans, i el més greu, ho saben ells, i hauran de viure amb això fins al darrer alè de vida.

Recordava en ocasió del Servei Militar, com era condemnat – injustament – un artiller a dos mesos de calabós, i com el caporal primer que era el vertader culpable, demanava perdó al condemnant. Aquest el requeria a dir la veritat, i actuar com un home, li deia possiblement ambdós anirem al calabós, només així però, podràs perdonar-te a tu mateix, el caporal primer no ho va fer.


L’artiller va fer molts amics en aquella etapa de calabós, el caporal primer, ben al contrari , es va generar l’enemistat de TOTS els inferiors, els iguals i els superiors, la seva va ser una condemnà ‘perpetua’.

Venen dies, setmanes, mesos, anys, de patiments psíquics per aquells que a consciencia mentien davant la Sala Segona del Tribunal Suprem. Una condemna perpetua a canvi d’un rosegó de pa blanc.

Com al Caporal Primer de la història únicament els alliberarà de la culpa, dir la veritat.

La Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 d'agost de 1918 — Barcelona, 2 d'octubre de 1991), ens deixava escrit ‘ Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir’.

Ermessenda de Valrà afegiria encara :

No te'n recordes? Mentida segura
Qui menteix, se'n penedeix
La mentida mai aprofita
La mentida mai sura
La mentida mor jove.
La mentida no envelleix
Les mentides sempre es tornen verí per qui les diu

Feia anys, molts, que s’havia allunyat de l’església que aixoplugava violadors, que passejava criminals sota pal·li, alhora però, que s’apropava al missatge d’aquell fuster de Nazaret, i per retornar la tranquil·litat al seu cor esverat recordava la seva pregaria :

Pare nostre, que esteu en el cel
Sigui santificat el vostre nom
Vingui a nosaltres el vostre regne
Facis la vostra voluntat ací a la terra, com es fa al cel
Perdoneu les nostres culpes
I ajudeu-nos Senyor, a perdonar també als que pensem que ens estan ofenent
No permeteu que caiguem en la temptació
Ans allibereu-nos de qualsevol mal
Allibereu Senyor dels tots els mals, als que per la vostra voluntat vivim en aquest món.
Amén!

sábado, 23 de marzo de 2019

IN MEMORIAM DE L’EMPRESA AUTOCARS RIERA. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

JOAN PORTAS PERPIÑA publica una fotografia de l’autocar de l’empresa AUTOCARS RIERA que va estar fent la ruta Blanes-Barcelona a les primeres dècades del segle XX


Li preguntava a la Nuria Caba Arnella, si tenia constància de que Carrosseries Caba de Sabadell, s’hagués encarregat de fer-hi la carrosseria. Us tindré informats de la seva resposta.

Reprodueixo de : https://www.blanes.cat/docweb/2017-02-02-expo

Dionís Riera DagaS (Rabós d'Empordà 1877 – Blanes 1955) va arribar a Blanes l’any 1912 i es va dedicar a fabricar eines per a l’agricultura, carruatges i la tracció animal. Dos anys més tard va fundar Autocars Riera, dedicada a transportar els blanencs als mercats de Santa Coloma, Maçanet o Girona.

Va començar a destinar el seu taller a garatge d’automòbils, i l’any 1924 va oferir un servei de taxis.

La seva seu social estava al Carrer Anselm Clavé, i va arribar a disposar d’una dotzena de cotxes que batejava amb noms molt peculiars: Ou dur, Bala o Xato petit, de Chevrolet o Brockway.

El seu fill Donís va continuar el negoci ampliant les rutes i, a partir de la dècada dels anys 60, de la mà del nét del fundador, va recórrer molts països d’Europa acompanyant grups de blanencs i entitats com l’Esbart Joaquim Ruyra o la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria. Finalment, de la unió de diverses petites empreses es va crear Blancars als anys 70.

L’empresa va continuar prosperant fins a finals del segle XX.

El DIONÍS RIERA MORAN
deixava escrit com va acabar la història d’aquesta empresa de transports : http://casmontpuro.blogspot.com/

jueves, 21 de marzo de 2019

IN MEMORIAM. LA TORRE CASTANYS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Fèlix González, publica una magnifica fotografia de la torre Castanys d’Olot, a la comarca de la Garrotxa.



L’ Emilio Maroto Castanys, m’enviava un email  en el que em deia que havien fet recerca a l’ Arxiu  Municipal d’Olot , on comprovaven que el promotor fou  Miquel Castanys i Masoliver, que comprà la finca (abans Casa i hort de l'abat) a l'estat.

https://www.olotcultura.cat/wp-content/uploads/2018/06/45.pdf



La Torre Castanys (1854) és una construcció neopalladiana d’inspiració indiana, un palauet de dues plantes situat al bell mig de l’antiga finca senyorial dels Sureda.



És obra de Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829-1897), personatge molt conegut i reputat gràcies al disseny d’obres com el parc de la Ciutadella o el mercat del Born.


El jardí, murat i d’origen privat, té una extensió d’unes quatre hectàrees.


Dissenyat a cavall entre l’estil romàntic i el pintoresc, el Parc Nou és un jardí captivador que incorpora elements de jardineria anglesa i zones boscoses de gran interès botànic, com la roureda monumental de roure pènol, formada per arbres de més de 250 anys i 25 metres d’alçada, i amb boix i grèvol de grans dimensions.


Sabina Sureda va llegar a la ciutat d’Olot, l’any 1932, una magnífica finca noucentista: el Parc Sureda, que contenia la Torre Castanys a l’interior.


Inicialment tot el recinte s’incorporà al patrimoni de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot, però uns anys després fou comprat per l’Ajuntament i, el 30 de maig de 1943, s’obrí definitivament al públic amb el nom de Parc Nou.

https://museus.olot.cat/museu-dels-volcans/el-museu/ledifici-i-lentorn/

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/04/in-memoriam-de-lescola-de-la-torre.html


http://ca.turismegarrotxa.com/territori-i-natura/parc-natural-i-espais-protegits/parc-natural-de-la-zona-volcanica-de-la-garrotxa/el-parc-nou/


El correu de l ’Emilio Maroto Castanys, em venia com anell al dit, i em permetia divulgar “ urbi et orbe” que  Facebook bloquejava a l’Antonio Mora Vergés com editor del Diari de Castellar del Vallès, ho feia  pel fet de  promoure l’ús de la llengua catalana, concretament per divulgar el Paraulogic.   Agraeixo infinitament  rebre – una vegada més – la palma del martiri per defensar la llengua i la cultura catalana.

Aquests del Facebook han canviat de nom, llevat d’això continuen fent una tasca repressiva del català, que és del tot intolerable.




 Compartiu aquest enllaç. Gràcies.


domingo, 10 de marzo de 2019

ESGLÉSIA DE SANT PAU/ CÀRITAS DICOCESANA. LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes fotografies de l’església de Sant Pau, al Camí de Sant Pau, 21, de la Selva del Camp jussà de Tarragona.


L'actual edifici fou bastit probablement a les darreries del segle XIV, o els inicis del XV, en el lloc d'una capella preexistent. En un document del 1233 es parla del "camí públic que passa als costats de les parets de l'ermita vella i que va cap a la riera". La primera notícia la primera notícia documentada de l'església de Sant Pau és el permís atorgat pel paborde de Tarragona a l'ermità Fra Ponç d'Amer, per a bastir-la, el 28 de setembre de 1286. En aquesta donació se li concedeixen "les mateixes parets velles dels ermitans".


El 1936 en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , va desaparèixer l'antiga imatge de Sant pau, de pedra, que hi havia a la fornícula de la façana. A les parets que resten de l'edificació actual hom pot veure aprofitats diversos carreus, possiblement de l'església o ermita vella.

Patrimoni Gencat ens diu; construcció d'estil gòtic tardà que actualment es troba abandonat, amb l'interior en ruïnes, sense cobertes i façana en mal estat de conservació. Església o capella d'una nau àmplia, de planta rectangular, antigament amb coberta de fusta a dues vessants, damunt perpanys de pedra. Carreus als angles exteriors de la façana que reforcen l'obra de paredat. Campanar d'espadanya centrat sobre la façana. Porta d'arc rodó amb falses dovelles. Damunt, fornícula buida i ull.

Ens cal actualitzar aquesta informació, actualment l’edifici reformat, acull Càrites Diocesana de la Selva del Camp, el mal govern del REINO DE ESPAÑA, ha fet que TOTS ELS RECURSOS per atendre a les necessitats bàsiques dels ciutadans de Catalunya siguin insuficients.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE L’ANTIC HOSPITAL I LA CAPELLA DE SANTA LLÚCIA I SANT JAUME DE LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar unes fotografies de l’ESGLÉSIA DE SANTA LLÚCIA I SANT JAUME, al carrer de l'Hospital, 14, de la Selva del Camp jussà de Tarragona.



Llegia que l’ església fou edificada durant la primera meitat del segle XIV, al costat de l'antic hospital. Més, tard, a partir del segle XIX, es van reaprofitar ambdós edificis com a escoles públiques.

Ha sofert reformes i afegitons. Actualment desafectada.

Patrimoni Gencat ens diu ; Petita església de nau coberta amb fusta i capçalera amb senzilla creueria quatripartita, d'estil tardà. Porta d'arc de mig punt, dovellat, sense decoració. Campanar d'espadanya sobre la façana. Obra de paredat amb reforços de carreu.

Com acostuma a succeir, sense pensar-ho trobàvem un edifici escolar més anterior a la dictadura franquista.

Lloem a Santa Llúcia i Sant Jaume!!!!

jueves, 7 de marzo de 2019

IN MEMORIAM DE CAN COT DE SANTA MARGARIDA DEL MUJAL. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com Adolf Zerkowitz, Antoni Gallardo, Baltasar Samper, Cèsar August Torras, J. Dolcet, Josep Mª Armengol i Bas, Joan Estorch, Jordi Audet, Josep de Cabanyes, Lluís Bonet i Garí o Valentí Fargnoli entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.

Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot

Sabadell generava únicament 6 imatges, i una d’elles fa referencia al nom ‘ can Sabadell’, i no a la població.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/SABADELL/order/title

A l’entrada Terrassa n’hi ha 32, alguna també però, no fa referencia a la població.

Fotografia de Antoni Gallardo i Garriga, 1889-1943. https://ilercavonia.fandom.com/wiki/Antoni_Gallardo_i_Garriga

Can Cot de Santa Margarida del MUjal ; Era l’antic mas Vidal en un fogatge del 1455. En un altre de 1558, hi trobem a Guillem Cot. Estava ubicat dins l’actual polígon industrial de Can Parellada. Va ser enderrocat el 1974.

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/03/les-masies-desaparegudes-del-terme-de.html
http://www.fundaciosantgalderic.cat/cultura/masies-de-terrassa
https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/generapdf.php?id=31047
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/202301-280382-1-PB.pdf

IN MEMORIAM DE CAN VIVER DE LA TORRE BONICA. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com
Adolf Zerkowitz, Antoni Gallardo, Baltasar Samper, Cèsar August Torras, J. Dolcet, Josep Mª Armengol i Bas, Joan Estorch, Jordi Audet, Josep de Cabanyes, Lluís Bonet i Garí o Valentí Fargnoli entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.

Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot

Sabadell generava únicament 6 imatges, i una d’elles fa referencia al nom ‘ can Sabadell’, i no a la població.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/SABADELL/order/title

A l’entrada Terrassa n’hi ha 32, alguna també però, no fa referencia a la població.

Era i façana de (Can Viver de la) Torre Bonica amb homes i carros

Autor de la fotografia, Josep Maria Armengol i Bas va néixer el 1865 a Barcelona i al llarg de la seva vida va destacar per ser un fotògraf aficionat, així com també un actiu aquarel·lista i pintor. D’ofici advocat, va freqüentar el Centre Excursionista de Catalunya i el Cercle Artístic i va participar en diferents exposicions barcelonines del període. Aquest amateur responia a l’arquetipus de ciutadà benestant amb un perfil laboral que li permetia dedicar-se de manera extensa a la seva afició: la fotografia i la pintura.

