L’ANTONIO
GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom,
perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al
Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà – “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució
de 1978 però, l’anomena correctament castellà. Retratava entre 1912 i 1934 – abans de l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
i DEMOCRÀTIC de la II República, Vista general de Cuanca, Lladorre, Pallars
sobirà. En aquells anys la població es
situava al voltant dels 600 veïns , es tancava l’any 2023 amb 254 habitants de
dret.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/628/rec/26
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/Lladorre
Al NW del nucli
de Tavascan, seguint el curs del riu d’aquest nom, es troben els nuclis o
bordes de Graus (on a través d’un canal subterrani una presa porta aigua a la
central de Tavascan), Cuanca i Noarre (1.592 metres ), aquest endinsat a la
vall homònima afluent a la de Tavascan, nuclis que estan deshabitats.
Aquest sector era
molt poblat de bordes, perquè el travessava una important carrerada, com també
la zona del riu de Lladorre.
Ens agradarà tenir noticies de Cuanca a l'email castellardiari@gmail.com
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario