viernes, 31 de mayo de 2024

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP DE SA TALAIA. EIVISSA.

 

Llegia de l'església de Sant Josep de sa Talaia que retratava l’any 1935 Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949)

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/francesc-blasi-i-vallespinosa


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/22192/rec/1937

 L’edifici  es va acabar de construir el 1731.

El temple presenta les característiques pròpies de les esglésies de l'illa, amb aspecte de fortalesa i de gran senzillesa decorativa on destaquen els grans murs de pedres emblanquinats en blanc. La façana principal, l'única de l'illa que compta amb un rellotge de sol, s'obre a un porxo, present a moltes esglésies de l'illa, de tres arcs i amb un calvari al seu interior.


L'interior és de nau única, coberta amb volta de canó i capelles laterals.

Del patrimoni conservat sobresurten el púlpit de fusta decorat el 1763 per José Sánchez Ocaña amb unes belles representacions dels Misteris, la talla de sant Josep de l'antic retaule, una estàtua de santa Anna i un Eccehomo, també de Sánchez Ocaña.


Pere Ferro. Natural de Gandía. Siglo XVIII. Fue el maestro de obras de la iglesia de Sant Josep.

José Sánchez de Ocaña, siglo XVIII. Fue el pintor del púlpito, del frontal del altar mayor, del Ecce Homo y de los frescos de sa capella Fonda de la iglesia de Sant Josep.

Patrón Agustín Barceló. Siglo XVIII. Fue el donante de la talla de Sant Josep que desde el día 12 de junio de 1735 preside el altar mayor de la iglesia.

https://www.santjosep.net/ver/patrimonio-y-cultura/iglesia-de-sant-josep-2/

El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Que Sant Josep  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels eivissencs  ,  aranesos  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

TENIU DADES DE LA MASIA DE MONTGUT AL TERME DE QUEROL AL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA QUE RETRATAVA L’ANY 1928 FRANCESC BLASI VALLESPINOSA?.

 

No sabia localitzar al Catàleg de Masies de Querol , una masia de Montagut i paisatge dels voltants, que retratava l’any 1928 , Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949)




Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949)

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/francesc-blasi-i-vallespinosa

https://querol.cat/files/POUM/4CATALEGBENS/CatalegMasiesCasesRurals.pdf

Ho demanarem a l’ajuntament info@querol.cat

El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

 

miércoles, 29 de mayo de 2024

IMATGE DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA QUE EL FEIXISME VA “ EMMASCARAR” . EL VALLÈS ORIENTAL & MONTSENY JUSSÀ.

 

L’Antonio Carbonell i Fita (1861-1948),  – del que ens agradarà tenir de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com - , retratava entre 1900 i 1910, Santa Maria de Palautordera , vista des del torrent Sot de Font Ferrussa. El Vallès Oriental, que l’empresa encarregada de digitalitzar el Fons, convertia en ; Un poble del Vallès des dels afores amb uns horts i un camí amb arbres en primer terme, Àrea geogràfica, Vallès Occidental, Vallès Oriental.  Cal divulgar el nom d’aquesta empresa i dels seus directius, si més  no, per deixar eterna constància d’aquest atemptat a Catalunya i els catalans.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/26364/rec/51

Crisant Palau, que em donava aquesta informació, advertia que la fotografia està girada. La penjo, com ell em diu. Crisant Palau, que em donava aquesta informació, advertia que la fotografia està girada. La penjo, com ell em diu. 

Ens agradarà tenir noticia de nom de la casa amb les balconades que apareix en primer pla a l'email castellardiari@gmail.com 

Voldríem identificar també  Un home amb un ase batent llegums a l'era d'una casa en un poble del Vallès



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/26153/rec/50

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/06/santa-maria-de-palautordera.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/09/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-santa.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/01/goigs-sant-proget-santa-maria-de.html

La dèria genocida del REINO, vers Catalunya i els catalans,  no ens ha de distreure del nostre deure de recuperar la “ memòria històrica “, i reconèixer els mèrits dels que ens precedien en aquesta  camí vers la llibertat i la democràcia.

Torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

https://www.publico.es/politica/luces-camara-feijoo-6-37-millones-empresa-dirige-hermana-ese-narcotraficante-me-habla.html

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESCULTURA REPRESENTAT BARCELONA A LA PLAÇA DE CATALUNYA

 

L’Antonio Carbonell i Fita (1861-1948),  – del que ens agradarà tenir de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com - , retratava L’any 1940,  Una escultura de Frederic Marès Deulovol (Portbou, 18 de setembre de 1893 - Barcelona, 16 d'agost de 1991), representant a Barcelona,  i gent passejant per la plaça Catalunya de Barcelona


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/20456/rec/53

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=15087

l’any 1927, dins el conjunt d'escultures destinades a la plaça Catalunya, es van encarregar quatre grups escultòrics de bronze en homenatge a les quatre províncies catalanes.


El que fa referència a Barcelona va ser encarregat a Frederic Marès Deulovol  (Portbou, 1893 – Barcelona , 1991). Representa la ciutat a través d'una dona nua, asseguda dalt del llom d'un cavall i alçant un vaixell damunt del cap, i -donant-li l'esquena- una figura d'Hermes, sostenint un engranatge mentre agafa les brides del cavall. Tot plegat, una al·legoria a la indústria, el comerç i la navegació. Les figures, clàssiques, amples i potents, s'adiuen plenament amb els gustos noucentistes.


TORRE JAUME I. TELEFÈRIC DE BARCELONA

 

L’Antonio Carbonell i Fita (1861-1948),  – del que ens agradarà tenir de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com - , retratava l’any 1940, Torre Jaume I de l'aeri del port de Barcelona i grues



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/20513/rec/45

La torre de Jaume I és l’estructura central del telefèric aeri que uneix el port amb Montjuïc ,   amb l’objectiu d’enllaçar els recintes de Montjuïc i la Secció Marítima de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Fou dissenyada per Carles Buïgas Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) arquitecte i enginyer  i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc. En els anys següents va projectar la il·luminació i les fonts monumentals que van presidir el recinte de l'Exposició

No obstant, per dificultats financeres de l’empresa que havia de construir i explotar el telefèric no es va poder inaugurar fins al 1931.

 Amb 107 metres d’alçada, la torre de Jaume I no s’utilitza actualment per a l’accés de passatgers, sinó únicament com a torre intermèdia entre la torre de Sant Sebastià a la Barceloneta i la de Montjuïc.

 Un passeig aeri excel·lent per observar la ciutat i el Port.

L’OBELISC DEL “ CINC D’OROS”. BARCELONA

 

L’Antonio Carbonell i Fita (1861-1948),  – del que ens agradarà tenir de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com - , retratava abans de 1936, Construcció de l'obelisc del 'Cinc d'Oros' a la cruïlla entre Diagonal i Passeig de Gràcia de Barcelona



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/20350/rec/11

De 23 metres d’alçada i aixecat el 1936, l’obelisc ret homenatge a Francesc  Pi i  Margall (Barcelona, 29 d’abril de 1824-Madrid, 29 de novembre de 1901) i als republicans.

El coronava una dama de la República que durant la dictadura franquista va ser substituïda per una àliga imperial. La picaresca popular va passar a anomenar-la la “plaça del lloro”.

També se’n diu la “plaça del llapis” o “del cinc d’oros”, perquè abans hi havia quatre voreres circulars al voltant d’una de més gran que recordava aquesta carta de la baralla espanyola.

Les llumeneres que il·luminaven l’obelisc eren obra de Pere Falqués  Urpí​​ (San Andrés de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 1916 —autor dels fanals amb banc del passeig de Gràcia— i ara són a l’avinguda de Gaudí.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2907

Republicà des de l’antiga Grècia és un sinònim de persona honesta, justa, equànime,... .  

IN MEMORIAM DE LA BARCELONA QUE VISITAVA “ BUFFALO BILL”.

 

L’Antonio Carbonell i Fita (1861-1948),  – del que ens agradarà tenir de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com - , retratava l’any 1889 “Bisons pasturant al circ 'Buffalo Bill Wild West' a la cantonada del carrer Aribau amb Rosselló de Barcelona”. William Frederick "Buffalo Bill" Cody (a prop de Le Claire, Iowa, 26 de febrer de 1846 - Denver, Colorado, 10 de gener de 1917)


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/20515/rec/7

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/20315/rec/1

L’Antonio Carbonell i Fita cedia el seu fons Fotogràfic :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Carbonell%20i%20Fita%2C%20Antoni/field/publis/mode/exact/conn/and

Que s'ha fet d'aquella ciutat on pasturaven els bisons ? 

El consistori barceloní,  feia una opció decidida per mediocritat :

https://historiesdebcn.com/12-botigues-desaparegudes-del-carrer-ferran/

Malgrat les afirmacions d'uns i altres, aquella opció - del tot dissortada - ha esdevingut " marca"   

La dèria genocida del REINO, vers Catalunya i els catalans,  no ens ha de distreure del nostre deure de recuperar la “ memòria històrica “, i reconèixer els mèrits dels que ens precedien en aquesta  camí vers la llibertat i la democràcia.

Torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

https://www.publico.es/politica/luces-camara-feijoo-6-37-millones-empresa-dirige-hermana-ese-narcotraficante-me-habla.html

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


IN MEMORIAM. DE LA PASTISSERIA MASSANA ON ES FEIEN LES PRIMERES MONES DE PASQUA AMB FIGUERES DE XOCOLATA. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

A la cantonada amb el carrer Vidre hi havia la pastisseria i confiteria Casa Massana, fundada l’any 1835.

A l’Agustí Massana i Riera s ( Berga, 1827- Barcelona, 1897) se li atribueix la invenció de la mona de Pasqua tal com la coneixem actualment, amb figures de xocolata en lloc dels ous cuits.

El fill Agustí Massana i Pujol (Barcelona, 1855 - Esplugues de Llobregat, 17 d'agost de 1921), no es va  dedicar al negoci familiar,  amb el seu llegat també es a crear l'Escola Massana, per a l'estudi dels oficis artístics, i un premi per a obres dedicades a la indumentària o sobre iconografia catalana.

Encara es conservava el rètol amb lletres d’or del pis principal, on també figura el nom de Ricard Rocafort, successor del negoci dels Massana



https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=13480

https://www.totbarcelona.cat/es/cultura-ocio/pasterleria-massana-heladeria-luccianos-barcelona-496215/

El consistori barceloní,  feia una opció decidida per mediocritat :

https://historiesdebcn.com/12-botigues-desaparegudes-del-carrer-ferran/

Malgrat les afirmacions d'uns i altres, aquella opció - del tot dissortada - ha esdevingut " marca"   

La dèria genocida del REINO, vers Catalunya i els catalans,  no ens ha de distreure del nostre deure de recuperar la “ memòria històrica “, i reconèixer els mèrits dels que ens precedien en aquesta  camí vers la llibertat i la democràcia.

Torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

https://www.publico.es/politica/luces-camara-feijoo-6-37-millones-empresa-dirige-hermana-ese-narcotraficante-me-habla.html

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. XOCOLATERIA JUNCOSA. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

Josep Mirabent i Gatell (Barcelona, 1831 — Barcelona, 1899)  va ser l’autor de la reforma e la botiga de Xocolateria Juncosa al carrer Ferran, 10 de Barcelona.


Juntament amb els Amatller, els Juncosa eren els principals fabricants de xocolata a Barcelona. El 1837 Oleguer Juncosa  Arús , va instal·lar la seva fàbrica de xocolata al carrer Ferran. El 1878 va ser nomenat proveïdor de la Casa Reial. A la cantonada amb el passatge Madoz hi venia la xocolata que molia manualment a l’obrador de la tenda.

El consistori barceloní,  feia una opció decidida per mediocritat :

https://historiesdebcn.com/12-botigues-desaparegudes-del-carrer-ferran/

Malgrat les afirmacions d'uns i altres, aquella opció - del tot dissortada - ha esdevingut " marca"   

La dèria genocida del REINO, vers Catalunya i els catalans,  no ens ha de distreure del nostre deure de recuperar la “ memòria històrica “, i reconèixer els mèrits dels que ens precedien en aquesta  camí vers la llibertat i la democràcia.

Torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

https://www.publico.es/politica/luces-camara-feijoo-6-37-millones-empresa-dirige-hermana-ese-narcotraficante-me-habla.html

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


IN MEMORIAM. CONFITERIA PERE LLIBRE BAS . LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona, 24 de juny de 1836 - 27 de novembre de 1900) va ser l’autor de la Confiteria Llibre al carrer de Ferran, 1 de Barcelona.


A la privilegiada cantonada del carrer Ferran amb La Rambla s’hi va instal·lar, el 1872, la confiteria de Pere Llibre Bas , una les més prestigioses de la ciutat. Famosa pels seus aparadors on s’hi exposaven dolços i luxoses caixetes de regal. A l’interior també s’hi venien objectes d’art, fent del local un punt de trobada de l’alta societat

http://www.fernandoalcolea.es/Comercio-y-galer-as-de-arte-en-Barcelona/El-confitero-Pere-Llibre/mobile/

El consistori barceloní,  feia una opció decidida per mediocritat :

https://historiesdebcn.com/12-botigues-desaparegudes-del-carrer-ferran/

 La dèria genocida del REINO, vers Catalunya i els catalans,  no ens ha de distreure del nostre deure de recuperar la “ memòria històrica “, i reconèixer els mèrits dels que ens precedien en aquesta  camí vers la llibertat i la democràcia.

Torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

https://www.publico.es/politica/luces-camara-feijoo-6-37-millones-empresa-dirige-hermana-ese-narcotraficante-me-habla.html

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


IN MEMORIAM. FAÇANA DE LA FARMÀCIA DEL DR. ESPINÓS AL CARRER DE LA DIPUTACIÓ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Desconegut – un més dels “ invisibilitzats “ per la dictadura franquist - , retratava  entre 1889 i 1916, Façana de la farmàcia del Dr. Espinós al carrer de la Diputació de Barcelona



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/7620/rec/1798

https://schf.cat/wp-content/uploads/2021/05/SCHF_36-107-114.pdf

Farmàcia del carrer Diputació 264 de Barcelona, avui desapareguda, ens aporta una decoració d’una sensibilitat extraordinària de l’arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vich, 1881 - Barcelona, 1965) que la dedica sense límits en els diferents elements: façana, interior i mobiliari. Un disseny amb regust vienès que va ser premiat per l’Ajuntament de Barcelona com el millor establiment comercial.

A la façana cal destacar a la part alta el fanal molt atrevit de base circular amb treballs de forja i peces vidriades de diferents colors. Dessota les lletres amb uns grafismes característics i adaptats a definir l’espai del portal d’entrada. Un accés a la farmàcia que es desdobla en quatre plans amb un aparador triangular central i les portes laterals que repeteixen en els vidres la lletra E (d’Espinós) amb el grafisme que ja s’ha apuntat, i al darrera de l’aparador una cara plana amb vidres emplomat

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/farmacia-dr-espinos

https://ajllavaneres.cat/ARXIUS/ANY2021/PROMOCIO/Cartell_fanal_modernista.pdf

https://ajllavaneres.cat/document.php?id=138

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/farmacia-espinos

Desconegut – insistim una vegada més  – tenia alhora que una excel·lent formació tècnica en el camp de la fotografia, possiblement una formació superior de nivell universitari; ens calen dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital d’aquests “ desconeguts “ a l’email castellardiari@gmail.com

La dèria genocida del REINO, vers Catalunya i els catalans,  no ens ha de distreure del nostre deure de recuperar la “ memòria històrica “, i reconèixer els mèrits dels que ens precedien en aquesta  camí vers la llibertat i la democràcia.

Torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

https://www.publico.es/politica/luces-camara-feijoo-6-37-millones-empresa-dirige-hermana-ese-narcotraficante-me-habla.html

Gràcies als " desconeguts " , si més no, ens hem pogut plànyer d'aquella Catalunya que el temps s'endugué, 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


martes, 28 de mayo de 2024

L’EDIFICI DE LA FUNDACIÓ ANTONI ROIG COPONS QUE AIXOPLUGAVA L’ESCOLA PÚBLICA VA SER OBRA DEL RAMON SALAS RICOMÀ?. TORREDEMBARRA

 

Cerquem edificis escolars de Catalunya, anteriors o coetanis a la dictadura franquista, des de fa anys, i   el Vicent Miralles Tortes, em feia arribar una fotografia de l’edifici de la Fundació Antoni Roig Copons, que donava aixopluc a l’escola pública de Torredembarra



L'edifici va ser promogut per l'indiano Antoni Roig i Copons ( Torredembarra ,  22 de juny de 1817- Barcelona, 6 de novembre de  1885), és un dels exemples d'emigrants catalans que va marxar a Amèrica cercant nous horitzons.

En el seu testament va establir  que volia ser enterrat al cementiri de Torredembarra en una tomba sense nom i que destinava gran part de la seva riquesa a la creació del patronat Antoni Roig  Copons , que  es va formar després de la seva mort per complir les seves voluntats: que es desenvolupés la instrucció pública i es proporcionés una dot a noies pobres del poble quan es casessin.

L’edifici del Patronat  acollia   l’escola   Antoni Roig Copons,  que ha estat un referent en matèria d'ensenyament pels nascuts  a Torredembarra durant molts anys

L'any 1996, es construeix una escola nova.

 Actualment l'edifici històric, és la seu de serveis municipals d'ensenyament i benestar social i de diverses entitats del municipi.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/escola-antoni-roig-copons-torredembarra.html

https://www.turismetorredembarra.cat/edifici-antoni-roig-gid-49

La Torredembarra de 1900 tenia un cens de 1.973ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 17.670  habitants de dret.

https://torredembarra.cat/lajuntament/comunicacio/noticies/torredembarra-demana-una-quarta-escola

Llegia que a l'il•lustre arquitecte tarragoní Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) va tenir alguna relació amb la construcció de l’edifici. 

Demanarem però, al Consistori de Torredembarra que ens ratifiqui – si és el cas – la intervenció de Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926).  e.rovira@torredembarra.cat

IN MEMORIAM DE LA CASA TRINXET. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Desconegut, retratava entre 1885 i 1927, Façana de la Casa Trinxet



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/261/rec/1785

Ni per un moment s’imaginava “ desconegut “ que l'any 1939, el primer ajuntament franquista instal·les a la casa  una «escola de formació domèstica» per a noies que junt amb altres escoles municipals varen representar un oasi pedagògic amb una línia educativa d'avantguerra.

L'escola va estar instal·lada fins a 1950, any que va ser traslladada.

I molt menys encara que l’inefable Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904  - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) n’autoritzava l’enderroc l’any 1968 , i  la immobiliària Nuñez i Navarro va construir un edifici d'oficines obra de Joan Margarit i Serradell (Barcelona, 1908 - 27 d'octubre de 1997)

Desconegut – insistim una vegada més  – tenia alhora que una excel·lent formació tècnica en el camp de la fotografia, possiblement una formació superior de nivell universitari; ens calen dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital d’aquests “ desconeguts “ a l’email castellardiari@gmail.com

La dèria genocida del REINO, vers Catalunya i els catalans,  no ens ha de distreure del nostre deure de recuperar la “ memòria històrica “, i reconèixer els mèrits dels que ens precedien en aquesta  camí vers la llibertat i la democràcia.

Torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

https://www.publico.es/politica/luces-camara-feijoo-6-37-millones-empresa-dirige-hermana-ese-narcotraficante-me-habla.html

Gràcies als " desconeguts " , si més no, ens hem pogut plànyer d'aquella Catalunya que el temps s'endugué, 

https://liniaxarxa.cat/liniaeixample/noticies/la-casa-trinxet-la-llar-modernista-del-mecenes-del-textil/

https://thedarkhousemar.blogspot.com/2008/09/puig-i-cadafalch-la-casa-trinxet.html

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


CASA JOSEP THOMAS BIGAS. BARCELONA

 

Josep Thomas i Bigas (Barcelona, 22 de febrer de 1852 — Berna, 1910) encarregava entre 1895-1898 a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 - Barcelona, 27 de desembre de 1923) la construcció d’un edifici al carrer Mallorca  que avui és el dels números 291-293, i que retratava “ desconegut “.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/218/rec/1782

Desconegut – insistim una vegada  més – tenia alhora que una excel·lent formació tècnica en el camp de la fotografia, possiblement una formació superior de nivell universitari; ens calen dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital d’aquests “ desconeguts “ a l’email castellardiari@gmail.com

La dèria genocida del REINO, vers Catalunya i els catalans,  no ens ha de distreure del nostre deure de recuperar la “ memòria històrica “, i reconèixer els mèrits dels que ens precedien en aquesta  camí vers la llibertat i la democràcia.

Torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.

https://www.rtve.es/noticias/20240526/manifestacion-pp-madrid-contra-amnistia-gobierno-pedro-sanchez/16119908.shtml

https://www.publico.es/politica/luces-camara-feijoo-6-37-millones-empresa-dirige-hermana-ese-narcotraficante-me-habla.html

L'any 1912, el seus hereus Eudald i Josep Thomas contractaren l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940) gendre de Domènech i Muntaner per a convertir-lo en un edifici d'habitatges de lloguer, a questa ampliació, feta amb l'autorització de Domènech i Montaner, respectà l'estil inicial i va consistir en l'afegit de tres pisos i unes tribunes a les bandes de la façana. El coronament original va ser traslladat a la darrera planta.

L'any 1980 s'hi van fer noves obres de restauració a càrrec de l'arquitecte Cristian Cirici i Alomar, (Barcelona, 1941) que va rebre el Premi Nacional de Restauració.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

sábado, 25 de mayo de 2024

IN MEMORIAM DE L'ANTIGA ESCOLA A LA CASA CONSISTORIAL DE RIUDELLOTS DE LA SELVA

 

Fa anys que fem recerca arreu de Catalunya per identificar, retratar i documentar els edificis  que havien donat aixopluc a l’educació en els dies previs i/o posteriors a la dictadura franquista.  El creixement  demogràfic , exponencial ,  no ajuda, ben al contrari, la Catalunya dels 8.000.000 – que sembla que li agrada a l’inefable Oriol Junqueras Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), dissolt la memòria històrica, entre altres “ beneficis”, com l’esgotament dels recursos naturals, aigua, sòl, ... , i per descomptat destrueix acceleradament els poquíssims vestigis que hem arribat a provar del mal dit “ estat del benestar”,  tenim una sanitat molt precària, uns serveis socials amb nivells d’ineficàcia extraordinaris, i un ensenyament equiparable només al tercer món.  

Llegia que fou l'any 1846 quan al primer pis de l'ajuntament es va començar a usar com escola per a nens. Les nenes van començar a tenir escola l'any 1875 quan s'enllestí un nou pis damunt l'escola dels nens i al costat de casa la mestra. A principis dels anys seixanta del segle XX l'escola es va traslladar a un nou edifici. Al llarg del curs 1988/1989, però, va tornar a fer funcions d'escola.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/36303

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


viernes, 24 de mayo de 2024

IN MEMORIAM. EL MOLI DE LA ROVIRA A VILANOVA DE SAU. LA CATALUNYA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

Joan Cubells , un altre dels “ menystinguts “ del Fons Estudi de la Masia Catalana, del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern, del lloc i data de naixement i traspàs, i de la seva peripècia vital, retratava potser fa 36525 dies, Vista general del Molí de la Rovira amb un grup de gent, Situació: A 10 min. De l'Aiguabarreig d'aquesta riera. Vilanova de Sau. Osona


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/570/rec/47

https://www.vallgesbisaura.com/territori/molins-fariners/molins-fariners-el-moli-de-la-rovira-a-vilanova-de-sau/

Rossend Flaquer i Barrera (1873-1947), Lluís Estasen i Pla (Barcelona, 6 d'octubre de 1890 - 23 de juny de 1947) i Ferran Damians i Recoder, del que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs ( Barcelona, 1945? )  i de la seva peripècia vital a  l’email castellardiari@gmai.com el retrataven també.

https://www.vallgesbisaura.com/caminades-antigues/reportatge-ferran-damians-i-recoder-lany-1917/

https://cronicaglobal.elespanol.com/vida/20240322/pantano-de-sau-fotos-historicas/841945799_3.html#img_1

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


ESGLÉSIA DE BOR, ADVOCADA A SANT MARCEL. BELLVER DE CERDANYA

 

El Josep Salvany Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829]  retratava potser fa 36525 dies, Vista de l'església de Bor , advocada a  Sant Marcel, al terme de Bellver de Cerdanya


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8950/rec/3

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/bord

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marcel-de-bor-bellver-de-cerdanya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7573

Manuel Capdevila i Massana (Barcelona, 28 de desembre de 1910 - 18 d'abril de 2006) va ser l’autor  de les pintures al fresc en el presbiteri.


Que Sant Marcel   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  cerdans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.