Patrimoni Gencat ens diu; Antiga masia convertida per l’arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 1885-1973) a l’any 1911 en sanatori i granja agrícola. Es tracta d'un edifici de grans proporcions, de planta rectangular format per planta baixa i tres pisos. És de composició clàssica i simètrica.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/josep-domnech-i-mansana

El cos central presenta una part que sobresurt de la línia de la façana i està flanquejat per dues grans torres de coberta piramidal. Al cim sobresurt la coberta d'una lluerna amb cúpula que remata aquest cos central.

La planta baixa presenta una galeria d'arcs de mig punt, on es troba l'accés principal. Les plantes superiors presenten obertures rectangulars de confecció contemporània.

L'edifici s'estén en ambdós costats amb altres cossos adjacents i de la mateixa factura, trobant-se a la part dreta una capella adocada a la Mare de Déu de Montserrat, obra de l’arquitecte - Bernardí Martorell i Puig, Barcelona 1877 – 1937), de regust barroc. El tractament de les façanes és amb estuc de color cremat i esgrafiats (sobretot a la capella) de factura contemporània.

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/10/28/can-viver-de-torrebonica-masia-i-sanatori/

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/05/masia-de-can-viver-de-torrebonica-la.html

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/valls-occidental/terrassa/esglsia-del-sanatori-de-la-verge-de-montserrat?tmpl=%2Fsystem%2Fapp%2Ftemplates%2Fprint%2F&showPrintDialog=1

http://www.gaudiallgaudi.com/CA529%20Bernardi%20Martorell.htm

IN MEMORIAM DE CAN BOSCH DE BASEA. LA TERRASSA QUE TEMPS S’ENDUGUÉ.

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1921 Can Bosch de Basea, una de les més antigues i prosperes masies del terme, estava ubicada cap el sud de la ciutat, es va abatre per donar pas a la construcció dels pisos de Can Jofresa.



http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6329/rec/17

Es recullen fins a 62 fotografies, encara que algunes no son estrictament de Terrassa, ni fins del Vallès Occidental.

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Terrassa/order/title

De Sabadell, amb els mateixos criteris únicament n’apareixen 29

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/sabadell/order/title

Sabadell i Terrassa, o Terrassa i Sabadell, es lliuraven de forma entusiasta al culte farisaic de la Mare de Déu de l’Especulació Urbanística, que malgrat la caiguda de la pràctica religiosa de la confessió catòlica, ha continuat – i continua – seguint un ampli nombre de seguidors.

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2013/10/la-masia-de-can-bosch-de-basea.html

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/can-bosch-de-basea/

https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/31047/masies/desaparegudes/terrassa

Si els Partits de l’Eix del Mal fossin intel·ligents, entendrien que és un error posicionar-se com enemics de Catalunya, aquí amb els ‘ amics’, en tenim prou i de sobra, per engegar-ho tot a dida.

sábado, 2 de marzo de 2019

REFLEXIONS TOT VEIENT LA RUA

Veure persones que es disfressen sense complexos té un efecte vigoritzant després de les maratonianes sessions en les que escoltar un rere l’altre falsos testimonis en un procediment penal arriba a saturar, oi?.


Em cridava l’atenció que coincidien en disfressar-se de vikings o de tribus barbares dues de les escoles, la degana pública de Castellar del Vallès, l’Escola Emili Carles-Tolrà Amat, i l’escola Sant Esteve; escoltava un comentari il·lustrat – ho dic perquè la persona que el feia em consta que NO TÉ CAP MÀSTER del tipus Casado/Cifuentes- , en el que recordant la caiguda de l’Imperi Romà, llegia aquesta coincidència en clau de futur, imagino que son molts els que voldrien/m veure ‘cares netes’ en el món de la política professional, oi?

Gaudiu d’aquest dies de lleure, i penseu que la propera setmana continuarà dissortadament el ‘món REAL’.